Hem bastit el slideshare amb alguns, no pas tots, tanmateix hem posat uns quants que ens feien més feliços. Com diem sovint a l’Estudi, ens agrada presentar-nos a concursos i perdre’ls.

I ens demanen, i guanyar-ne?…, tot responent: això deu ser fantàstic.

A la fi, van deixant d’un pòsit conduït per la sostenibilitat, la humilitat de saber que no hi ha dissenys eterns. Que la societat és cadascuna i que cap solució serveix per a una altra mimèticament.

Així i tot, de cada concurs n’aprenem a plantejar-nos lliurement situacions que algun dia podrem plasmar-hi. Un bon moment per a posar en valor tants i tants col·laboradors que hi han participat esplèndidament: Maria-Pilar, Inma, Emili, Pau, Pedro, Adriana, Carles, Heidi, Susana, Sabrina, Joan, Eva, etc.

La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010

És molt revelador analitzar els lligams i l’organigrama relacional entre els senyors que vénen tot seguit en el “Vull llegir més…”

La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010

You can clean your monitor going at video.

For to watch it you must brushing to “I want read it more….”  

You would also can watch it on PPS more slowly when you go at lower file link  (archive). But….invoiced.

Best wishes

PS: photo isn’t a ghost. There is only a nearly take of Meritxell’s nose ! 

If you want to keep on reading and seeing about this experience just click on “Vull llegir la resta…”

– The last post told the truth about the issue.

– Now I shall try hard to show VIPs more advanced than this way.

– His vista is an overview of the educational world.

– He has explained his view with a lot of humour and talent.

– The Shakespeare’s joke is great!

Adéu.

ps: Not be a nuisance, but not give free service.
Que os vaya bonito.

Als qui som grans fumadors ens cal un mètode infal·lible…com aquest o una força de voluntat de ferro, tanta com aquell que li’n mancava al voladís del balcó. 

StoP SmoKing is EasY, isn’t iT ?

ELS FETS.

Un amic es  posa en contacte amb mi telefònicament i em diu que m’envia un correu elèctrònic i que el faça córrer. Entre dues visites d’obra, torne a l’estudi i el llegesc; munte un post d’urgència en cinc minuts. Faig el contacte pertinent per a que siga difòs el més possible.
Un amic de la XBS de seguida puja l’avís al Facebook i fa la crida solidària, confiant en mi.
Torne després de la segona visita d’obra i no ha estat penjat. M’estranye. Indague si existeix el grup sanguini AB. Em diu un conegut entès que sí. Quan no hi és penjat és perquè quelcom se m’escapa del meu coneixement. Hi ha, però, una vida d’un xiquet de deu anys en perill i sabent que Vilaweb mai no ho faria,…torne a telefonar l’amic de l’inici i li faig la pregunta de rigor:
-A tu qui t’ha donat aquesta informació?
-Ma germana. Que m’ha passat el correu, i jo confie amb ella. (em respon).

Faig la telefonada al dit telèfon i em diuen que aquell número no existeix.
Faig telefonada a l’hospital La FE i demane si han donat un avís d’urgència perquè els cal sang del grup AB per salvar un xiquet amb leucèmia.
-L’operadora em respon que no. I hi afegeix: això és un mail embullat que corre per la xarxa des de fa quatre anys i que, de tant en tant, el fan reviscolar.
Fins ací els fets.
*************************************************

LA TRAÏCIÓ DEL SUBCONSCIENT:

1. Sóc donant de sang de fa molts anys del Centre de Transfusions de la Generalitat Valenciana. I en sé la de voltes que m’han cridat d’urgència, per donar-ne.
2. Fa uns setze anys vaig viure el mateix cas de leucèmia de la filla d’una amiga meua. Ella estava destrossada perquè temia perdre la seua filleta. L’escasetat del seu grup feia que la seua vida perillara de debò. I en aquelles, una nit, vaig pensar que trucant al programa de Ràdio 9 ‘Passatge a la Nit’ , que conduïa la magnífica Amàlia Garrigós, des d’ell podríem fer una crida i tindre’n la que calia. Fet i fet, la cosa funcionà i va haver-ne molta del seu grup. I sé del bo que no-sé-quin paràmetre virà a favor de la seua vida en mesos després. Avui aquella xiqueta és una fadrina preciosa, amb la vigilància permanent que cal tindre en aquest casos.
****************************************************

LES LLIÇONS:

1. Les persones no abocades a temes mèdics desconeixem si aquest cas li cal sang o medul·la. No s’hi aturem a pensar. Sols volem actuar i solucionar el cas si està a l’abast de la nostra mà, de gent normal, del carrer.
2. S’ha de contrastar tota la informació que t’arriba.
3. Sinó, no t’has de preocupar per allò que no pots ocupar-te’n.
4. Agraesc la professionalitat dels tripulants de mésVilaweb que una vegada més han demostrat que no pengen res sense contrastar abans. Fa goig navegar amb aquest col·lectiu, malgrat que els passatgers puguem ser capaços de fer el ridícul més gran.
5. Em sap greu que una concatenació de confiances mútues de gents que en molts camps han demostrat una responsabilitat social a prova de bomba hagen/m estat engalipats en tan vil parany.
6. Qui ha difòs el correu té accés al coneixement de números existents o no per algun mitjà i s’hauria d’investigar. Aplicar alguna sanció exemplar.
7. Accions com aquesta ens enverinen i socaven la confiança en el proïsme i la societat en el seu conjunt. L’ús dolent de la xarxa per a gastar-la com a divertiment, que en casos d’urgència real no es juga.
***************************************************

MORAL.

Aquest afer recorda la contalla aquella del pastor que cridava en broma que venia el llop i enganyava els seus col·legues, però quan vingué de  deveres ningú no se’l cregué i el llop es cruspí totes les ovelles.        

PS: malsabor de cretí. 

Si voleu conèixer el contingut del correu piqueu ací o passeu al “Vull llegir la resta…”

EL CORREU ELECTRÒNIC PERTORBADOR  

Si conegueu algú que tinga el grup sanguini AB disposat a donar-ne sang, aviseu sens falta a:

Hospital Universitari La Fe de València hi ha un xiquet/nin/noi de 10 anys ingressat amb leucèmia que necessita urgentement uns dotze (12) donants. Aquest grup sanguini (AB) és bastant rar, d’ací el fet de la manca de donants. Els metges anuncien que si els trobassen seria molt possible salvar la vida d’aquest xiquet.
Per favor, feu saber-ho a tothom que pugueu conèneixer.

El telèfon de la mare ( Maria Àngels 963802408 )

Gràcies de bestreta !

HO ACONSEGUIREM SEGUR !

Algunes dades conegudes:

El CO₂ no és un producte derivat del combustible, és el combustible en forma de gas, amb l’afegit de l’oxigen. Cada kg. de combustible que posem en un cotxe, pel tub d’escapament, deixem anar aproximadament tres (3) kilos de diòxid de carboni. Si el motor és eficient, el cotxe pot recórrer més kilòmetres amb el mateix contingut, però el diòxid de carboni emés sempre és proporcional a la quantitat de combustible usat.

TOTA LA FARAMALLA MENTAL QUE VE, S’ENTÉN MILLOR VEIENT EL VÍDEO. N’ÉS BO !

La matèria es pot transformar però mai no desapareix, tretes les reaccions nuclears. Per mitjà de l’energia del sol, les plantes generen aliment a partir del diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera. Per cada 3’67 kg de CO₂ absorbit per una planta, aquesta, en genera 1 Kg. de carboni i 2’67 kg. d’oxigen. Quan cremem aquest kilo com a petroli (gasoil, benzina, etc.) agafa 2’67 kg d’oxigen de l’aire i produeix 3’67 kg. de CO₂ . Per tant, el diòxid de carboni no és cap subproducte del combutible, n’és el cos del combustible que ha canviat d’estat, de líquid a gasós, durant el procés de combustió fins al tub d’escapament.
Matèria i energia bescanvien de forma i estat, però no desapareixen mai.      

N’hi ha (+)

El transport de mercaderies i persones, a nivell mundial, és el responsable del 30 % de les emissions de diòxid de carboni a la troposfera.

Però com a arquitectes: cal pensar que la meitat (50 %) del canvi climàtic és provinent de l’ús de combustibles fòssils en els edificis (llur construcció i ús). 

Com a urbanistes: cal pensar que les ciutats són les responsables globals d’un 75 % del total d’emissions de CO₂ que produïm els homes.

Com a tècnics:  La idea d’escalfament global ha estat mal explicada  ala societat en general; és l’efecte hivernacle qui produeix la retenció de la radiació solar en la capa inferior de l’atmosfera situada a uns 14 km. sobre la superfície terrestre. El cinquanta per cent (50 %) de la radicació solar és absorbida per la Terra en un procés que altera la longitud d’ona de la llum. Evitant-ne el retorn pertinent. Una part de la radiació es transforma en infraroges, que no poden arribar a l’atmosfera exterior degut a la presència de gasos d’efecte hivernacle i aquests, que en general, són beneficiosos per a la vida terrestre perquè permeten que la Terra absorbisca la radicació solar. D’ací l’apel·latiu a l’efecte hivernacle. Sense eixa barrera la Terra estaria 30º més freda. Però entre poc i massa, la mesura passa. En augmentar considerablement l’acumulació de CO₂, metà, òxid nitrós, clorofluorcarbonis,etc. des de la revolució industrial ençà, ha provocat que absorbim més radiació donant pas a un sobre-escalfament terrestre que abans mai s’havia esdevingut. I la traducció del fenomen no és per igual a tot arreu, com s’explica esbiaxadament, sinó que s’expressa per la inestabilitat climàtica local en molts llocs dispersos de la Terra. Augment de ciclons, mànegues, etc. i pèrdua de conreus que van desertitzat-se com ara Texas o Sudan.

Com a sociòlegs: Els mercats de treball i de l’habitatge, llocs on s’hi viu i treballa, no s’entenen ja circumscrits als límits administratius d’antany -de cada ciutat de manera aïllada-, ans, en termes d’autèntiques ciutats metropolitanes que integren els espais urbans i els territoris entremig d’elles. Connurbant-les-hi.
Escenaris extensius i de fluxos intensius. El que provoca la compressió de l’espai a costa del temps. És allò que va explicar Paul Virilio sobre un temps mundial. Un temps molt diferent del temps històric de cada territori al què estàvem acostumats, en el què les noves tecnologies han reduït tant les distàncies fins a fer-les esdevenir temps real.

El vídeo anterior, sarcàsticament, ho expressa millor sense ascetismes ni mística.