ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

TONI FURIÓ DÓNA UNA EIXIDA CONTEMPORÀNIA A EL CABANYAL

Deixa un comentari

Ho diu avui PÀGINA 26, Albert Ferrer m’ho passà la setmana passada per mail. En la foto que us adjunte podem veure-los en la visita a l’antiga Llotja de pescadors -una de les víctimes de l’enderroc- que conforma un espai d’habitatges i de relació comunitària de singular valor arquitectònic. Açò és semblant a que volguérem carregar-nos una SIEDLUNGEN HOF singular berlinesa o vienesa. La resta d’Europa no ens ho permetria. Per a que ens respecten cal començar a respectar-nos a nosaltres mateixos. 

En la foto, amb Antoni Furió, apareixen Maribel Doménech, Conxa Villora, l’amic i col·lega Vicent Gallart (de Salvem el Cabanyal) i el propi professor d’història de l’art de la UV -i també amic i mestre- Albert Ferrer i Orts.
Furió
es posiciona sobre el Cabanyal i proposa que els Erasmus residisquen al barri

Si aquest dimecres era Esteban Morcillo, qui va es va desplaçar a Ontinyent per
visitar l’extensió universitària de la capital de la Vall d’Albaida, ara és el
catedràtic d’Història qui dóna la seua opinió sobre una qüestió roent. Antoni
Furió ha visitat aquest dijous el Cabanyal, amb veïns agrupats en la plataforma
que s’oposa a la prolongació de Blasco Ibáñez. El candidat a rector, que ha
estat acompanyat durant el corregut per Maribel Doménech i Vicent Gallart,
portaveus de Salvem el Cabanyal, ha comentat que la Universitat de València és
la segona d’Europa pel que fa al nombre d’Erasmus que rep i la Politècnica, la
cinquena
.

En aquest sentit, Furió ha afirmat que «un Cabanyal rehabilitat seria
un lloc de residència ideal
» per a aquests estudiants, perquè el barri es troba
situat entre els dos campus universitaris i la mar

 

Si fins ara els veïns contraris a la prolongació de Blasco Ibáñez han estat
el col·lectiu que més s’ha mobilitzat contra el projecte urbanístic, ara un
altre grup de residents ha decidit també organitzar-se i reivindicar el pla que
defén l’equip de govern del cap i casal. Aquests veïns han triat la llar d’una
veïna que viu al carrer dels Angels com a seu i afirmen haver arreplegat fins
ara 3.000 signatures a favor de la prolongació. Alguns d’aquests ciutadans que
es mostren partidaris del pla asseguren que estan farts de viure envoltats de
cases en ruïna i solars.

( + )

Fa molt de temps vaig fer un apunt en l’antic bloc, on explicava de manera paradigmàtica solucions contemporànies que s’hi havien preses en d’altres racons sobre el trànsit d’escales urbanes en arquitectura com és el nostre cas i de quina manera més polida i coherent havien resolt el problema. Ací el teniu.
És a dir, com ‘entregar‘ l’avinguda Blasco Ibáñez a la cruïlla entre l’avinguda de la Serradora i el final de Blasco Ibáñez sense penetrar-hi; i com lliurar, sense passar, torres de 15 o més altures fins a les vivendes d’El Cabanyal i Canyamelar de 2 o 3 pisos. Heus ací on calia fer el trànsit: abans de penetrar-hi, junt al node de l’estació d’El Cabanyal, sobre l’avinguda de la Serradora. 

La postura d’alguns arquitectes apegats al poder com llepasses a la roca em sembla propia del segle XIX. La seua visió no ha superat Haussmann. No ens val la mateixa visió de les grans avingudes estructurants perifèriques, que hem avalat en d’altres llocs, que la de Blasco Ibáñez. Un dels trets de l’urbanisme valencià ha estat ser molt curt en la gran escala. Hem sigut molt poregosos. Això fou durant el XIX i el XX. I quan no s’actua en el seu moment, la solució, ara, és caricaturesca. Hi ha d’altres llocs que sí són estucturants i fóra addient. El segle XXI es distingeix, precisament, per l’estudi acurat del cas per cas. Sinó, és que pequem de simplisme. Peresa mental, o pitjor….encara.

Aquesta entrada s'ha publicat en INTERSECTIONS el 15 de febrer de 2010 per josep_blesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.