CON-/-CURS

CON-/-CURS

No en són tots, però,
n’estan els claudàtors.
Embrutem esborranys.
Tovallons taquem.
Somiem. I ensomniem.

A l’inici, sents la foscor.
Sents el vent, refilar fullams.
S’endevinen tes mans,
lletres que acompanyen.

A l’inici sents salnitre,
ensordidor bategar de cors.
Entre costats d’un arbre,
besllumem clarors.

Una música finíssima
t’adorm, mansívola sent,
s’apodera de la ment.

Mescladissa coneixedora,
agredolça de l’averany.
S’imposa retronadora,
arrauxada, corprén el seny.

Ta essència cridanera,
retruny, endins d’idees.
Cerquera i masovera.
Ataülles ça i lla. Salpes.

No n’hi ha, de braus mariners,
que solquen els teus oceans?

Natura acompassada.
N’aprens. Eficaç tornada.
Quan n’eres. T’embolcalla.
Defuig d’incontaminacions.
Autodisciplina contaminant
d’antigues civilitzacions.

Positius albirons,
d’éssers i encontorns.
Obssessiva satisfacció.
Comunicativa obstinació.

Bases que cerquem,
basses on s’ofeguem.
Diagonals vèrtex tomben,
s’alliten incertes.
Secció àuria divinal,
retallada lateral.

Ta presència, és
oogàmia dels cors.
Sageta mental,
cleda on romandre.

Arc, on tu, gairebé,
no tens lloc jamai.
Blanc de l’ànima.
Negra fermesa.
Ònix envermellit,
Tulipa.Verd de mar.

Persones inànimes
poblen els espais.
Cerquen robins d’amor,
troben rovellons coures.

Triangles mironians.
Segments mondrianians.
Rectangles fractals.
Mons fragmentats.
Colors banals.
Urbs, banalitzacions.
Oblidats precedents.

Deixes caure la marca,
peungla encastada.
Talles a colp sec. Eixut.
Silent. Brogit sorrut.

4 pensaments a “CON-/-CURS

  1. pura
    La idea: sageta que cerca la diana del pensament, com tu dius. Un pensament col.lectiu (el teu i el de teu equip, el vostre equip) que, ho sé, és com una lluita, pacífica, per redireccionar les idees a un centre comú: al curs del pensament que intersecciona. Totes aquestes paraules per dir-vos que el curs de l’acte creatiu és també el con-curs, els con-cursos, que vos mantenen creant i ideant (existeix l’arquitectura de la ment, que alça idees, assola dubtes, fa camins de possibilitats…).
    No cal que t’ho diga: ànim amb els con-cursos. No deixes d’imaginar diagonals improbables, convertides en línies possibles.
    Una abraçada a tot l’equip “con-cursil”
    Ps: molt xulo el poema (ets competència deslleal, eh!!!)
    Respon
  2. rginer
    M’agrada llegir els teus apunts quan  ens expliques el teu desig de con-cur-sar.
    No ho deixis de fer mai. És en aquest moment quan apareix el teu veritable jo.
    I si ara ho amaneixes amb un poema com aquest, qui no resistirà la temptació de fer guanyar el teu projecte amb la cirereta del poema ?
    ……. natura acompassada.
    Bon dia archi-poet ! 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*