Ja se sap, s’acaba el 2008 (per fi!) i cal fer allò tan pesat – horrorós – repetitiu – cansat de valorar l’any. Partint de la base que aquest és un Endebloc (ha de ser musical), toca fer recompte dels millors discos dels darrers 365 dies. En Jordi ja ho ha fet. En Roger segur que també ho farà. I en Xavi (si el pàncrees el deixa) potser també farà un resum fotogràfic.
Servidora fa la seva proposta: aquests són els 15 discos més poc-moderns (és a dir, preferits de la poc-moderna, que tampoc cal faltar-li el respecte a ningú) d’aquest any, 2008.
L’ordre de les propostes és alfabètic. Òbviament, hi ha propostes que mereixen un espai més privilegiat d’altres, però són els 15 discos que no poden faltar a les vostres estanteries (paraula totalment incorrecta, però que mola molt més que lleixes), totes les cançons que han estat la banda sonora d’un 2008…. (aquí damunt poseu els adjectius que us vinguin de gust).
Una tria que mira de barrejar estils, idees i maneres de fer, però que vol conformar un petit dibuix del que ha estat l’any. Un any amb les papallones de l’Abús, en Verdaguer vist per Mas, el ressentiment dels Koales, les nadales de Poetristes, la revolta de l’Alabajos, la tendresa de La Bressola o el boom de Manel (i el pop pop pop). Un any –musicalment– destacable.
Aquesta és la proposta:
Abús – Esthels (Grabaciones Silvestres)
L’Ana és un koala – Basat en fets reals (Autoeditat)
La Brigada – L’obligació de ser algú (Outstanding Records)
Estanislau Verdet – L’all ho és tot pels anglesos (Música Global)
Ivette Nadal – Guerres dolcíssimes (Aumon)
Guillamino – Les Minves del gener (BankRobber)
Manel – Els millors professors europeus (DiscMedi)
Marcel Cranc – Ara (Primeros pasitos)
Òscar Briz – Asincronia (Ventilador)
Pascal Comelade – Compassió pel dimoni (EDR Discos)
Pau Alabajos – Teoria del Caos (Autoeditat)
Plouen Catximbes – Telescopi (Propaganda pel Fet!)
Poetristes – Onze Nadals i un cap d’any (Propaganda pel Fet!)
Roger Mas – Les cançons tel·lúriques (K. Indústria)
DD.AA. – Musiquetes per a la Bressola (Propaganda pel Fet!)
I aquí ve la darrera palla mental del refotut 2008… yuju!
Fer propòsits d’any nou és com decidir que odies els tòpics i automàticament descobrir que no pots
viure sense ells (i la corresponent broma fàcil). Repeticions estúpides
que faciliten la feina del dia a dia. Com anar a comprar els discos
imprescindibles del 2007 just quan s’acaba el 2008 (segur que eren imprescindibles si has estat un any sense ells?), els que et
faltaven a la lleixa i que tens rallats a l’iTunes. Perquè vols la
capseta? Valorar els darrers 366 dies significa (re)veure cares, (re)viure dies
i valorar qui t’ha deixat un pòsit. Bo o dolent. Significa valorar com
ha anat l’any personal (amics, família i amor, que deia la cançó),
l’estudiantil (eterna excusa de l’estudiant), el professional, el
mundial, … I a vegades, després d’això, et venen unes ganes terribles de que s’acabi el 2008 (i que s’endugui la brossa) i que arribin les promeses
del nou, del dosmilnou, de desembolicar un regal nou, de respirar aire
nou, d’oblidar el vell pel nou, de passar del vuit al nou, de descobrir
un món nou, de regenerar les energies del nou… Probablement són masses expectatives a l’espatlla de tres lletres. NOU.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!