COLOR D’OLOR DE POMA
Hi ha dos menes de gaudi davant de qualsevol manifestació artística: la primera, la que et desvetlla la descoberta: el primer apropament del tot nuu; la desintegració del teu jo davant davant aquella primera contemplació, allò que et somou amb totes les armes que l’art és capaç de fer anar. L’altra, el retrobament amb la mateix objecte passat el temps. La lenta decantació de la vida transvassada en aquella nova trobada. Una relectura personal que és també impersonal.
Ahir, aquesta dualitat, se’m va tornar a fer visible mentre escoltava com Pere Arquillué desgranava Gabriel Ferrater al Teatre Lliure de Barcelona. La lectura del seu poema més famós “In Memoriam”, em féu viatjar. Commogut, desfet, en la foscor del teatre, repassava cada vers establint enllaços virtuals. Proves tangibles que el poema -sublim cadència la d’Ariquillué- anava recorrent-me com un mirall, com un íntim eco que em tornés, en deixar-lo jo entrar a la rebotiga personal de l’emoció, un mapa sublim on rescatar moltes impressions que creia perdudes del tot.
La poesia de Ferrater no admet disgregacions inútils. La seva solidesa formal i conceptual és imponent, i amb tot, els minúsculs forats lírics per on treure el cap, saben obligar-te a no caure en la vulgaritat de llençar la tovallola per un excés d’intel·lectualització.
Ho diu Dolors Oller: Precisa i brillant, la poesia de Gabriel Ferrater ens proposa un diàleg amb la realitat complexa i enigmàtica de les relacions humanes. Una poesia profundament subjectiva, personal i patètica que aconsegueix teixir una intriga que implica el lector i el porta cap a uns nivells morals i sentimentals difícils d’oblidar.
Incommensurable regal el que ens brindà la gent del Lliure en rescatar aquest bell espectacle. La veu d’Arquillué al servei de la paraula. El piano de l’Eugeni Roig perfumant tènuament el poema “Cambra de la tardor”, moment àlgid de la nit:
(…)Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Des d’aquí un prec als senyors del Lliure o a qui ho vulgui tenir en consideració: que no hagi de passar uns altres deu anys per fer-nos avinents com n’estem de necessitats de la poesia de Ferrater.