Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

HISTÒRIES DE LA GUERRA DE SUBMISSIÓ (9)

Deixa un comentari

IGNOMÍNIES A ERADICAR 

Felip V, Gainza i D'Asfeld encara omnipresents
Felip V, Gainza i D’Asfeld encara omnipresents

Parlar d’escàndol, en el tema que ens ocupa, no és gens exagerat. El dilluns 30 de novembre de 2015, quatre representants de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 vàrem ser rebuts en audiència per la Presidenta del Govern, Francina Armengol (1). Ja s’havien implicat en la commemoració els Consells de Formentera, el d’Eivissa i el de Mallorca, i aquí cal obrir un parèntesi de justícia per tal de destacar els noms dels respectius consellers de Cultura (Susana Labrador, David Ribas i Francesc Miralles) i el del President del de Mallorca, Miquel Ensenyat. Amb els consells indicats, molts d’ajuntaments mallorquins han promogut actes arreu del territori, però la màxima institució de les Illes Balears encara no ha fet cap gest per afegir-s’hi. Aquesta era la raó que va propiciar la trobada: procurar que el Govern, amb les Conselleries de Cultura i d’Educació al capdavant, a més d’IB3, la televisió i la ràdio públiques que han amagat la commemoració, no deixassin passar l’efemèride d’un episodi històric tan transcendental com desconegut. Les bones paraules, és evident, s’han de concretar amb fets, però la bona atenció rebuda de la Presidenta del Govern convida a l’esperança. La part negativa de la reunió no va ser al llarg de la trobada, sinó just abans de començar l’entrevista, quan ens topàrem amb la sorpresa que la sala on es fan les recepcions està presidida per un retrat digne del major menyspreu, fruit precisament de les conseqüències de la desfeta d’ara ha fet 300 anys.

Gainza, a la sala de les recepcions de Presidència
Gainza, ocupa el lloc d’honor de la sala de recepcions de Presidència (foto: BMS, 30-XI-2015)

Martín Gil de Gainza y Etxagüe (1643-1737), enginyer militar nascut a Navarra i establert a Mallorca des de 1678 fins que, amb el grau de coronel, hi va morir, entre d’altres intervencions reformà el convent de Santa Clara, el de les Caputxines, les fortificacions d’Alcúdia i el castell de la Punta de n’Amer. Va bastir la casa on viuria, l’edifici de Ses Minyones, conegut també com Can Chacón, casualment just davant del Consolat de Mar on ara hi ha el seu retrat. Partidari a ultrança de Felip V, el novembre de 1706, poc després que el comte de Savellà prengués possessió com a Virrei del Regne de Mallorca, va ser destituït i arrestat en el seu domicili. Cinc anys després, el setembre de 1711, va ser empresonat, acusat de conjurar-se i participar de la conspiració filipista, coneguda com “la sinagoga”. La conxorxa fracassà, però a la casa de Gainza es varen trobar els esborranys dels plànols que havia enviat als borbònics. Estava ben marcat el lloc per on havien de fer l’entrada a la ciutat les tropes castellanes i franceses, mitjançant un passadís secret que havia fet just a la murada de ca seva.

Aquest personatge no només destacaria com a espia botifler. L’any 1703 havia estat denunciat per contraban de teixits i el virrei filipista l’havia fet tancar a la Torre de l’Àngel. No obstant, amb el testimoni al seu favor d’altres botiflers, seria declarat innocent. No va ser aquesta l’única acció corrupta que se li va imputar. L’any 1720, Gainza va fer el casal de Martí Mayol, a l’actual carrer dels Apuntadors de Palma, amb columnes que havia importat d’Itàlia. Mayol, capità corsari filipista, havia estat generosament recompensat per haver guiat la flota de D’Asfeld fins a Cala Llonga, on dia 15 de juny de 1715 va desembarcar l’exèrcit francès que sotmetria Mallorca i acabaria amb el Regne, gairebé cinc segles després de l’arribada de Jaume I el 1229. 

Can Mayol, amb les columnes comprades per Gainza
Can Mayol, amb les columnes comprades per Gainza

No és el retrat de Gainza l’únic signe d’oprobi, derivat de la Guerra de Submissió, que hem de patir per força encara avui com a resultat de la nostra subjugació per la força de les armes de Castella i de França. Tan injustament com incomprensiblement, Palma manté dedicat un carrer a D’Asfeld, el genocida de Xàtiva i d’altres 18 poblacions. Un carrer dedicat a qui va sotmetre el Regne de Mallorques i ens usurpà els drets i les llibertats que, malgrat el símbol que representa, ningú no gosa a tocar. A qüestionar, ni tan sols!  

"Calle del Caballero D'Asphelt" (Foto, Joan Capó, desembre 2015)
“Calle del Caballero D’Asphelt” (Foto, Joan Capó, desembre 2015)

Dia 24 de juny de 1715, a Binissalem, D’Asfeld encara es vantava que anihilaria la ciutat de Palma i procediria a “horcar” (sic) als qui fossin dins de les murades, d’acord amb les instruccions de Felip V. L’actuació de l’anglo-irlandès George Forbes, comandant militar de Menorca, d’una banda, i la del Marquès de Rubí, el virrei austriacista, de l’altra, ho varen impedir. Cap dels dos defensors té un carrer ni cap altre tipus de reconeixement públic. De cap dels dos no hi ha imatges, perquè foren destruïdes. Justament per aquesta mancança, per tal d’il·lustrar l’exposició sobre l’episodi que es va fer al Born CC de Barcelona (2), es va haver de recórrer als bons oficis del dibuixant Francesc Riart per recrear les imatges dels dos màxims protagonistes de la nostra resistència.

Recreacions fetes per l'especialista Francesc Riart
Recreacions fetes per l’especialista Francesc Riart

L’any 1997 el col·lectiu SUS BALEARS, impulsat amb la força emprenedora del psiquiatre Lluís Garcia-Sevilla, va presentar una proposta a l’Ajuntament de Palma. Entre d’altres sol·licituds, reclamava eliminar el nom del carrer dedicat a D’Asfeld i que fos dedicat a Forbes. La diferència, entre un agressor i un defensor, no era poca. Han passat 18 anys i no només no hi ha hagut cap resposta, sinó que ni un dels partits polítics que han governat la ciutat, ni una sola de les persones que ha tingut responsabilitats de govern, ningú absolutament no ha mogut un dit per reparar la desvergonya. D’Asfeld no era un jove flecha naval. La memòria històrica hauria de tenir mires més amples. Massa sovint les reivindicacions se circumscriuen a un període de la nostra història, el de la Guerra dels Tres Anys, quan les conseqüències i els efectes de la Guerra de Submissió són encara sagnants.

A l’entrevista esmentada abans, els representants de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, a més dels temes que teníem previst tractar, vàrem aprofitar per fer avinent a la Presidenta del Govern que el retrat d’aquell personatge abjecte era del tot inadequat i, en aquell espai, significava una vexació humiliant als defensors dels drets i de les llibertats de Mallorca. L’animàrem a desterrar el quadre de Gainza, ben embalat això sí, però de cara a la paret a les golfes més fosques. Aprofitàrem també per mostrar l’escut que hi ha a la façana del mateix edifici, del tot inoportú per extravagant i extemporani.

Un escut aliè estampat a la seu de la Presidència de les Illes Balears
Un escut aliè estampat a la seu de la Presidència de les Illes Balears

Si tenim en compte que els Consolats de Mar (el de Mallorca des de la primeria del segle XIV) eren institucions de la Corona d’Aragó, deduirem que la cosa s’endinsa novament en la ignomínia. Avui, per afegitó, l’edifici és la seu que acull l’organ que representa l’autogovern. Que la façana estigui profanada i estigmatitzada amb un escut aliè, frega l’afronta i confirma que els efectes de la Guerra de Submissió perduren. Som, doncs, davant d’un altre símbol que, per justícia i per coherència, cal foragitar més aviat que de pressa. 

L’exemple de Barcelona

La Ciutadella de Barcelona, es va aixecar per Felip V per reprimir la població. Va ser un acte més d’exhibició de l’abús del poder, perquè va significar la destrucció del barri de la Ribera. S’enderrocaren 38 carrers i més de mil habitatges. Un dels edificis que es va bastir en aquell espai de casernes militars va ser l’arsenal. 

Plànol de l'Arsenal que esdevindria seu del Parlament
Plànol de l’Arsenal que esdevindria seu del Parlament (Arxiu de Simancas)

Els barcelonins reclamaren reiteradament durant més de vuitanta anys, l’enderroc de la fortalesa fins que, arran de la revolució de 1868, La Gloriosa, es procedí a esbaldregar la majoria de les casernes i, en el seu lloc, crear un gran parc amb jardins. L’arsenal es va mantenir i, amb la proclamació de la República Catalana (1931) i la posterior recuperació de la Generalitat, es va decidir que aquell edifici fos la seu del Parlament de Catalunya. Francesc Macià, en veure que l’escut d’armes que presidia l’entrada era el de Felip V, va dir que ell no hi entraria mai. La ferma decisió de L’Avi va rebre el suport popular i es va tapar l’escut amb les quatre barres en pedra, però amb cura de no fer malbé l’original. El franquisme no va tenir tantes deferències i, el gener de 1939, va destruir l’escut de Catalunya i va destapà de nou el de Felip V. Feliçment, l’11 de setembre de 2012, s’ha substituït amb el mateix criteri del temps de la República.

elsescuts

Les suplantacions i les submissions

La cultura dels conquistadors, si és que es pot parlar de cultura, destaca per la destrucció i subjugació dels símbols dels vençuts i per la imposició dels dels vencedors. La quantitat d’exemples que es podrien posar, referits a l’actuació de Castella no acabarien mai. Això feren a Amèrica i això farien a totes les possessions colonials fruit de les seves conquestes, com és el cas de la nació catalana. Les imatges, els gravats, els mapes… qualsevol làmina que pogués ser brandada com a símbol va ser objecte de manipulació. El domini borbònic s’havia de visualitzar i, sense manies, suprimir tots els vestigis anteriors.

Una mostra eloqüent són els mapes holandesos de Corneille Mortier. El mateix gravador que va fer el dedicat a Carles III, arran de la conquesta de Felip V, farà el nou amb idèntics paràmetres. Únicament baratarà els noms i els escuts d’armes dels penó. En el de Felip V, hi afegeix un estol d’angelets, perquè els Borbó, com els faraons o els emperadors romans (i com farà Franco més endavant), fan bandera d’exhibir la divinitat de les seves monarquies i presumeixen que els seus mandats són per la gràcia dels déus.

La submissió dels mapes
La submissió dels mapes… amb la gràcia dels déus

Dos exemples més, dos entre tants, verifiquen les poques manies de modificar i subjugar la veritat. Allò que Raimon descriu tan bé: no només ens amaguen la història, no només ens diuen que no en tenim, sinó que, el pitjor de tot, és que ens volen fer creure que la nostra és la d’ells. Amb aquest objectiu, gravats del període de la Guerra de Submissió, com és el cas dels dos exemples que segueixen, seran manipulats i repintats amb la bandera espanyola que no apareix històricament fins moltes dècades després.

Banderes holandeses repintades amb la d'Espanya
Banderes holandeses repintades amb la d’Espanya

 

Un altre exemple de banderes repintades
Un altre exemple de banderes repintades

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb tot el que s’ha mostrat, sembla que hi ha prou arguments per procedir de manera immediata a la reparació. Cal combatre les imposicions i les falsedats. Passa d’hora! Els qui tenen autoritat i competència han de fer-ho si no volen ser còmplices, ni que sigui per desídia, de l’etnocidi cultural. Les ignomínies s’han d’eradicar.  

 

(1) Informació de premsa de l’entrevista

Informació de la robada (UH, -XII-2015)
Informació de la trobada (UH, 1-XII-2015)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(2) LA FI DEL REGNE ENMIG DEL MAR? va exposar-se a Barcelona entre el 29 de juliol i el 30 d’agost de 2015. Posteriorment, va traslladar-se a Eivissa, entre el 29 d’octubre i l’11 de desembre i, en petit format, a Formentera, entre el 9 i el 19 de novembre. A Palma es podrà veure a La Misericòrdia entre el 14 de gener i el 5 de febrer de 2016. Posteriorment s’exposarà a Binissalem, Esporles, Felanitx, Llucmajor, Manacor… Els cartells s’han fet amb la imatge d’una aquarel·la de Pere Capellà Simó que mostra un corn marí, l’element avisador dels maulets i dels talaiers.

Cartell de l'exposició a Eivissa
Cartell de l’exposició a Eivissa
Cartell de l'exposició a Formentera
Cartell de l’exposició a Formentera

ALTRES HISTÒRIES DE LA GUERRA DE SUBMISSIÓ:

PÓLVORA I FARINA http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268230

La conferència de l’Ateneu Barcelonès (8-IX-2014) en vídeo https://www.youtube.com/watch?v=bEivquzzVmw

1. Una cançó borbònica (introduïda mañosamente):

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268154

2. La Capella d’en Marcús i la devoció a la Llibertat:

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268171

3. I de les valentes dones, què?

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268186

4. …fins perdent nostres banderes!

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268312

5. La borbonització de l’Església Catalana

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268339

6. La resistència

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268360

7.- Amb Felanitx no podran!

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268386

8.- Com els tigres?

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268882

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.