Arxiu de la categoria: HUMOR ?

Simply

Resum de concursos 2010-2015

Hem bastit el slideshare amb alguns, no pas tots, tanmateix hem posat uns quants que ens feien més feliços. Com diem sovint a l’Estudi, ens agrada presentar-nos a concursos i perdre’ls.

I ens demanen, i guanyar-ne?…, tot responent: això deu ser fantàstic.

A la fi, van deixant d’un pòsit conduït per la sostenibilitat, la humilitat de saber que no hi ha dissenys eterns. Que la societat és cadascuna i que cap solució serveix per a una altra mimèticament.

Així i tot, de cada concurs n’aprenem a plantejar-nos lliurement situacions que algun dia podrem plasmar-hi. Un bon moment per a posar en valor tants i tants col·laboradors que hi han participat esplèndidament: Maria-Pilar, Inma, Emili, Pau, Pedro, Adriana, Carles, Heidi, Susana, Sabrina, Joan, Eva, etc.

INSTITUT FOR ADVANCED ARCHITECTURE OF SOMEWHERE

Una coneguda escena dels Monty Python.
Uns clients que recorden algunes “figueres“, perdó volia dir figures, dels CONSTRUMAT’s i algun tal Blasco.
Sobretot en l’escena final.
L’escena de LA TORRE d’apartaments en flames recorda una altra falla.

Vos convide a visualitzar el vídeo en el “Vull llegir més…

Scene: A large posh office. Two clients, well-dressed city gents, sit facing a large table at which stands Mr. Tid, the account manager of the architectural firm. (original cast: Mr Tid, Graham Chapman; Mr Wiggin, John Cleese; City Gent One, Michael Palin; Client 2:, Terry Jones; Mr Wymer, Eric Idle)

Mr. Tid (Graham Chapman): Well, gentlemen, we have two architectural designs for this new residential block of yours and I thought it best if the architects themselves explained the particular advantages of their designs. There is a knock at the door. Mr. Tid: Ah! That’s probably the first architect now. Come in. Mr. Wiggin enters.

Mr. Wiggin (John Cleese): Good morning, gentlemen.

Clients: Good morning.

Mr. Wiggin: This is a 12-storey block combining classical neo-Georgian feature s with the efficiency of modern techniques. The tenants arrive here and are carried along the corridor on a conveyor belt in extreme comfort, past murals depicting Mediterranean scenes, towards the rotating knives. The last twenty feet of the corridor are heavily soundproofed. The blood pours down these chutes and the mangled flesh slurps into these….

Client 1: Excuse me.

Mr. Wiggin: Yes?

Client 1: Did you say ‘knives’?

Mr. Wiggin: Rotating knives, yes.

Client 2: Do I take it that you are proposing to slaughter our tenants?

Mr. Wiggin: …Does that not fit in with your plans?

Client 1: Not really. We asked for a simple block of flats.

Mr. Wiggin: Oh. I hadn’t fully divined your attitude towards the tenants. You see I mainly design slaughter houses.

Clients: Ah.

Mr. Wiggin: Pity.

Clients: Yes.

Mr. Wiggin: (indicating points of the model) Mind you, this is a real beaut. None of your blood caked on the walls and flesh flying out of the windows incommoding the passers-by with this one. (confidentially) My life has been leading up to this.

Client 2: Yes, and well done, but we wanted an apartment block.

Mr. Wiggin: May I ask you to reconsider.

Clients: Well….

Mr. Wiggin: You wouldn’t regret this. Think of the tourist trade.

Client 1: I’m sorry. We want a block of flats, not an abattoir.

Mr. Wiggin: …I see. Well, of course, this is just the sort of blinkered philistine ignorance I’ve come to expect from you non-creative garbage. You sit there on your loathsome spotty behinds squeezing blackheads, not caring a tinker’s cuss for the struggling artist. You excrement, you whining hypocritical toadies with your colour TV sets and your Tony Jacklin golf clubs and your bleeding masonic secret handshakes. You wouldn’t let me join, would you, you blackballing bastards. Well I wouldn’t become a Freemason if you went down on your stinking knees and begged me.

Client 2: We’re sorry you feel that way but we did want a block of flats, nice though the abattoir is.

Mr. Wiggin: Oh sod the abattoir, that’s not important. (He dashes forward and kneels in front of them.) But if any of you could put in a word for me I’d love to be a mason. Masonry opens doors. I’d be very quiet, I was a bit on edge just now but if I were a mason I’d sit at the back and not get in anyone’s way.

Client 1: (politely) Thank you.

Mr. Wiggin: …I’ve got a second-hand apron.

Client 2: Thank you. (Mr. Wiggin hurries to the door but stops…)

Mr. Wiggin: I nearly got in at Hendon.

Client 1: Thank you. Mr. Wiggin exits. Mr Tid rises.

Mr. Tid: I’m sorry about that. Now the second architect is Mr. Wymer of Wymer and Dibble. (Mr. Wymer enters, carrying his model with great care. He places it on the table.)

Mr. Wymer: Good morning gentlemen. This is a scale model of the block, 28 stories high, with 280 apartments. It has three main lifts and two service lifts. Access would be from Dibbingley Road. (The model falls over. Mr Wymer quickly places it upright again.) The structure is built on a central pillar system with… (The model falls over again. Mr Wymer tries to make it stand up, but it won’t, so he has to hold it upright.) …with cantilevered floors in pre-stressed steel and concrete. The dividing walls on each floor section are fixed by recessed magnalium-flanged grooves. (The bottom ten floors of the model give way and it partly collapses.) By avoiding wood and timber derivatives and all other inflammables we have almost totally removed the risk of…. (The model is smoking. The odd flame can be seen. Wymer looks at the city gents.) Frankly, I think the central pillar may need strengthening.

Client 2: Is that going to put the cost up?

Mr. Wymer: I’m afraid so.

Client 2: I don’t know we need to worry too much about strengthening that. After all, these are not meant to be luxury flats.

Client 1: Absolutely. If we make sure the tenants are of light build and relatively sedentary and if the weather’s on our side, I think we have a winner here.

Mr. Wymer: Thank you. (The model explodes.)

Client 2: I quite agree.

Mr. Wymer: Well, thank you both very much. (They all shake hands, giving the secret Mason’s handshake.) Cut to Mr. Wiggin watching at the window.

Mr. Wiggin (turning to camera): It opens doors, I’m telling you.

SECONDARIES INSIDE OR, WHY WHO IS WHO IN VALÈNCIA ?

La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010

El paper de les grans
infraestructures com a peces clau per al suport de l’economia i
l’articulació territorial, exigeixen reformular el disseny dels espais
de la mobilitat com una de les principals eines de requalificació
urbana.

Reconfigurar el territori, resolent els conflictes
generats per la diferència d’interessos entre els diferents agents
urbans, s’ha convertit en una de les prioritats de les agendes
municipals.

La concertació del públic amb el privat, la
revitalització dels nuclis antics, la gestió eficaç de la imatge de la
ciutat i la projectació d’espais i paisatges de qualitat són essencials
per dotar de valor afegit a la nova metròpoli.

Per això,
aquestes Jornades pretenen facilitar als ciutadans una visió transversal
i integral, afavorint el debat sobre els mecanismes i eines que han de
caracteritzar la gestió urbana de la ciutat del segle XXI.

Coordinació:

Javier Domínguez Rodrigo
Arquitecte.

Les ciutats del segle XXI han de dissenyar noves estratègies que
facin possible el seu desenvolupament econòmic i urbà en un marc
sostenible i de cohesió social.

És molt revelador analitzar els lligams i l’organigrama relacional entre els senyors que vénen tot seguit en el “Vull llegir més…”

La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010

 

Les ciutats del segle XXI han de dissenyar noves estratègies que
facin possible el seu desenvolupament econòmic i urbà en un marc
sostenible i de cohesió social.

El paper de les grans
infraestructures com a peces clau per al suport de l’economia i
l’articulació territorial, exigeixen reformular el disseny dels espais
de la mobilitat com una de les principals eines de requalificació
urbana.

Reconfigurar el territori, resolent els conflictes
generats per la diferència d’interessos entre els diferents agents
urbans, s’ha convertit en una de les prioritats de les agendes
municipals.

La concertació del públic amb el privat, la
revitalització dels nuclis antics, la gestió eficaç de la imatge de la
ciutat i la projectació d’espais i paisatges de qualitat són essencials
per dotar de valor afegit a la nova metròpoli.

Per això,
aquestes Jornades pretenen facilitar als ciutadans una visió transversal
i integral, afavorint el debat sobre els mecanismes i eines que han de
caracteritzar la gestió urbana de la ciutat del segle XXI.

Coordinació:

Javier Domínguez Rodrigo
Arquitecte.

  • PROGRAMA

>> INAUGURACIÓ DE LES JORNADES
21
abril 2010 CTAV 12 h.

Santiago
Grisolía.

President del Consell Assessor FVEA.
President
del Consell Valencià de Cultura.

D. Ramon Monfort.
Degà del COACV

>> LA IMATGE DE LA CIUTAT. IDEOLOGIA,
POLÍTICA I MÀRQUETING URBÀ.

21 abril 2010. CTAV 12:30 h

Moderador:
Javier
Domínguez Rodrigo
.
Professor de Projectes. Universitat
Cardenal Herrera-CEU.

Participants:
José López Jaraba.
Director
general de Ràdio Televisió Valenciana.
José Luis Torró Micó.
Periodista. Canal 9 TVV.
Pablo Salazar Aguado.
Cap
d’Opinió. Las Provincias.
José
Miguel Rubio Requena.

Director de General d’Edicions de
Arquitectura.
Jorge Feo Escutia.
Assessor
de comunicació HM & Sanchís Consultors de Comunicació.


>> POBLACIÓ URBANA I POLÍTICA SOCIAL:
LA NOVA ECONOMIA VALENCIANA.

Dijous 22 abril 2010. CVC 12:00 h

Moderador:
Andrés Cózar Lizandra.
Professor
d’Economia Urbana. ETSAV

Participants:
Rafael
Ferrando Giner.

President de CIERVAL.
José Morata Estragues
President de
CEPYMEV i de UMIVALE.
Andrés García
Reche.

Professor Titular d’Economia Aplicada. Universitat de
València.
Antonio Magraner Duart.
Notari.
Acadèmic de la RACV.
Francisco
Grau Carbonell.

Periodista. Soci-Director de Màrqueting de
Trivisión.
Eugenio Mallol Sanchis.
Redactor
Cap d’Economia. El Mundo.

>>
MEDI AMBIENT I QUALITAT DE VIDA: ELS JARDINS HISTÒRICS I LA
PLANIFICACIÓ DEL PAISATGE.

Divendres 23 abril 2010. FVEA
12:00 h

Moderador:
Santiago Grisolía.
President del
Consell Valencià de Cultura.

Participants:
José
M ª Tomás Llavador.

Arquitecte.
Javier Domínguez Rodrigo.
Arquitecte.

Carmen Morenilla Talens.
Comissió
del Llegat Històric i Artístic. Consell Valencià de Cultura.
José Fco.Ballester-Olmos Anguis.
Professor
de Jardineria i Paisatgisme UPV. Acadèmic de la RACV.
Francisco Pérez Puche.
Periodista.
Las Provincias.
Mario Beltrán
Pilat.

Periodista. Director de Full Digital.

PLANEJAMENT I ESTRATÈGIES
URBANÍSTIQUES. A PROPÒSIT DEL NOU PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE LA
CIUTAT DE VALÈNCIA.

Dijous, 29 abril 2010. CTAV 19:00 h

Moderador:
Marina Sender Contell.
Secretari
del CTAV.

Participants:

Jorge Bellver Casaña.
Regidor
Delegat d’Urbanisme. Ajuntament de València.
Vicent Climent Gisbert.
Periodista.
Ràdio 9 (RTVV).
Vicente Mas
Llorens.

Arquitecte. Catedràtic de Projectes de l’ETSAV.
José Luis Ferrer Múñoz.
Arquitecte.
Catedràtic. Universitat Cardenal Herrera-CEU.
Marià Bolant Serra
Vicepresident
del CTAV


LA GESTIÓ DELS
GRANS PROJECTES URBANS I DE L’ESPAI PÚBLIC: LA FAÇANA AL MAR, EL PARC
CENTRAL …

Divendres, 30 abril 2010. CTAV 19:00 h

Moderador:
Javier Domínguez Rodrigo.
Professor
de Projectes. Universitat Cardenal Herrera-CEU.

Participants:
Ana Noguera Montagud.
Diputada
Autonòmica. Corts Valencianes.
Vicente
Múñoz Puelles.

Membre del Consell Valencià de Cultura.
Francisco Taberner Pastor.
Arquitecte.
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Isaac Blasco Ruiz.
Periodista.
Delegat ABC València.
Manuel
Portolés Sanz.

Periodista.

  • VISITES GUIADES (25 persones)

 

-Sala de Control de Trànsit de l’Ajuntament València (PLACES COBERTES)
dilluns 26 d’abril
a les 10h00.
Pto trobada: Ajuntament de València. Av.Aragón

-Àgora
de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. (PLACES COBERTES)
dimarts 27 d’abril
a les 11h00.
Pto trobada: porta principal del Museu de les Ciències.

-Canal
9 T.V.V Burjassot (PLACES COBERTES)
dijous
29 d’abril a les 11h00.
Pto trobada: porta principal de Canal 9

-Jardins
Botànic i de les Hespèrides. Vlc (PLACES
COBERTES
)
divendres 30 d’abril a les 12h00
Pto trobada:
porta principal del Jardí Botànic.

[ DESCARREGAR TRÍPTIC ]

  •  

  • Lloc

    Fundació
    Valenciana d’Estudis Avançats.

    C / Pintor López 7. 46003
    València.
    Consell Valencià de
    Cultura.

    Palau de Forcalló. C / Museu 3. 46003 València.
    Col.legi Territorial d’Arquitectes de
    València.

    C / Hernán Cortés 6. 46004 València.

    Inscripció

    Nom de l’Activitat:
    La gestió de la ciutat de València i del
    seu urbanisme al llindar del segle XXI





    DADES PERSONALS PER A LA INSCRIPCIÓ












    THE COOLEST TECHNOLOGY.

    You can clean your monitor going at video.

    For to watch it you must brushing to “I want read it more….”  

    You would also can watch it on PPS more slowly when you go at lower file link  (archive). But….invoiced.

    Best wishes

    PS: photo isn’t a ghost. There is only a nearly take of Meritxell’s nose ! 

    If you want to keep on reading and seeing about this experience just click on “Vull llegir la resta…”

    SIR KEN ROBINSON: DO SCHOOLS KILL CREATIVITY?

    – The last post told the truth about the issue.

    – Now I shall try hard to show VIPs more advanced than this way.

    – His vista is an overview of the educational world.

    – He has explained his view with a lot of humour and talent.

    – The Shakespeare’s joke is great!


    – He really thinks about the
    multitasking feminine capacities. Fantastic!

    😛       What did you think about it?

    TÉ RAÓ LÓPEZ TENA:

    Adéu.

    ps: Not be a nuisance, but not give free service.
    Que os vaya bonito.

    DEIXAR DE FUMAR

    Als qui som grans fumadors ens cal un mètode infal·lible…com aquest o una força de voluntat de ferro, tanta com aquell que li’n mancava al voladís del balcó. 

    StoP SmoKing is EasY, isn’t iT ?

    ENVESCATS EN XARXA

     

    ELS FETS.

    Un amic es  posa en contacte amb mi telefònicament i em diu que m’envia un correu elèctrònic i que el faça córrer. Entre dues visites d’obra, torne a l’estudi i el llegesc; munte un post d’urgència en cinc minuts. Faig el contacte pertinent per a que siga difòs el més possible.
    Un amic de la XBS de seguida puja l’avís al Facebook i fa la crida solidària, confiant en mi.
    Torne després de la segona visita d’obra i no ha estat penjat. M’estranye. Indague si existeix el grup sanguini AB. Em diu un conegut entès que sí. Quan no hi és penjat és perquè quelcom se m’escapa del meu coneixement. Hi ha, però, una vida d’un xiquet de deu anys en perill i sabent que Vilaweb mai no ho faria,…torne a telefonar l’amic de l’inici i li faig la pregunta de rigor:
    -A tu qui t’ha donat aquesta informació?
    -Ma germana. Que m’ha passat el correu, i jo confie amb ella. (em respon).

    Faig la telefonada al dit telèfon i em diuen que aquell número no existeix.
    Faig telefonada a l’hospital La FE i demane si han donat un avís d’urgència perquè els cal sang del grup AB per salvar un xiquet amb leucèmia.
    -L’operadora em respon que no. I hi afegeix: això és un mail embullat que corre per la xarxa des de fa quatre anys i que, de tant en tant, el fan reviscolar.
    Fins ací els fets.
    *************************************************

    LA TRAÏCIÓ DEL SUBCONSCIENT:

    1. Sóc donant de sang de fa molts anys del Centre de Transfusions de la Generalitat Valenciana. I en sé la de voltes que m’han cridat d’urgència, per donar-ne.
    2. Fa uns setze anys vaig viure el mateix cas de leucèmia de la filla d’una amiga meua. Ella estava destrossada perquè temia perdre la seua filleta. L’escasetat del seu grup feia que la seua vida perillara de debò. I en aquelles, una nit, vaig pensar que trucant al programa de Ràdio 9 ‘Passatge a la Nit’ , que conduïa la magnífica Amàlia Garrigós, des d’ell podríem fer una crida i tindre’n la que calia. Fet i fet, la cosa funcionà i va haver-ne molta del seu grup. I sé del bo que no-sé-quin paràmetre virà a favor de la seua vida en mesos després. Avui aquella xiqueta és una fadrina preciosa, amb la vigilància permanent que cal tindre en aquest casos.
    ****************************************************

    LES LLIÇONS:

    1. Les persones no abocades a temes mèdics desconeixem si aquest cas li cal sang o medul·la. No s’hi aturem a pensar. Sols volem actuar i solucionar el cas si està a l’abast de la nostra mà, de gent normal, del carrer.
    2. S’ha de contrastar tota la informació que t’arriba.
    3. Sinó, no t’has de preocupar per allò que no pots ocupar-te’n.
    4. Agraesc la professionalitat dels tripulants de mésVilaweb que una vegada més han demostrat que no pengen res sense contrastar abans. Fa goig navegar amb aquest col·lectiu, malgrat que els passatgers puguem ser capaços de fer el ridícul més gran.
    5. Em sap greu que una concatenació de confiances mútues de gents que en molts camps han demostrat una responsabilitat social a prova de bomba hagen/m estat engalipats en tan vil parany.
    6. Qui ha difòs el correu té accés al coneixement de números existents o no per algun mitjà i s’hauria d’investigar. Aplicar alguna sanció exemplar.
    7. Accions com aquesta ens enverinen i socaven la confiança en el proïsme i la societat en el seu conjunt. L’ús dolent de la xarxa per a gastar-la com a divertiment, que en casos d’urgència real no es juga.
    ***************************************************

    MORAL.

    Aquest afer recorda la contalla aquella del pastor que cridava en broma que venia el llop i enganyava els seus col·legues, però quan vingué de  deveres ningú no se’l cregué i el llop es cruspí totes les ovelles.        

    PS: malsabor de cretí. 

    Si voleu conèixer el contingut del correu piqueu ací o passeu al “Vull llegir la resta…”


    EL CORREU ELECTRÒNIC PERTORBADOR  

    Si conegueu algú que tinga el grup sanguini AB disposat a donar-ne sang, aviseu sens falta a:

    Hospital Universitari La Fe de València hi ha un xiquet/nin/noi de 10 anys ingressat amb leucèmia que necessita urgentement uns dotze (12) donants. Aquest grup sanguini (AB) és bastant rar, d’ací el fet de la manca de donants. Els metges anuncien que si els trobassen seria molt possible salvar la vida d’aquest xiquet.
    Per favor, feu saber-ho a tothom que pugueu conèneixer.

    El telèfon de la mare ( Maria Àngels 963802408 )

    Gràcies de bestreta !

    HO ACONSEGUIREM SEGUR !

    APARCAMENT

    Algunes dades conegudes:

    El CO2 no és un producte derivat del combustible, és el combustible en forma de gas, amb l’afegit de l’oxigen. Cada kg. de combustible que posem en un cotxe, pel tub d’escapament, deixem anar aproximadament tres (3) kilos de diòxid de carboni. Si el motor és eficient, el cotxe pot recórrer més kilòmetres amb el mateix contingut, però el diòxid de carboni emés sempre és proporcional a la quantitat de combustible usat.

    TOTA LA FARAMALLA MENTAL QUE VE, S’ENTÉN MILLOR VEIENT EL VÍDEO. N’ÉS BO !

    La matèria es pot transformar però mai no desapareix, tretes les reaccions nuclears. Per mitjà de l’energia del sol, les plantes generen aliment a partir del diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera. Per cada 3’67 kg de CO2 absorbit per una planta, aquesta, en genera 1 Kg. de carboni i 2’67 kg. d’oxigen. Quan cremem aquest kilo com a petroli (gasoil, benzina, etc.) agafa 2’67 kg d’oxigen de l’aire i produeix 3’67 kg. de CO2 . Per tant, el diòxid de carboni no és cap subproducte del combutible, n’és el cos del combustible que ha canviat d’estat, de líquid a gasós, durant el procés de combustió fins al tub d’escapament.
    Matèria i energia bescanvien de forma i estat, però no desapareixen mai.      

    N’hi ha (+)

    El transport de mercaderies i persones, a nivell mundial, és el responsable del 30 % de les emissions de diòxid de carboni a la troposfera.

    Però com a arquitectes: cal pensar que la meitat (50 %) del canvi climàtic és provinent de l’ús de combustibles fòssils en els edificis (llur construcció i ús). 

    Com a urbanistes: cal pensar que les ciutats són les responsables globals d’un 75 % del total d’emissions de CO2 que produïm els homes.

    Com a tècnics:  La idea d’escalfament global ha estat mal explicada  ala societat en general; és l’efecte hivernacle qui produeix la retenció de la radiació solar en la capa inferior de l’atmosfera situada a uns 14 km. sobre la superfície terrestre. El cinquanta per cent (50 %) de la radicació solar és absorbida per la Terra en un procés que altera la longitud d’ona de la llum. Evitant-ne el retorn pertinent. Una part de la radiació es transforma en infraroges, que no poden arribar a l’atmosfera exterior degut a la presència de gasos d’efecte hivernacle i aquests, que en general, són beneficiosos per a la vida terrestre perquè permeten que la Terra absorbisca la radicació solar. D’ací l’apel·latiu a l’efecte hivernacle. Sense eixa barrera la Terra estaria 30º més freda. Però entre poc i massa, la mesura passa. En augmentar considerablement l’acumulació de CO2, metà, òxid nitrós, clorofluorcarbonis,etc. des de la revolució industrial ençà, ha provocat que absorbim més radiació donant pas a un sobre-escalfament terrestre que abans mai s’havia esdevingut. I la traducció del fenomen no és per igual a tot arreu, com s’explica esbiaxadament, sinó que s’expressa per la inestabilitat climàtica local en molts llocs dispersos de la Terra. Augment de ciclons, mànegues, etc. i pèrdua de conreus que van desertitzat-se com ara Texas o Sudan.

    Com a sociòlegs: Els mercats de treball i de l’habitatge, llocs on s’hi viu i treballa, no s’entenen ja circumscrits als límits administratius d’antany -de cada ciutat de manera aïllada-, ans, en termes d’autèntiques ciutats metropolitanes que integren els espais urbans i els territoris entremig d’elles. Connurbant-les-hi.
    Escenaris extensius i de fluxos intensius. El que provoca la compressió de l’espai a costa del temps. És allò que va explicar Paul Virilio sobre un temps mundial. Un temps molt diferent del temps històric de cada territori al què estàvem acostumats, en el què les noves tecnologies han reduït tant les distàncies fins a fer-les esdevenir temps real.

    El vídeo anterior, sarcàsticament, ho expressa millor sense ascetismes ni mística.