Arxiu de la categoria: Indiscreet window

L’ESCOLA FINLANDESA

What happened to the architectural manifesto?

 

 

 

TAL COM ÉREM FA UNS ANYS (TROBADA A LES CASES D’ALCANAR)

He trobat un vídeo inèdit que vull compartir amb els amics de VilaWeb.

M’ha copsat el sentiment en veure la gran Sílvia Martínez. Aleshores tampoc teníem entre nosaltres la genial Xesca Ensenyat que feia poc que havia marxat, i el Rutxet (observeu els comentaris amables que m’hi desava). Que en són, si no vaig errat, les tres “baixes” en l’equip de donasses i homenots que tenim.

 

Vídeo Dinar de les Cases d’Alcanar

 

Leonardiana

“Tothom descobreix millor les falles en les obres d’altri que en les pròpies i, sovint, per a criticar petites incorreccions en els altres, tanmateix podem passar grans defectes en les nostres pròpies. Per això, en pintar, hi hauríem de tenir un espill pla per a contemplar amb freqüència el treball reflectit en ell i realitzat per un altre. Per això, en contemplar-lo invertit ens seria molt més senzill descobrir els nostres propis grans defectes.” Leonardo da Vinci.

ESPOLSA’T !

Un consell amb estima vos done.

CULTURA?

Avui fa nou mesos exactes que vaig editar la darrera entrada a l’antic bloc. Una setmana aproximadament abans de que complira els seus tres anys d’existència. L’adhesió al món blocaire naixia per posar un petit granet de sorra en l’emergent món d’internet. Un món que traslladava la vida real al virtual. Virtual, és un mot que m’és desagradable, per la proximitat a irreal. Quan em sembla que és tot el contrari. La realitat quotidiana que no apareix en els grans mitjans de comunicació de gran abast públic, sinó com a notícia cridanera de portada i amb finalitats d’esquer. En darrera instància lucrativa.

Emergia també la societat entre la qual visc. Enxarxada. Anys i panys amagada. Aquella que conforma la mostra del laboratori mundial en què vivim. Aquella que quan s’alça, un hom saluda amb un bon dia majoritàriament, i també en d’altres idiomes. Fet des d’una perspectiva fotuda com és la ciutat de València. Tan desconeguda i poc explorada per la resta de la seua societat a la qual està adscrita socialment i cultural.

Parlar de la ciutat en què visc actualment, amb els seus fracassos i dels seus èxits. Amorosament. Sense mala fel i intentar-ho des d’un punt de ‘racionalització’ en la seua problemàtica particular. Sempre amb un punt de connexió amb el pensament internacional. Amb la idea que en molts casos, són localismes, que tenint una bona caixa de ressonància mediàtica i, que per ço, s’esdevenen ‘internacionals’. Lligant amb el paràgraf sobre la meua ciutat hi havia la pruïja per relligar esdeveniments i circumstàncies que tenien la seua correspondència en d’altres societats culturals i ciutats d’arreu del món. Per veure que no som tan diferents i que les problemàtiques són mundials: però les solucions són ad hoc. La transculturalitat i la diversitat. El cas per cas.

La condició professional del seu titolar també calia que emergís. Aportar experiències i coneixements adquirits per la pràctica estudiantil i professional. Com a empresari i com a obrer del disseny i de la construccció. Disseny i construcció. Gestió i administració de recursos. Sempre tan deixada de banda per blocaires generalistes, que sols troba ressó en grups blocaires professionals bastant entotsolats.

Aquell bloc estigué força pixelat per la relació amb L., doncs la relació de quasi set anys, acabà tot just quan acabà el bloc. Amb això es pot entendre que, eixa relació humana i d’estima, està lligada a l’esdevenir sentimental de les persones que confegim els blocs. Havia detectat eixe pudor i respecte a la intimitat a Vilaweb. Tampoc calia fer bandera del tema a la contra. Per tant es va posar el tratge de pallasso en moltes ocasions. Però en un medi prou literari com MesVilaweb, eixa preocupació era absent. No es podia copsar ni veuria la realitat si ací no es sentia, manifestava l’alegria, l’humor, el sarcasme, ni es feia l’amor i s’expressava a les persones del teu voltant. Per això vaig decidir que l’afer de la trencadura de l’amor es fes públic. Per humanitzar. Ara, he après de la discreció. A colps. S’hi esmercem, doncs ja no hi cal. Hem madurat, crec, individualment i col·lectivament. 

Mesos abans vaig protagonitzar un desagradable afer amb Anna, amb qui no vaig saber capir en tota la seua bondat. A qui, des d’ací, li retorne un bes i una nova abraçada a ella i Mortaldel·lo. Enquadrant-la, erròniament, en el seguit dels neonoucentistes actuals. Entrecreuada amb uns mails d’amenaces de mort de què vam estar víctimes Jordi Carbonell i un servidor. Això palesava la importància que adquiria la informació personal vessada al ciberespai.

Fa molts anys vaig llegir una definició de cultura que se’m va quedar gravada:

Cultura és allò que resta quan  tot s’oblida.

Mai no he fet públiques les dades del bloc i, tanmateix, avui ho faré, el d’aquell, pel que té d’informació. No pel d’important, doncs hi ha altres molt il·lustres que ens deixen a alçada del betum.
Aquell bloc es va ‘abandonar’ amb 110.000 visites. Avui en té uns 131.025. Aproximadament 21.000 entrades llegides en 9 mesos.
A una mitjana superior de 2300 visites mensuals i sense actualitzacions.

Segurament la definició de cultura aquella ha quedat antiquada amb internet. Doncs ací es recorda tot. La cultura, el traslladar la vida a un suport, sí que comença a quedar no oblidada entre els bits, els electrons i neutrons de la matèria. I en una societat, com la nostra, sense poder polític efectiu, és una bona notícia. I els déus me’n guarden de creure que el que un servidor hi transmet tinga res a veure amb el sentit del mot amb majúscules.

Ompli de satisfacció que les referències dels apunts més llegits siguen una mena de totxos arquitectònics. Vinguts, possiblement des de cercadors generalistes. Quan era estudiant a la Politècnica de València era desèrtica la informació tècnica. I per això aprofití per omplir una miqueta el buit que encara persisteix. Per als nous estudiants i col·legues. Humilment.
Vuit de les entrades més visitades superen el miler. En parlava de trobades físiques i reals. Del meu club de futbol per inserir-lo en el l’imaginari col·lectiu des de la seua prostitució violenta mai no explicada.
Amb dades i viscuda en primera persona. Per reflex en d’altres als què els podia succeir. Normalment no tot és fruit de la casualitat. 

Les dades són al ‘Vulll llegir més…” a mi em sorprenen, pel caràcter de vivesa que amostren.

Supose que es deu, al remat, que el que fem tots plegats tragina una forta dosi de:

La cultura actualment és també la quotidianeïtat en xarxa. Les masses de persones que s’entrellacem, tot creant un entrellat ferm i viu, per on deambular i relacionar-nos. En casa o fora d’ella en privat i també públicament com antigament era l’àgora, la plaça, el carrer o el passeig.

N’HA ESDEVINGUT UN ESPAI PÚBLIC.
ÉS CADA VOLTA MÉS, L’ESPAI PÚBLIC. 
 
————————————————————————–
Visites a la portada

  • Avui: 17 visites
  • Aquesta setmana: 152 visites
  • Aquest mes: 243 visites
  • Des de l’inici: 66697 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 41 (visites)
  • Aquesta setmana: 379 (visites)
  • Aquest mes: 629 (visites)

L?IMPERI DELS SENTITS.

Els humans i els altres éssers experimentem la vida mitjançant els nostres sentits. Les experiències més reeixides nodreixen els sentits. I quan més n’usa, més complerta n’és.

El sexe és l’activitat que n’usa de tots. Tacte, gust, l’olfacte, l’oïda i vista. L’amor, encara més. Els sintetitza i neuroconnecta a tots els allà presents. En les nostres activitat preferides gaudim d’ells inconscientment. Sense adonar-nos-en. Passejar per la vora de la mar de bon matí, és un bon exemple. Hi veus el blau fosc de la mar encalmada, la remor penetrant de la mar que colpeja des de l’horitzó, l’atzur despereant-se del cel, els verds de la vegetació terra endins, el tacte tou de la sorra que petges a cada passa. El gust salobrós de la brisa i de l’aigua marina en els llavis. El contacte de l’aigua freda encara que colpeja una volta, i una  altra, contra els teus peus. El rompent de les petites ones contra la platja. La meditació personal. Tots i cascú tenim una idea de benestar. De bonança. I difereix d’uns als altres. Uns s’estimen més ser autònoms, i pagar-los. D’altres ens estimem anar en companyia per eixa platja. És més agradable perquè corprén aquells sentits de què parlàvem adés. Tots, però, sense exclusió quan marxem de vacances el que fem és anar a la recerca d’altres sentits. Deixar aquells que han estat pressionant-nos i evitant-nos de viure’ls de manera relaxada, plaent i intensa. No mediatitzats per l’estrès diari dels dies faeners, els embussos, trànsit, i els desplaçaments a reunions que no tenen una veritable importància. Sols, entesos per tothom, com a actes de presència. Tenim mala consciència de no dedicar el temps necessari per a crear conjuntament convivències amb la parella, els nostres fills, amics, família, etc.
Com deia mon pare: anem sempre amb el cul llogat.

Us convide a seguir llegint, si ho trobeu interessant de l meua estimada SADE

Cal molta comprensió quan has tingut una setmana dura. Al límit. Cal enraonar. I escoltar-se mútuament. Fer del lloc de faena un espai agradable. Tindre l’esplai ben a prop.

Crear l’entorn on ens agrada viure. Indrets que han de tindre la seua cadència, les seues flaires i sons. Que puguen veure-hi naturalesa i verdor. Habitacles ben airejats i ventilats. Ben aïllats, i que no els calga més enllà del mínim puntual l’aire condicionat i d’altres estris que ens retornen a la mentalitat dels primitius antics. I dels moderns darrers del tot val perquè m’ho puc pagar.

S’han apuntat aquesta setmana a fer piscina els nanos i son pare. Per a viure situacions i experiències tots junts. Els ha apuntat al campionat de futbol d’escoles. M. està de campionat d’España a Madrid, em telefona dient que poden ser les campiones si guanyen demà. A. Se n’ha anat al Racó a casa d’un amic. La iaia es troba convelescent encara i he de vigilar-la. Tanmateix, aquest matí un amic i un servidor hem fet una volta amb bici pel camí de l’Horta.

La de meditacions que poden produir unes pedalades i una bona conversa tot mirant els camps de l’Horta nord !

En definitiva parlem  d’estils de vida. D’atmosferes vitals. Del canvi d’època que s’està produint. D’arribar a casa o al treball i ser respectuosos amb els altres. Sabem, del cert, que és difícil quan vivim sota molta pressió. I volem donar comprensió i tendresa i que se’ns entenga. Perquè cada microespai casolà és un petit laboratori –model- del planeta. Un lloc energètic en el SENTIT VITAL més ample de mot.

 


Peter Harper
 
fa uns anys feu una enquesta en què comparava els ideals entre els estudiants japonesos i els anglesos. I contra tot pronòstic els resultats eren ben semblants. Volien viure en una casa còmoda i amb jardí, tindre una família i amics, una faena gratificant i a prop de casa, temps per a poder viatjar, fer esport, etc.

En el fons estaven creant un nou paradigma de vida. I capir això, en la  -meua- vida professional i personal, té una repercussió brutal. I anar posant-ho en marxa més encara.

ÍNTIM

L’original me l’envia un amic, JM. Una gran persona. El diumenge, pres d’un estat malenconiós, el vaig refer com a pràctica de l’audivisual. Per a aprendre tot fent. No em va agradar després de penjar, i l’he tornat a penjar avui. Avui també plou copiosament.
No sé si eés possible convertir un powerpoint en pel·lícula. Si algún ho sap, li agraïria l’explicació. Escolteu l’IMAGINE de John Lenon?

 Nogesmenys…el vull compartir amb vosaltres, com diu al final del power point.

En fi, que estem d’un zen que p’a què contar-vos!

Hi haureu d’anar avançant amb el power point. Que és acompanyat amb música. És un cant a la vida plena d’estima . A la vostra i la meua.

En la darrera diapositiva cal que piqueu per a que isca el darrer rètol.

Gràcies.
…………………………………………………………………………………………………..

Filosofia amb sabatilles d’anar per casa. Espere que vos agrade. Kissos per  a tothom
**************************************************


Punxeu ací baix:

Sentiments Íntims

Quan vos  isca aneu a  la barra superior de PRESENTACIÓ i sentireu la música.
PS: no debades està PENJAT…..Γ….. en la categoria d‘HUMOR.

View more presentations from Josep Blesa.

A TU, R.

De la discreció

Bonjour, belle gare !  

Dernière indiscrétion de ma part. Elle s’est terminée!

NO SÉ QUÈ SENT

                                                Et deixaré entrar en els meus somnis
                                                si tu em fas lloc en els teus.
                                                                                        Bob Dylan

Preguntava una parella un savi:

Què podem fer per a que el nostre amor perdure?

I el savi els en contestà:

Ameu tots dos junts d’altres  coses.