Plurifamiliar a Paterna. Architettura Povera.

Edifici entre mitgeres situat en la cantonada de c/ Mare de Déu del Pilar cantó C/ Mare de Déu dels Desemparats, de la Vila de Paterna. Prevalien els criteris de sostenibilitat, de “fer ciutat” urbans i de “monumentalitzar” una bossa degradada del barri de l’Eixample que havia quedat entre les grans construccions del desenrotllisme dels seixanta i setanta del segle passat que havia quedat engolida i despersonalitzada. No quedava una altra-donat el caràcter especulador del promotor i constructor de caure retuts a unes tipologies d’eixample per la magnitud del solar i la seua profunditat, adobada també per la mentalitat conservadora dels compradors.

 

Ahir mateix vaig tornar, com sempre faig, a veure com s’havia incardinat la peça en el context i vaig creure que havíem passat de ser un niu de rates a la peça de referència més dinàmica de tota la contornada.

A Paterna vaig descobrir el mateix problema que tenien a Berlín: l’existència de grans illes de cases (mansanes) que deixaven  molt d’espai interior per a fer Hof o patis interiors de trobada i ús comunitari.  A Paterna no era possible tanta generositat espaial, i vaig endegar una sèrie de projectes sobre allò que hom anomenà EL PROJECTE COMÚ EUROPEU: L’HABITATGE SOCIAL. I  vaig prendre-hi de referència algunes obres d’Oswald Mathias Ungers, en aquest context a Berlín.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’organització funcional consistirà en el següent:
• Planta Soterrani 2: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Soterrani 1: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Baixa: dedicat a vestíbuls, vivendes i locals.
• Planta 1a ,2a i 3a: dedicat a vivendes.
• Planta àtic: dedicat a vivendes.
Quant a l’exigència de la normativa vigent a l’existència d’una plaça de garatge per vivenda, cal dir que en este edifici la dita exigència se supera amb escreix ja que tenim 27 vivendes i 45 places de garatge.

La composició morfotipológica de l’edifici és d’un sol cos, clarament llegible des de l’exterior, amb una interposició de zones ixents i entrants, i amb una trama de buits molt definida.

La composició s’ha establit, en plantes, segons els criteris de distribució d’edificis entre mitgeres, per això s’articulen al voltant dels patis de llums. És a dir amb base a criteris d’habitabilitat, intentant de dotar cada vivenda del màxim d’espai servit i el mínim de servidor. Ubicant en la totalitat de les vivendes com a mínim 3 dormitoris, a excepció d’una vivenda d’àtic que tan sols té dos dormitoris. Tots compten amb dos banys i una cuina, a excepció de la dita vivenda d’àtic que tan sols te un bany. L’estesa de roba es fa en la terrassa comuna de coberta de l’edifici.


La composició de la façana és de caràcter clàssic ordenant-se en alçària segons basament, un cos central i la coronació de marquesina per mitjà de la reculada amb unes zones terrassades perquè d’aquesta manera poder-hi regularitzar les distribucions respecte a la façana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*