Arxiu de la categoria: INDEPENDENT URBAN PLANNING

How can we improve it?. Comprehensive ideas and practices about urbanism. Each society toward it’s own urban planning.

Cap de Pont. (Dedicat al jutge Santiago Vidal)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cap De pont: Tros de terreny en què una força armada aconsegueix d’ocupar a l’altra banda d’un riu, en territori enemic, des d’on pren embranzida i prepara el pas del gros de l’exèrcit.

Cap de pont: perquè som a l’altra banda de la riba del pont a punt de creuar-lo.

Cap de pont: sa força prové del que hi ha darrere.

Cap de pont: sa atracció del que té per endavant. A l’altra riba.

Cap de pont: arquitectura de transició del que té a la vora i amillora.

Cap de pont: arquitectura que suavitza el seus costats.

Cap de pont: serpentejant uneix els segles XIX, XX i XXI.

Cap de pont: manté el programa i significa els límits.  

Cap de pont  voreja l’ordenança sense sotmetre’s.

Cap de pont: respecta invariants de totes les centúries.

Cap de pont: significa les horitzontals i les fa esdevenir escala urbana.

Cap de pont: ordena els buits i massissos.

Cap de pont: diu amb el llenguatge d’avui, no caricaturitza el passat.

Cap de pont: usa de la ceràmica com els altres, però en ús actual.

Cap de pont: usa la mallorquina, para protegir-s’hi.

Cap de pont: usa del vidre perquè el seu habitador puga guaitar el cel.

Cap de pont: usa del ferro amb desvergonyiment. Aital com fa segle i mig.

Cap de pont: usa del basament a la manera clàssica. A través dels segles.

Cap De pont: usa el vol per a somniar.

Cap de pont: la coberta per nodrir-se i compensar-se energèticament.

Cap de pont: se modula per a ésser econòmic i viable.

Cap de pont: se construeix amb prefabricats.

Cap de pont: se prefabrica sense monotonia, ans singular.

Cap de pont: porque solcarà entre el verd urbà del Túria.

Cap de pont: perquè els àtics són torres de guaita.

Cap de pont: perquè la composició és actual, però de sempre.

Cap de pont: perquè es construeix amb la indústria d’ací.

Cap de pont: la millor manera de protegir patrimoni és fer-lo créixer.

Si bé és certa l’existència d’una urbanística dinovesca que s’implanta des de finals del segle denou fins el primer quart del segle XX, que hom transmet per una edilícia del moment, també és cert que fins a finals del XX hom no se produeix una reconversió amb arquitectures del moment que inicien l’expansió fins l’altra ribera del caixer del riu. I és en aquest cas on, a l’entorn de plaça d’Amèrica es produeix el canvi de paradigma. La pròpia peça que substituïm així ens ho indica: una obra racionalista d’influències italianes i madrilenyes.

ELS HI PROPOSEM:

– Una arquitectura d’ara, sense grans alardos.

– Una arquitectura que mostra el serpentejant moviment vers l’altre costat del riu.

– Una arquitectura que mostra el prestigi d’aquesta ciutat sempre en trànsit. Com  qualsevol altra que s’autovalore.

– una arquitectura que valora allò que recull el principi de Navarro Reverter, els caps de pont de Sorní, etc. I hi mira cap l’altre terreny sobre el què s’establí l’Exposició de 1.909.

– Una arquitectura que manté el programa, com a expressió d’una indústria, la de la promoció immobiliària.

– Una arquitectura que remodela l’exterior per a significar la situació actual. Que discorre vorejant les ordenances del PGOU. Que ordena a l’antiga però amb criteri contemporani. NO un remake, sinó un fer de nou. Des d’ací.

– Una ordenación no sols de les quatre  façanes a la via pública sinó la cinquena, la coberta, la que fa que siga coherent la València a vista d’ocell. Amb la implementació d’elements  necessaris per a assegurar l’auto-sostenibilitat del propi edifici.

 

Blocs d’habitatges per a estudiants creatius. Còrdova.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Rehab. de 2 cases de menestral per a microapartaments.

El present projecte té com a objecte definir la intervenció de rehabilitació – intervenció integral de l’edifici PLURIFAMILIAR d’habitatges situat en el centre de València.
En l’actualitat l’edifici es troba desallotjat. L’organització de l’estat actual consisteix en P. Baixa dedicada a locals sense ús definit i plantes 1a a 4a dedicades a micro- apartament per a gent jove, estudiants o/i turistes.LA INTERVENCIÓ CONSISTEIX EN UNA SUBSTITUCIÓ ESTRUCTURAL DE FORJATS, REALITZACIÓ DE NOVES DISTRIBUCIONS I QUANT A HABITABILITAT I E.C., UNA REORGANITZACIÓ FUNCIONAL. REPARACIÓ, ENDREÇAMENT I DECÒRUM DE FATXADES, REALITZACIÓ D’ACABAT DE TEULADES I TERRASSA EN COBERTA.
COMPOSICIÓ DE L’EDIFICI.
En l’estat anterior de l’edifici, el baix s’utilitzava com magatzem de drogueria núm. 25 i el núm. 27 tot l’edifici com a magatzem – vivenda de l’antiquari veí, la resta de les tres plantes del núm. 25, d’una manera anàrquica, s’ubicaven tres vivendes.
El programa de necessitats requerit per la propietat, es resumeix en la inserció d’una planta baixa sense ús assignat i quatre plantes altes de vivenda – apartaments. Un símplex en cada planta 1a i 2a i un dúplex en 3a i 4a, tot això dins del volum original de l’edifici. Les cobertes, eliminant elements afegits estranys, es reordenen volumètricament i ambientalment de manera coherent.El programa de necessitats requerit, es desenvolupa de la manera següent :
PLANTA BAIXA: S’estructura en dos zones
1) Planta diàfana sense ús assignat encara.
2) Vestíbul de vivendes amb accés des de la Pl. Ibañez.
PLANTES PRIMERA I SEGONA: Són tipològicament iguals i s’estructuren en dos zones.
1) Elements comuns (caixa d’escala).
2) vivenda – apartament 1(símplex) .
Conformen els apartaments A en Pl. 1a i el B en Pl. 2a.
PLANTA TERCERA : s’estructuren en dos zones.
1) Elements comuns (caixa d’escala).
2) Planta inferior (zona de dia) del dúplex.
PLANTA QUARTA : S’estructuren en tres zones:
1) Zona de nit de la vivenda (dúplex), amb accés des de la planta inferior.
2) Escala interior privada d’accés interior del dúplex a la dita planta.
3) Terrassa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ANTECEDENTS HISTÒRICS.
Es percep la conformació actual de l’edifici per la segregació, fruit d’una divisió d’herència molt antiga, en dos cossos, – cases – obrador – però que es deixen veure en interpretar l’esquema de murs de càrrega. La consolidació en dos elements urbans independents es reafirma després d’una profunda intervenció de reorganització interior, realitzada en el segle XIX, per l’arquitecte Josep Ariño al voltant de 1825, en l’edifici de cantó, tot i que estos edificis tenen una datació molt anterior com es detecta en el pla del Pare Vicent Tosca. No obstant el rastre de la unicitat es detecta en diversos punts com són que l’escala actual de l’edifici de cantó estava en Pl./ Ibánez, amb el seu accés. Fet que restituïm en la proposta. L’arrancada de l’escala de c/Corretgeria actual està plantejat sobre un element metàl•lic. La qual cosa és contradictori amb el seu caràcter històric. A més que el buit no conserva l’altura dels buits dels baixos de l’obrador. Com s’albira en els plans d’estat actual, hi ha vivendes que ocupen ambdós edificis. La intervenció d’Ariño s’insereix en el conjunt de diverses intervencions en c/Corretgeria, que per influència acadèmica realitza sotabalcons amb taulellet blanc sense decoració, en contraposició a altres anteriors que porten peanyes motllurades inferiors i taulellet pintat immediatament anterior amb tonalitats blaves.
L’edifici en l’actualitat és una construcció castigada per la seua antiguitat. Està deshabitada actualment. L’ús últim dels edificis és de vivendes amb planta baixa comercial, penetrant en ambdós edificis les diferents unitats registrals. En l’actualitat els forjats han perdut la planor.
JUSTIFICACIÓ DEL SISTEMA CONSTRUCTIU.
APUNTALAMENTS.- Donat el mal estat de conservació, existència de Hilotrupes Bajulus en peces de les cobertes, goteres que arriben fins a la 3a planta. Descens de forjats. Biguetes parcialment corcades en cobertes i forjat d’última planta. Per això la primera actuació consistirà en l’apuntalament integral de l’edifici. Per això caldrà arbitrar ruptures en canyissos i bisells que ens porten a apuntalar els elements resistents i de pas “descarregar” l’edifici.DERROCAMENTS.- Estos hauran d’anar de la mà de la racionalitat i el sentit comú de la bona pràctica constructiva. En principi les fatxades no presenten un estat preocupant.
Com a pràctica preventiva i termòmetre de les operacions a realitzar es realitzarà la confecció de testimonis en totes les zones que presenten clavilles. Per a això es triaran estratègicament diversos espais de la mateixa – 30 x 30 cm2 – el qual es netejarà de revestiments, pols, pintura, etc. es prepararà una porció d’algeps viu que amb paleta s’adherirà al parament i clavilla amb un grossària de 5 mm. en forma de diàbolo deixant sobre l’estretor la clavilla. Quan assequen es datarà. Datant igualment les successives revisions periòdiques.
Es demoliran primerament les envans, canyissos, instal•lacions, fusteries, vidrieries, etc. Sempre en sentit descendent. Es portarà una actuació coordinada de demolició i execució, forjat a forjat, substituint d’esta manera la totalitat dels forjats sense requerir de fitació de fatxada ni la pràctica del buidatge íntegre i fitació de fatxades. Amb això es demolirà les escales actuals, que NO SÓN ORIGINALS ja que en la del núm. 25 arranca sobre un perfil metàl•lic – sent de volta de maó en pla -, en el núm. 27 és el fruit dels condicionants del magatzem de l’antiquari.En primer lloc cal revisar i desmuntar o demolir tot el que supose un perill imminent d’afonament com a antenes ximeneres, trossos de cornises, rajoles, coixinets, etc. Preveient per mitjà d’inspeccions successives els possibles desmuntatges de cobertes (teules, bigues, corretges, etc.) Prenent especial compte dels dos últims cossos de l’edifici de cap per a la seua demolició total o parcial. Ítem per a zones de goteres, filtracions, baixants de pluvials, i les interiors, junt amb fatxades, que provoquen seriosos problemes, per fugues, en este tipus de forjats.Els solats es mantindran el temps necessari ja que suposen la capa de repartiment i regularització de forjats. Ítems revoltons. Cal dir que alguns forjats han perdut la planor.
Es col•locaran proteccions especials adherides a fatxades o/i bastides, malles atapeïdes, etc. a bon entendre del constructor, que eviten qualsevol perill sobre els transeünts.
La demolició de barandats i fàbriques de rajoles es realitzarà a mà. En 1r lloc seran els que estiguen clavillats. Després les fàbriques de rajola d’1/2 peu o més. En este últim cas es prendran mesures per a evitar tot tipus d’accident, com ara, apuntalaments puntuals, corretges, etc. en biguetes, llindes, etc.Igualment, en el moment oportú, es pretén l’eliminació del pilar central, cap al final de la intervenció el treball del qual se suplantarà en els nous forjats per mitjà de biga encastada als murs de la fatxada C/Corretgeria i mitgera de fons. A determinar en el projecte d’execució.
Simultàniament es repicaran els paraments vistos exteriors per a traure els morters mixtos i morters d’algeps de la fatxada posterior. Interiorment de desmuntaran els barandats, així com algunes zones entaulellades sobre murs portants.
Alçament de paviment de taulell hidràulic i doblegat de paviments i moquetes, en algunes zones.
Amb tot net i lliure d’elements que pogueren impedir una intervenció còmoda i exempta de perills.
Les baranes de balcons seran retirades i protegides a lloc segur, per a la seua reubicació al final de la intervenció, prèvia reparació que descrivim en l’apartat de

TANCAMENTS METÀL•LICS.FONAMENTACIÓ: No es toca ni s’altera del seu estat original. Açò és gràcies a què les dimensions del propi edifici són molt reduïdes i els murs existents segons seccions i conservació de fàbriques seran els que sustenten els nous forjats que es realitzen.ESTRUCTURA.- L’estat de la construcció és degut tant a per l’antiguitat, com per la desídia i mal ús anterior, així com les intervencions dels segles XIX i XX. Es requerirà una intervenció profunda i detallada, veient el cas per cas, de cada element portant individualment. En síntesi podem agrupar-los en 2 conjunts :1) les fàbriques de rajola de murs de càrrega
2) les bigues i biguetes de forjats i altres elements horitzontals de sustentació.El cant previst és de 27 cm (22+5). Tal cèrcol interior perimetral s’anirà ancorant a la fatxada per mitjà d’ancoratges metàl•lics a manera de golfos passants, caragolats al mur des de l’exterior amb plaques de repartiment cajeadas en fatxada. Amb això fem solidari el mur de càrrega existent i els elements resistents horitzontals.

COBERTES.- Són de dos tipus :

1) Teulades : El cobriment serà formalment, del mateix tipus que la de l’estat actual encara que no constructivament. Es teularà amb teula reutilitzada àrab que no estiga deteriorada.
La coberta de C/ corretgeria núm. 27 es farà sobre forjat pla nou, emprimació d’oxiasfalt, capa de regularització, sobre el qual es realitzarà un entramat de barandatets conejeros sobre el qual se situarà un tauler ceràmic d’1 full, capa de regularització, pintura Cotefilm i es teularà superiorment amb un pendent > 30 %. Entre els carrers dels barandatets s’incorporaran làmines d’aïllant de poliestirè extrusionat. En l’edifici de cantó, en el cassetàs d’escala amb forjat inclinat i revoltó de poliestirè expandit, s’emprimarà amb oxiasfalt, es farà una capa de regularització de morter de 2 cm. i finalment es teularà.
2) Terrassa plana : el forjat s’emprimarà amb oxiasfalt en raó a 1’5 Kg/m2, es realitzarà una capa de morter de regularització, es col•locarà una làmina de poliestirè extruït, d’alta densitat, s’omplirà amb formigó cel•lular, i sobre esta una làmina bituminosa multicapa de densitat mínima 4 Kg/m2. Capa de regularització de 2 cm, capa d’arena de 2 cm i finalment un paviment de rajola presa amb morter de ciment M-40a de 3 cm. de grossària.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’arreplega d’aigües es realitzarà per mitjà de canaló vist en els altres dos carrers, de planxa coure ø 160 mm. Les baixants vistes (2) seran igualment de coure de ø 80 mm. en la planta baixa seran arreplegades amb tram final de fosa. Se subjectaran amb abraçadores, cada 2,50 m. i tots connectats i evacuades, les aigües, a la xarxa general de clavegueram.

Pla Director del Conjunt Franciscà de St. Llorenç de València

Pitgeu sobre l’enllaç i, crec, que vos agradarà.

e.issuu.com/embed.html#0/10972706

La memòria primer.

Els plànols en segon lloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I un parell de vídeos entre l’estat actual i la nostra proposta.

Proposta d’illa de cases amb pati a Alcoi. Anàlisi tipològica.

Aleshores un servidor caminava mentalment per la senda de les hoff centreeuropees i una certa mediterranitat racionalista hereua dels Giuseppe Terragni, Coderch de Sentmenat, Francesc Mitjans, Joan-Josep Estellés i Ceba, antic professor meu. L’ombra venerada d’Álvaro Siza Vieira s’intueix de ben a prop.

Heus ací un slider al respecte, a ben segur avui ho faria ben diferent:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

https://www.flickr.com/photos/128579527@N08/sets/72157647980637234

Un assaig de “masia” contemporània. La Canyada (Paterna)

L’embranzida inicial del nostre Estudi sempre ha estat sobre l’arquitectura contemporània. Volem ser uns fills del nostre temps. Tanmateix mai no hem declinat cap “derivada” provinent dels nostre clients. Tot nou projecte ha estat un repte.  Hem provat de “donar llebre per gat” a l’inrevés què se’ns demana comunament. I no sempre hem reeïxit.  Si ha estat un encàrrec de caient formal retrospectiva hem procurat insuflar-li d’actualitat contemporània. Va ser el cas de que ens proposen reptes estranys que ens fa repensar l’evolució tipològica de l’arquitectura domèstica. Aleshores s’ho prenem com un exercici d’actualització i d’aprenentatge amb les envistes d’aplicació en futures construccions. I és llavors quan admirem que els antics ens porten molt d’avantatge. Les maneres d’aplicar les orientacions, la manera de fer conscientment arquitectures i construccions bioclimàtiques, de fer els fluids aeris que creuen l’habitatge. La creació de porxes, la inserció de la vegetació, la manera d’inserir en la part baixa de la parcel·la del que avui és la piscina i abans la bassa de regar, el règim de vents i la protecció contra el ponent. La realització de la bocateula en el ràfec de les teulades, la bardeta del murs que escup les aigües fora dels paraments. La realització del basament separant.-nos del terreny i la remunta d’aigües del sòl per capil·laritat. L’ús de colors ocres i terrosos per a repel·lir la incidència del sol i l’augment de la temperatura a l’estiu i fer de magatzem de calor per inèrcia dels murs. Una de les dificultats més importants va ser la inserció de la peça arquitectònica en una parcel·la força irregular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les imatges exteriors. Omet a propòsit els interiors que pertanyen a l’àmbit privat dels senyors que ens els van encomanar i que han esdevinguts bons amics amb el pas dels anys. Fullejant els llibres que he ressenyat em vaig sorprendre per la gran quantitat d’arquitectes modernistes i noucentistes de renom que s’havien implicat en la realització de masos, masies per a senyors de la seua època. Tampoc em va estranyar gaire, car, a Escòcia, Anglaterra, Eire i Gal·les un dels camins dels innovadors del tombant de segle com ara  per Voysey, Pugin, Philip WebbNorman Shaw, Edwin Lutyens, W. Morris, etc. en allò que hom coneix com a The Vernacular Revival style. Reconvertim amb la introducció d’elements de la tradició que ens és pròpia en aquest terrer: verandes, porxes, panys de mur tancats amb obertures localitzades i no gaire “compostes” si no, en pro d’una atzarosa funcionalitat casual, la introducció del rellotge de sol, la inserció de pavesos de vidre que filtren en l’espai de doble alçada la llum, jugant en el menjador-estar, l’escala que cargola en el centre de gravetat del buit central, on les estances i alcoves van distribuint-se mitjançant corredors tangencials a ella. Individualitzant masses  i volums d’acord als seus usos i funcions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

__Epmservernuevo_f_1999_11-MARTINEZ BENLLOCH_SEC_CONS Model (1)

 

Per a la confecció del projecte em vaig fornir d’una sèrie de lectures com foren:

 

 

 

 

1. Masies i Cases Senyorials del Bages. Llorenç Ferrer i Alòs. Angle Editorial. 1996.

2. La Masia Catalana. Joaquim de camps Arboix.  Ed. AEDOS, Barcelona, 1976. 3ª EDICIÓ.

3. Temes d’Etnografia Valenciana. Dirigida per J.F. Mira i Casterà. Volum I. Capítol III. La casa tradicional valenciana. 1983. Edit: Institució Alfons el Magnànim. Col·lecció Politècnica.

temes_portada_1

 

 

 

 

 

http://issuu.com/centredoumentacio.etnologia/docs/temes_d_etnografia_valenciana_-_n_m._1

4. L’arquitectura catalana. Alexandre Cirici i Pellicer. Edit. Teide. 1975. 2ª EDICIÓ

39903816_gal

 

 

 

5. La casa. Joan Amades i Gelats.

 

L’especificitat constructiva de la nostra arquitectura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Prenc com a motiu una construcció que vaig tindre l’honor de rehabilitar el palau del comte de Parcent, situat a la Boatella del que fou el barri de Velluters de la ciutat de València.  En aquest barri limítrof amb els del Mercat i del Carme durant el segle XIX es van produir les renovacions urbanístiques de la València moderna. Així producte de les desamortitzacions de 1835 que “regalarien” les expropiacions religioses a “manaires” provinents de la “Villa y Corte“, Madrid, per a fer negoci immobiliari a costa dels antics propietaris de l’antic règim que es pensaven que per ser borbònics anaven a salvar llurs propietats.  És el cas de la desamortització del convent de La Puritat als carrers del moro Said (zeit), c. d’en Jaume el Conqueridor, carrer de la bosseria, etc. tan aprop del nostre edifici situat al carrer d’en Joan de Vilarasa, i dels jardins del comte de Parcent, cantonada amb carrer de les reixes.

Se’ns encarregà la salvaguarda de l’edifici, doncs, tenia una ordre d’execució immediata pendent d’intervenció, i, simultàniament, l’execució dels projectes de rehabilitació integral i reconversió en edifici d’apartaments, oficines, locals i aparcaments en ple centre de la ciutat.  Durant un any van desenvolupar els projectes i assegurar l’estabilitat mecànica -força deteriorada- de l’edifici. Encara recorde el soroll dels cruixits de les bigues, biguetes, solsida de revoltons i els murs i parets clivells mentre preníem dades i mesures de la peça, els estintolament des de els fonaments fins la coberta. La realització simultània dels fonaments que serien definitius per a la peça. L’aparició de noves  reglamentacions que endurien la intervenció en termes contemporanis. Majors càrregues per a càlcul, prevenció d’incendis, inserció d’ascensors i d’aparcaments que mai no hi havien acollien l’edifici, mitjançant el descalçat i recalçat dels antics fonaments que caldria que actuessen com contemporanis. Obtingudes tots els permisos, llicències, etc. els promotors es van barallar entre ells i van acabar venent edifici i projectes a un inversor, que en sis mesos, van revendre a l’empresa madrilenya Fortuny. Van donar l’alternativa a un arquitecte madrileny – a qui explicàrem com calia actuar. Ell menyspreà les nostres explicacions doncs érem conscients de la singularitat de la nostra manera de construir i que a Espanya i, en concret a Madrid, era molt desconeguda la manera de fer. L’anècdota fou que al cap de sols tres setmanes l’edifici s’havia esfondrat cap endins. Amb la sort de que sols hi hagueren tres ferits lleus, salvant les vides miraculosament. Desmuntaren la runa i arrancaren d’acord al nostre pla d’intervenció i seguit fil per randa el nostre projecte. Si més no, tenim l’orgull de poder explicar el perquè els arquitectes dels Països Catalans posseïm una tradició constructiva que fa segles que renovem diàriament. Com els cuiners fan en la cuina, els pintors, en la seua pintura, els enginyers en les seues invencions, etc. tot entrellaçant tradició i contemporaneïtat en un trena indestriable d’ambdues aportacions.

Re-proposta de Museu d’Escultures per a Leganés (Madrid. Spain)

ANTECEDENTS

  1. Tenim un museu que ha quedat petit i obsolet per als requeriments actuals.
  1. Existeixen uns jardins que constitueixen un passeig escultural que conforma ciutat en forma d’una gran L.
  1. Hi ha dues places importants: una urbana i una altra de espectacles taurins o d’altra índole.
  1. Ens trobem en una àrea residencial, a més a més, fortament caracteritzada.

Les imatges poden conduir a una errònia percepció de l’avantprojecte. Un error d’escala comprensiva. Per a situar-vos, us done aquesta informació:

La superfície construïda total proposada és de 3.741’34 m2, en dos cossos. El primer de 2.715’99 m2 i el segon de 1.025’35 m2.

La L de la parcel·la és de 27.000 m2 i els jardins abasten una superfície lliure d’edificació aproximada de 18.000 m2. La longitud dels tancaments de vidre són de 789’11 m i en general tenen una alçària lliure de sis (6) metres en la major part en d’altres resta encaixat en el terreny, tenint una superfície encristal·lada total de 4.734’66 m2.

Estem parlant d’un museu més gran que l’IVAM o MACBA actuals, tot i que no ho semble, per a una població de la grandària i població similar a Paterna de l’Horta més o menys.

Els fons escultòrics que motiven l’ampliació són aquells què no poden ser-hi estotjats pel Centre d’Art Reina Sofia. El topall de pressupost són sis milions. Nosaltres ho hem deixat en 5.350.000 € deixant l’escreix, 650.000,00 € per a poder adobar i reformar l’edifici actual (l’antic) al programa resultant.

ANTECEDENTS

  1. Tenim un museu que ha quedat petit i obsolet per als requeriments actuals.
  1. Existeixen uns jardins que constitueixen un passeig escultural que conforma ciutat en forma de gran L.
  1. Hi ha dues places importants: una urbana i l’altra d’espectacles taurins o d’una altra índole.
  1. Ens trobem en una àrea residencial significativa.

Àlbum fotogràfic

Amb tot dins d’una intervenció regeneracionista de fa anys. Entenem que la intervención ha de respectar el patrimoni preexistent, bo i incrementant-lo.

La necessitat actual consisteix a substituir, remodelar o ampliar l’edifici original per a incrementar la col·lecció exposada després del llegat de fondos procedent del MEAC, endemés d’altres que s’hi han afegit amb posterioritat. O en vindran. L’heterogeneïtat intrínseca de les obres actuals i de les què podran fer donacions o adquisicions, ha constituït una de les claus de la proposta, com hi veurem posteriorment.

PROGRAMA

Dintre del programa proposat, encloem també la creació de sales polivalents de reunions de provisió de coneixement per a col·leccionistes, representacions d’ empreses privades inversores en obres d’art, coaching per a crítics, tècnics, comissaris, curadors d’exposicions, etc.

CONCEPTE I IDEES FORÇA DE LA PROPOSTA

  1. Conservació íntegra de l’edifici actual. Per motiu de sostenibilitat creiem que el patrimoni existent no s’ha de derribar, ans, pel contrari, fer-lo acréixer. Per això l’edifici actual cal mantenir-lo i adaptar-lo en el temps als requeriments que precise el conjunt rere la travessia que encetem ara.
  1. El conjunt que proposem és el tricicle harmònic dels tres elements constitutius:
  • La parcel·la urbanitzada amb l’enjardinament proposat en aquesta proposta.
  • L’edifici existente actual del museu.
  • L’edifici de nova planta proposaten aquesta solució.
  1. Potenciació de l’entorn urbà existent després de la intervenció.
  1. Viabilitat econòmica futura. Baix cost de manteniment.

Amb aquesta proposta hom pretén de crear un conjunt museístic viu. La zona de la parcel·la caient a la Avenida del Doctor Fleming s’hi destina a les escultures albergades per al nou museu. La zona de parcel·la que queda entre el nou edifici i l’existent es concep com a museu a l’aire lliure.

Algunes de les escultures rebudes no poden ser expoades a la intempèrie, però sí, poden estar connectades visualment amb l’exterior. Integrem els espais expositius amb el parc, car únicament s’hi separen del jardí per un tancament encristal·lat.

L’edifici de Las Dehesillas es dedica a la gestió, reparació, restauració, preparació i emmagatzematge de peces escultòriques. També hom pot fer-hi exposicions de manera puntual.

La proposta destaca l’espai exterior i amb allò n’integra, en ell, el nou edifici. Serà en la ‘promenade’ escultòrica del jardí i en el nou edifici transparent on es contemple l’obra exposada, tant des del seu recorregut interior com des del circundant exterior a ell.

L’EDIFICI NOU ÉS UN NO-MUSEU

Aquesta proposta arquitectònica no pretén de fagocitar les obres escultòriques, instal·lacions o performances que pogueren exposar-s’hi, sinó que tracta d’esvair els límits entre el parc i el museu, per a exhibir-les a l’exterior.

La vegetació circumdant ens ajudaràen tal escomesa. Mitjançant les fites de la coberta que sobrevolen els arbres, que des de la llunyania nos ho amollona; en la proximitat, la crida al vianant se produeix per la visió directa de les obres.

Peguem la volta als museus tancats de pintures o d’altres espais artístics. Les escultures resten protegides, però integrades en el paisatge urbà de la ciutat. L’ objecte arquitectònic queda reduït a la simple cobertura que ‘vola’ entre l’alberola perifèrica.

El vidre que semble sostindre la coberta. Com hemos dit adés, el fondo del museu és heterogeni. La proposta rebutja l’encotillament omnipresent d’una alçada única, doncs les altures de les obres són força variades. Creem sales amb altures variables i distintes per a poder albergar les diferents obres. De diversos artistes, col·lectives o d’un mateix en el temps. La proposta crea espais que admeten des de la petita vitrina-museu beuysiana fins uns possibles gran formats d’un Calder, Giacometti, etc.

Cada exposició és matèria d’estudi, augmentant-hi la complexitat, però també les possibilitats d’ubicació de les peces exhibides, que se veuran diferents en funció de l’ entrada de llum natural.

La inserció dels xiprers als patis intersticials és un toc internacional de benvinguda, tot i modificant la semàntica tradicional funerària hispànica.

L’edifici nou transcorre al llarg del braç paral·lel de l’avinguda del Dr. Fleming. Hi ha dos nuclis ben diferenciats, units però amb una única coberta que creua “l’Avenida de los Derechos Humanos”. L’edifici de majors mides alberga les sales d’exposició i l’edifici menor se’n dedica a usos de divulgació i formació.

En cobrir també  el tram de l’Avenida de los Derechos Humanos es crea una espècie de passatge que dóna continuïtat visual a l’esgarradura dels edificis situats entre els edificis confrontats de l’altra galta del carrer. S’hi tracta de fer ús d’un recurs visual similar a les finestres nipones shinden, que focalitzen el que hom vol que s’hi veja.

L’entrada principal s’hi situa al vèrtex exterior de la cruïlla junt a la rotonda de vies urbanes principals, on situem la coberta del vestíbul d’accés. En aquest edifici trobem en primer lloc el rebedor, que conté el punt d’informació i la botiga. Els aseos públics són a un espai annex. A l’esquerra del rebedor hi ha el restaurant, que en té també accés des de l’exterior, per al seu funcionament independent dels horaris del museu.

Des del vestíbul s’accedeix a una gran sala d’obres permanents i de major rellevància, des de la què parteixen dos itineraris que recorren les set sales d’exposició.

El recorregut del nou museu se planteja al mode clàssic de sales successives. Aquestes sales, però, tenen formes orgàniques en contes dels tradicionals paral·lelepípeds provinents del segle XVIII germànic, i que s’arredossen com si foren una massa  d’oòcits de dona humana o d’amfibi. En els intersticis buits entre les sales creem xicotets jardins zen, que permeten l’entrada de llum natural a les sales, matisades per les masses arbòries. Alguns ‘patiets’ tenen xiprers o abets que sobreeïxen per damunt de la coberta.

El segon cos de l’edifici nou s’encontra a l’altre costat de l’Avenida de los Derechos Humanos, n’és qui acull la sala de conferències, aules, tallers i d’altres activitats de nova programació adesiara enumerades en un museu de nova emprenedoria.

Expressament se repiteix el model de la part anterior, amb un vestíbul d’accés i distribució, amb recepció i zona d’espera que connecta amb la gran sala de conferències directament. El hall d’entrada posseeïx una sala d’exposició que distribueix, a l’igual que el primer cos, amb les sales polivalents, de cursos, aules, etc. N’existeixen dues sales d’exposició i tres d’aules per a organitzar les activitats de difussió de coneixement, coaching artístic, etc.

S’ha optat per fer sales d’exhibició ovoïdals en contraposició a les sales rectangulars que permeten zones ‘obscures’ , sense visual, mentres que en aquest cas hom percep la totalitat de l’espai en el tránsit al voltantal de cadascuna de les peces exhibides…i més enllà.

Tots els murs de tancament seran de vidre com es desprén de les imatges  aportades en la proposta, tret d’aquelles sales que requereixen certa privacitat, com ara, són aseos, lavabos cuina, etc, que foren de formigó armat vist blanc. Per a la construcció d’aquesta façana transparent emprem diferents tipus de vidre en funció de l’assolellament, per tal de protegir les obres escultòriques.

La forma dels paraments-façanes, com hem dit adés, és oscil·lant, tot seguint les formes ovalades de la petjada en tota sa alçària.

Les cobertes es construeïxen amb lloses de formigó armat de vint centímetres de gruixa, existint un tauler pla que s’hi subjecta sobre pilars situats estratègicament davant de cada perfil rigiditzador del vidre circundant de les façanes que en el seu perímetre conformen les superfícies de doble corbatura que emergeixen  en llur perfil a partir de l’eix de major longitud.

La coberta en les zones planes entre els oòcits en contacte i els voladissos dellà de la petjada són de coberta vegetal.

URBANITZACIÓ

La proposta s’ajusta a la topografía original del terreny, obtenint una zona orgànica i natural, que embolcalla el nou edifici  i l’integre en la naturalesa del lloc. Conservem la majoría d’arbres existents, i aquells que ocupen l’espai del nou museu o recorreguts del nou dissny del jardí entre ambdós edificis, també es transplanten a d’altres zones del propi jardí resultant.

La intervenció pdrocura d’assolir que tots els espais del jardí i nou museu siguen accessibles per a discapacitats mòbils. La zona central del tram paral·lel a l’Avenida del Doctor Fleming s’aterra i explana, quedant-ne emmarcada entre dos eixos paral·lels peatonals. La inserció de rampes suaus d’accés des de les voreres fins l’edifici permet la visita del museu sense gens de dificultat.

En el tram de jardí paral·lel a l’Avenida del Museo s’organitzen tres eixos: dos perimetrals vegetals i un pavimentat central que constitueix el camí de trànsit peatonal entre l’edifici antic, actual museu, i el nou proposat en aquesta solució.

Els diversos paviments, voreres i àrees enjardinades creen circulacions al voltant de les escultures implantades en l’exterior, tot seguint el criteri zevià (Bruno Zevi) de produir la ‘contemplació escultòrica’ en girar sobre l’objeccte escultural, que se diferencia de la visió interna de l’espai embolcalaldor de l’arquitectura, mirada que guia en la promenade sculpturelle. A elles s’aplega, igualment,  per camins perpendiculars traçats des de voreres perimetrals.

AVANÇ GLOBAL DE PRESSUPOSTOS DE LA INTERVENCIÓ
  1. 1.    CAPITUL RESUM EUROS D’OBRA CIVIL EDIFICI NOU

1   MOVIMENTS DE TERRES I DEMOLICIONS……………5.000,00 €

2   XARXA DE SANEJAMENT……………………………..45.000,00 €

3  FONAMENTS………………………………………….350.000,00 €

4   ESTRUCTURA………………………………………..975.000,00 €

5  COBERTA……………………………………………..900.000,00 €

6   FAÇANES DE VIDRE…………………………………800.000,00 €

7   PORTAM I MANYERIA EXTERIOR……………………25.000,00 €

8   PORTAM I RAM DE PALETA………………………….45.000,00 €

9   PORTAM I MANYERIA INTERIOR…………………….50.000,00 €

10  REVESTIMENTS DE PARETS, SOSTRES

I TERRES…………………………………………………500.000,00€

11  INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA………………..15.000,00 €

12  SANITARIS I AIXETAM……………………………..10.000,00 €

13  INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ELECTRÒNICS……..295.000,00 €

14  DECORACIÓ I MOBILIARI………………………….285.000,00 €

15  INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ I REFRIGERACIÓ

 A.C.S. I SOLAR………………………………………..100.000,00 €

16  INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA…………………..190.000,00 €

17  INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS……………….170.000,00 €

18  INSTAL·LACIONS ESPECIALS………………………40.000,00 €

19  URBANITZACIÓ VOREJANT D’EDIFICI……………..60.000,00 €

20  VARIS. EQUIPAMENT………………………………..40.000,00 €

21  GESTIÓ DE RESIDUS………………………………..30.000,00 €

22  CONDICIONAMENT DE PETJADA D’EMPLAÇAMENT

     I DEMOLICIÓ…………………………………………..5.000,00 €

23  SEGURETAT I SALUT………………………………..65.000,00 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL
DE L’OBRA (P.E.M.)……………………………….4.810.000,00 €  
  1. 2.    EQUIPAMENT I URBANITZACIÓ EXTERIOR

CAP1   DEMOLICIONS………………………………….15.000,00 €

CAP2   MOVIMENT DE TERRES……………………….20.000,00 €

CAP3   PAVIMENTS…………………………………..110.000,00 €

CAP4   DRENATGES…………………………………….25.000,00 €

CAP5   XARXA AIGUA DE REG I  POTABLE………………20.000,00 €

CAP6   ENLLUMENAT I XARXES BT I MT……………….150.000,00 €

CAP7   JARDINERIA (TRANSPLANTAT)…………………..10.000,00 €

CAP8   FORMIGONS……………………………………….85.000,00 €

CAP9   VARIS………………………………………………15.000,00 €

CAP10  MOBILARI URBÀ…………………………………..82.000,00 €

CAP11  FONTS (INCLOSES EN CAP 5 I 8)………………..0.000,00 €

CAP12 SEGURETAT I SALUT I CONTROL DE  QUALITAT…8.000,00 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL…………………………….540.000,00 €

  1. OBRA CIVIL 4.810.000,00 €
  2. EQUIPAMENT I URBANITZACIÓ EXTERIOR 540.000,00 €

TOTAL 5.350.000,00 €

Ascendeix el pressupost d’execució material de la URBANITZACIÓ I ACOBLAMENT DE LA PARCEL·LA I L’EDIFICACIÓ DEL NOU EDIFICI DEL MUSEU D’ESCULTURES  a l’ expressada quantitat de CINC MILIONS TRES-CENTS CINQUANTA MIL EUROS.

Especificacions:

– L’obra d’urbanització contempla la inserción de components fotovoltàics per a generació autònoma d’electricitat en conveni i dispositius d’il·luminació.

El nou edifici contempla l’equipament d’aire condicionat pel sistema d’intercanviador geotèrmic.

Proposta per al StadtMuseum Kassel

Conservar el màxim que tenim. Augmentar l’imprescindible d’acord a un programa de futur a mig i llarg tèrmini. Recuperar el passat i projectar-lo en el present. Donar la mà a la contemporaneïtat dels Documenta en el trànsit de renovació social de la ciutat de Kassel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Projectar la nostra ciutat en el món. Urbanísticament diferenciar, morfològicament, allò permanent del contemporani. Acoblar el modern (banc) veí amb el contemporani. Integrar harmònicament antic i modern amb el contemporani en una unitat. Avui un museu és un centre de estudi, difusió i debat. No és, sols, la mansió de les muses. Es molt més. Es un lloc viu i atractiu per a la generalitat de la gent. Tota, no sols per als experts. Té una funció social i general. Hi haurà espai per a exposicions permanents del llegat però presentades de manera actual. Divertides, no pas avorrides com passa en tants museus d’altres ciutats. Les propostes futures seran diverses, tant, com l’espai que les acull. Per això serà un espai fluid i parcel·lable d’acord a elles. Distribuïble amb panells mòbils. Amb la possibilitat de discussió i de debat rere projeccions, instal·lacions artístiques. Cada esdeveniment, una celebració. Un punt neuràlgic de la persistent i renovellada Kassel. Recuperem l’entrada original en la Ständeplatz, monumentalitzant-la. D’acord a sa rellevància, augmentem la seua escala. Tenim poc de diner per a tanta ambició. Per això cal economitzar mitjançant una construcció prefabricada. Reforcem tot el sistema estructural existent. Esponjant-lo d’ acord a les directrius marcades en les bases concursals. Ha crescut en una planta i s’ha allargat fins crear-hi un passatge semipúblic per al museu i, endemés, les altres entitats que ja existien: els dos bancs. S’hi creen 4 places d’aparcament per al staff del museu i una zona tangencial al braç secundari en el seu interior per a desembarcament de material al muse. S’independitza l’accés de personal i el visitant. S’implementa l’accés general a disminuïts físics.  L’estructura té la possibilitat de créixer una planta més en un futur si fos necessària. La nova construcció és prefabricarà de pilars i bigues prefabricats així com els forjats seran lloses alveolades o de xapa col·laborants. També els tancaments. U-glass amb aïllaments. Les cobertes invertides planes. Posseiran plaques fotovoltaiques i  tèrmiques. Les instal·lacions i centre de transformació s’ubiquen en passatge i llocs estratègicament situats en coberta. L’aire condicionat a la coberta. Es distribuirà amb conductes. Els buits s’han dissenyat per a distribuir per tot l’edifici les diferents instal·lacions que han de servir per al seu funcionament, registre i manteniment. S’hi cerca que hi entre matisada la llum natural mitjançant el tractament del U-glass al àcid.  

La Planta baix és la planta noble. Accessible des del quadrat del cantó que es conforma en un espai a triple altura. Les sales del Kasselforum, Kassel-Studio, plataforma, etc són de accés fàcil. Igualment re-distribuïbles en funció de la magnitud de l’event a exposar. La petita cafeteria y la botiga ateses conjuntament. 6 espais d’exposició distribuïts tangencialment sobre els corredors de distribució. Els corredors també són, com al MoMA, Guggenheim de NY, espais d’exposició. El staff de direcció passa a la zona alta i independent. La sala de conferències pot funcionar aïlladament i independent de la resta de l’edifici. Les aules de pedagogia són servides pel seu propi magatzem entre ambdues. La biblioteca serveix de tap del cos allargat. Visualment, el cos afegit  es separa de l’antic per la marquesina volada, que levita per la llum. Separa nou de l’antic, que el macla tanmateix. Tots els elements de comunicació vertical traspassen l’edifici. 2 escales d’ incendis alunyades en llur situació. Una altra de públic distribueix i desembarca en el nus gordià de l’edifici i realitza la funció de distribució dels visitants per les sales obertes, o privades a públic. L’ascensor interior i panoràmic pot ser vist en la seua dansa vertical des de lluny. Impressionar i maximitzar el buit interior. Existeix la preocupació circulatòria del visitant i la seua comprensió de l’edifici. Per això la vista flueix de braç a braç de l’edifici. No tenir la sensació d’enclaustrament. Per açò perforem murs. Ordenem acadèmicament els buits i massissos. Clàssicament.  El bar interior té la prolongació en la terrassa adjunta com a espai obert d’exposicions i lloc ocasional de happenning.

 

 

 

 

 

Das  zu erhalten, was wir haben. Das Unentbehrliche zu vermehren, nach einem Programm von Zukunft in halbem und langem Ende. Die Vergangenheit wiederzuerlangen und es in der Gegenwart zu schleudern. Die Gegenwart der Documenta im Prozess der sozialen Erneuerung der Stadt Kassel zu akzeptieren.Unsere Stadt in der Welt zu schleudern. In Stadtplanung das Alte des Gegenwarts zu unterscheiden. In Stadtplanung das Alte des Gegenwarts zu unterscheiden. Moderne (Bank) neben den Zeitgenossen zusammenzufügen. Harmonisch alt und modern mit dem Zeitgenossen in einer Einheit einzugliedern. Heute ist ein Museum eine Studiums-, Verbreitung und Debatte – Zenter. Das ist, nur, die Villa der Musen nicht… Das ist viel mehr. Das ist ein lebendiger und attraktiver Ort für die  Leute. Alle Leute, nicht nur für die Fachleute. Das hat eine soziale und allgemeine Funktion. Es soll bleibende Ausstellungen des Legats aber aktualisierte geben. Geliebten, nicht gelangweilt wie in so vielen Museen anderer Städte. Es gibt verschiedene zukünftige Vorschläge, weil der Raum, der sie aufnimmt, verschieden ist. Deswegen wird das ein flüssiger Raum. Der Raum wird von beweglichen Paneelen verteilt sein, mit der Möglichkeit der Diskussion und der Debatte mittels der Projektionen, künstlerischer Anlagen. Jedes Ereignis, eine Feier. Ein neuralgischer Punkt der andauernden und erneuerten Kassel. Wir erlangen den originalen Eingang in der Ständeplatz wieder, das Denkmal ehrend. Gemäss seiner Bedeutung vermehren wir seine Treppe. Wir haben wenig Geld für so vielen Ehrgeiz. Deswegen ist es nötig, mittels eines vorgefertigten Baus zu sparen. Wir verstärken das ganze strukturelle bestehende System.

Nimm sie es gemäss den in den Grundlagen bezeichneten Richtlinien aufschwemmend, an einem Wettbewerb teil. Er ist in einer Pflanze gewachsen und ist länger geworden, bis er eine öffentliche Passage für das Museum und, außerdem, andere Einrichtungen schafft, die schon existierten: zwei Bänke. Es werden 4 Parkplätze für die Arbeiter des Museums und einer tangentialen innereren Zone für Ausschiffung des Materials im Museum geschaffen.

Es macht sich der Personalzugang und der Besucher unabhängig. Es wird der allgemeine Zugang zu behinderten Physikern implementiert. Die Struktur hat die Möglichkeit, noch eine Pflanze in einer Zukunft zu wachsen, wenn sie notwendig war.

Der neue Bau wird von Pfeilern und vorgefertigten Balken vorgefertigt werden und die verarbeiteten werden Steinplatten oder von Blech sein. Auch die Schlösse. U-glass mit Isolierungen.

Die umgekehrten flachen Hüllen werden fotovoltaische und thermische Platten besitzen. Die Anlagen und Umbildungszentrum werden in Passage und in Hülle strategisch gelegten Orten unterbracht. Die Klimaanlage in der Hülle.

Die Klimaanlage wird von Leitungen verteilt werden. Die Leeren wurden entwickelt, um durch das ganze Gebäude die verschiedenen Anlagen zu verteilen, die für sein Funktionieren, Verzeichnis und Erhaltung dienen müssen. Es wird gesucht, dass zwischen schattiert das natürliche Licht mittels der Behandlung des U-Glass in der Säure. Der Erdgeschoss ist die adelige, zugängliche Pflanze seit dem Quadrat der Ecke, die sich in einem Raum an dreifache Höhe anpasst.

Die Säle des Kasselforum, Kassel-Studio, Plattform, sind sie usw. von leichtem Zugang, gleich redistribuïbles in Abhängigkeit vom auszustellenden Ereignis.

Die kleine Cafeteria und der Laden sind gemeinsam. 6 Ausstellungsräume verteilte auf den Verteilungsläufern.

Die Läufer sind auch, als der MoMA, Guggenheim von NY, Ausstellungsräumen. Der Leitungsstaff begibt sich in der hohen und unabhängigen Zone.

Der Konferenzsaal kann unabhängig vom Rest des Gebäudes funktionieren.

Die Pädagogikhörsäle sind von ihrem eigenen Lager gedient. Die Bibliothek dient von Korken des länglichen Körpers. Seh-, trennt sich der zusätzliche Körper vom ehemaligen durch das gesprengte Regendach, dass Levit durch das Licht. Er trennt neu von alter Alle Elemente von senkrechter Kommunikation sie bohren Gebäude durch.

 

2 Treppen der Feuer. Andere von Publikum verteilt und landet im Knoten vom Gebäude und verwirklicht die Verteilungsfunktion der Besucher durch die offenen Säle, oder entzogen Publikum. Der innerere und Panorama-Aufzug kann in seinem senkrechten Tanz von weit gesehen sein. Beeindrucken und die innerere Leere zu maximieren. Es existiert die Kreisbeschäftigung des Besuchers und sein Verständnis des Gebäudes. Deswegen fließt die Aussicht durch das Gebäude. Die Empfindung der Klaustrophobie nicht zu haben. Deswegen bohren wir Mauern. Wir befehlen die Leeren und Massive akademisch. Klassisch. Die innerere Imbissstube hat die Verlängerung in der angefügten Terrasse als offener Raum von Ausstellungen und gelegentlicher Ort.

 

Alberg a Quesa (Canal de Navarrés)

Emplaçament
La parcel·la d’emplaçament es situa en un poliesportiu a Quesa (la canal de navarrès). Entre la vessant de la muntanya i les instal·lacions de frontó, tenis i camp de futbol. La topografia de la parcel·la és plana. Està situada en una espècie de terrassa abancalada de la vessant de la muntanya, rodejada d’arbres mediterranis que matisen les vistes panoràmiques quedant amagada entre les seues copes, l’extradós del frontis del frontó té coartades les vistes en planta baixa. Els arbres de la vessant del nord-oest impedixen les vistes cap al poble i el paisatge de la vall. El costat est té les vistes cap a la muntanya i la seua esplèndida visió natural. Hi ha un pronunciat desnivell entre els diversos elements del complex. A la parcel·la s’accedix des dels nivells inferiors d’accés al poliesportiu, per una zona encunyada que la separa el camp de futbol immediat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Urbanització exterior a la parcel·la.
La intervenció és aprofitada per a fer la parcel·la accessible a tot el món, incloent persones amb mobilitat reduïda, per això es proposa un desmunte i inserció de rampes suaus d’accés i escales fins a l’alberg i camps de joc, en compliment de la llei vigent. Els diversos paviments, voreres i zones enjardinades ens conduïxen cap a la recepció de l’alberg.

Desenvolupament de la idea
La parcel·la de l’antic camp de bàsquet, on s’ubica l’alberg té forma de romboide.
Hem fraccionat els usos del programa adaptant-se a l’espai.

  1. Trapezi xicotet de recepció i direcció junt amb l’accés. Cos amb dos plantes.
  2. Trapezi gran extrem de suport logístic amb dos dormitoris, 1 i 2 dedicats a discapacitats. Cos d’una planta baixa.
  3. Un paral·lelepípede de vida comunitària amb dos plantes. La baixa oberta visualment sobre l’espai de trobada anterior a oest. I una planta posterior a este a què s’accedix per sengles espais oberts. En planta baixa tenim cuina-menjador-estar amb possibilitat de modificar els seus límits o unir-los. A més de neteges de suport. La planta superior es destina a 8 habitacions dobles i un quart de magatzematge.

El paral·lelepípede genera dos terrasses: una davantera cap a ponent junt amb el menjador i estar, i una altra posterior cap a llevant més resguardada amb paellero, barbacoa, etc. Inserció paisatgista amb materials propis de la comarca i municipi.

Entre el paral·lelepípede i la recepció s’ha creat un corredor deambulatori que arreplega els elements de comunicació vertical. Una escala i un ascensor exterior que desembarquen ambdós a un corredor de distribució d’accés a les habitacions i a un pas sobre el trapezi extrem per a generar el manteniment dels sostres vegetals i inclús l’evacuació ràpida en cas d’incendi, per a evitar aglomeracions en cas de perill.

Els extrems els hem regularitzat per mitjà de dos romboides que ens deixen un ‘rectangle’ central més net i aprofitable. Ens separem dels obstacles com el frontó i els murs de contenció de terres de la vessant. Sobre el trapezi nord muntem un paral·lelepípede d’hostes on diferenciem les funcions de la intervenció. S’aconseguix la regularització de la superfície de la parcel·la plana i la incorporació de les preexistències topogràfiques. Per mitjà de desmuntes de pendents excessius actualment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.