El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

31 de desembre de 2011
0 comentaris

Independència o mort… de la llengua

El mes de novembre proppassat, l’amic Jordi Solé i Camardons em va demanar que li presentés el seu llibre darrer Independència o mort… de la llengua, que recentment ha publicat l’editorial que ell mateix dirigeix, Voliana Edicions.

Un títol valent, atrevit, sense embuts… com valent, atrevit i sense embuts és en Jordi, que, com hem vist, en un moment tan complex, econòmicament parlant, com és l’actual s’atreveix a muntar a Argentona, lloc on ara resideix, una editorial de país i sense complexos…

I, justament, el títol no ens ha de portar a enganys: no hi trobareu un llibre simple, amb arguments simples, amb pensaments simples, sinó un llibre raonat, amb argumentacions sòlides, explicades, això sí -i és una de les característiques principals de l’autor, que sap fer fàcil allò que, a voltes, és molt difícil d’explicar-, d’una forma senzilla, entendora…


Crec que no m’equivoco si afirmo que en aquest llibre s’ha condensat tot el pensament sociolingüístic del Jordi Solé -que va començar amb el mític Sociolingüística per a joves, publicat a la dècada dels 80, i del qual l’autor ha anunciat una nova edició-. L’autor no pot arribar a una altra conclusió que no sigui que, com hem pogut veure amb les sentències recents dels tribunals espanyols, amb el no reconeixement del català a Europa, amb la política clarament anticatalana dels recents governs balear i aragonès (sense oblidar el cas valencià, és clar)…, si no ets estat no ets comptat! Sortosament, cada cop més són els catalans d’arreu dels Països Catalans que se n’adonen… Com a exemple, fa pocs dies, en la presentació de l’Informe sobre la Llengua Catalana 2010, a la seu de l’IEC, vam poder sentir com el  president de la Secció Filològica, el sempre prudent Isidor Marí, afirmava, també sense embuts, que, si només tenen reconeixement els estats, i àixò ens ho estaven recordant un cop sí i un altre també des d’Europa, ja sabíem quin era el camí…

Com dèiem, el llibre ens aporta dades sobre temes candents de la llengua (la llengua a l’ensenyament, el suposat trilingûisme, el paper del català entre les llengües del món…), ens fa reflexionar sobre el retrocés del català, sobre l’argument fàcil de dir que s’arreglarà tot quan siguem independents o de la falsa il·lusió dels qui, encara!, es creuen que hi ha cap possibilitat en aquest estat (en aquests estats) on ens ha tocat de viure, de moment, als catalanoparlants…

I, si voleu, una anècdota, amb un exemple que vaig trobar preparant la presentació. El mes d’octubre proppassat, en plena campanya preelectoral, la Conferència Episcopal Espanyol va publicar, sense vergonya -de fet, amb molt poca vergona!:

“Recordamos de nuevo que se reconoce la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, desean una nueva configuración de la unidad del estado español. Y también, que es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, evitando los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas o ideológicas de cualquier tipo.”

Llibres com els del Jordi ens poden continuar donant arguments i, com ja s’ha dit sobre el llibre, “potser allò que ara mateix resulta inacceptablement utòpic i extremadament ingenu és creure que Espanya ens permetrà de conservar la nostra llengua”. Si en teniu cap dubte, només cal llegir el llibre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!