Arxiu de la categoria: INDEPENDENT URBAN PLANNING

How can we improve it?. Comprehensive ideas and practices about urbanism. Each society toward it’s own urban planning.

I.E.S. LA PATACONA. ALBORAIA

Una solució industrialitzada. Una traslació dels ítems d’oficines i centres d’investigació a un complex educatiu de secundària.

*********************************************************************************

 

*********************************************************************************

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

https://www.josepblesa.com/projectes/escolar-docent/2018-i.e.s.-la-patacona.-alboraia

 

Centre de Salut a Vilamarxant. Camp de Túria

La solució implementada consistia a punxar l’accés al mig.

Cercava arribar a la recepció tant des del carrer de la Font Nova com des del Mercat que tenen previst construir al solar veí.

Per una altra banda hom cercava la segregació funcional como representem en l’esbós de colors. Tothom, aleshores, parlava de contenidors i volums únics, nosaltres dispersàvem volums per a que, al remat, semblés una escultura-edifici.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Separant funcions com veiem en l’esbòs entre maternal independent, les urgències en semi-soterrani i l’assistència normal distribuïda entre la planta baixa sobre-elevada i la planta primera.

La implementació de la prefabricació i la industria de la construcción en edificis que, fins a eixe moment, 1991, havien estat construïts sempre d’obra, maó caravista, etc.

I ací podeu conèixer les plantes distribuïdes

 

Centre Cívic del Cabanyal-Canyamelar.

Sobre la Zona Zero del Cabanyal: Un avant-projecte de Centre Cívic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I n’afegim, també, un disseny a propòsit del merchandising i packaging que podríem fer-hi.

A continuació mostrarem un exemple de packaging, aplicable a tota mena d’objectes, tant de papereria, com aquells d’ús quotidià.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Conceptualització arquitectònica
  • IDEA GENERATRIU:

La idea que generà l’edifici com a contenidor d’activitats cívico-socials és la d’amarre dels grans vaixells sent atracats per petits remolcadors al moll. Aquest contenidor serà el primer d’una sèrie. Sorgeix com el pioner per a atracar el Poble Nou de la Mar a la seua façana marítima. S’atraca a la vora mediterrània d’una petita ciutat.  Fóra absurd atracar una nau partida en dos o tres. Cada “remolcador” que construïm constitueix un norai al què aferrar amb una soga la nostra ciutat i botar l’ancora al mar. Per això hem figurat una forma de remolcador senzill, quasi buit per dintre com un catamarà per omplir-lo de càrrega.

La idea senzilla i forta inherent a l’entorn proposada que advoca per ésser la xicoteta resposta de contrapunt a la degradació. Obert pel costat de llevant i nord, tancat a migjorn i ponent. Per qüestions purament climatològiques, tal i com es feia amb les cabanyes originals. Allò petit és bell, per tal de posar en valor el caràcter social i de reunió en aquesta àrea per a desenvolupar la vida normal i comunitària en aquesta població. Un propòsit que requerirà desenes d’intervencions semblants.

El funcionament hom pretén ser lloc comú d’encontre de la diversitat creativa i l’intercanvi. Confluència de tendències i debat.

Introducció de la fluïdesa espacial. D’aquí l’ús de grans finestrals que facen penetrar la llum i l’entorn immediat a transformar.

Talment com un laboratori de noves idees. De debat. Que ens puguem observar sense recels.

Introduint-hi els valors mediambientals, sostenibles i llur tecnologia tant passiva com activa.

Amb aquesta estètica dels casups de pescadors del Portitxol de Xàbia hem volgut inserir al Centre Cívic.

Açò que aportem és un senzill avant-projecte a desenvolupar. Esquemàtic. Hem deixat en el plotter l’obertura i eixida a la terrassa vegetal, l’obertura entre el vestíbul-hall i l’espai multi-ús al jardí obert veí, la definició de la sala d’exposicions-vestíbul-jardí….ídem amb la multi-usos per a conferències. La divisòria en tres del mateix espai per a representacions. Les instal·lacions que nos conduïsquen a aconseguir acostar-nos-en a un triple objectiu:

Edifici energia quasi zero – Edifici de emissions zero- Edifici de despesa quasi-zero.

La Qualificació de projecte i la Certificació energètica final ha de ser A.

No la B només, sinó anar més enllà. Estalvi i auto-generació. Són les condiciones auto-imposades. El que té una implicació molt potent sobre el disseny i el pressupost disponible. Amb la pretensió, quan es modifique la legislació des de Brussel·les, sia possible aconseguir un edifici de consum energètic realment quasi-zero.

  • ALÇATS: 

Alçat EST. Accés

 

 

 

 

Alçat OEST

 

 

 

 

 

 

Alçat NORD

 

 

 

 

 

 

 

Alçat SUD

DISTRIBUCIÓ:

PLANTA BAIXA

 

Estança Sup. m2 Estança Sup. m2
1 Gimnàs 100,76 7 Barra – cafeteria 19,75
2 Vestidors 1 25,00 8 Camerino + WC 34,16
3 Vestidors 2 26,77 9 Circulació horitzontal P.B. 36,90
4 Aula Taller 1 Cuina 45,02 10 Hall–Café-exposició- recepció 157,30
5 Aula Taller 2 Ceràmica 47,99 11 Sala multiusos 150,21
6 Cuina 17,14 12 Terrassa exterior polivalent 201,55

PLANTA PRIMERA

 

Estança Sup m2 Estança Sup m2
13 Aula 1 Música 48,33 16 W.C. + Neteja + magatzem 42,37
14 4 Despatxos 61,39 17 Instal·lacions 8,78
15 Aula 2 Ordinadors 45,13 18 Circulació horitzontal P1 22,10
  • ORGANITZACIÓ INTERNA:

Secció longitudinal esquemàtica per l’espai exterior, la doble altura, escales, aules i gimnàs.

-Vista del vestíbul-recepció des del corredor junt a escala i ascensor mirant vers la terrassa com a lloc de trobada. Podem veure a besllum el pujar i baixar de la gent com el tràfec de l’ascensor pel vidre de separació

L’espai de vestíbul d’entrada o Hall és un espai a doble alçària. Un espai de claredat, de transparència i d’atracció obert a dos dels seus murs amb cristalleres. Un far d’atracció. Un espacio clarejat per la llum natural. Interaccionant-hi entre interior i exterior. Que pot obrir-se a la manera de contenidor multiusos, per a la recepció i vigilància. Per a emplaçar-se prenent quelcom amb amics mentri-mentres es veuen exposicions o representacions de qualsevulla mena en companyonia.

Un espai central que pot ser complementari o completar, en caso de necessitat, tant el de multiusos que s’enretire els panells com  obrir l’encristal·lat que uneix l’espai exterior de terrassa polivalent immediata.

Això provoca que puga haver una interacció entre llurs usuaris i la possibilitat de crear una petita Biblioteca que ajude a “emplaçar-se” en aquells espais comuns, d’interacció, de relax compartit.

Sala multiusos també s’obre al vestíbul com a la terrassa exterior. En té la capacitat de dividir-se, alhora en 3 sub-espais internos. S’ha optat també per donar-li doble altura, per si calgués realitzar una activitat que ho requirís.

El nucli de “cuina” junt a “cafeteria” prop de l’entrada i l’aula de “cuina/gastronomia” s’hi han agrupat en proximitat per depurar i deixatar els productes oliosos en receptacles soterrats a l’efecte.

La Comunicació vertical escala i ascensor hidràulic es deixa en el corredor per a que siga filtrada per recepcionista i control. Es produeix en un nucli central al què s’accedeix des del passatge de PB i arriba a 1ª planta. En Projecte s’hi desenrotllarà el seu accés a terrassa superior per a manteniment tant vegetal com foren implantar horts urbans, bé com manteniment d’instal·lacions a desenvolupar en coberta.

A propòsit de la inserció de tecnologies aquest edifici pretén ser un cas pràctic que explique com funciona la sostenibilitat, tant passiva com activa. Un centre cívic d’interés pedagògic.

La PB de l’edifici ha de visualitzar i situar llurs usuaris diversos. Com a Centre de Majors, però també d’atracció per a d’altres edats. És absurda la pràctica segregacionista per edats.

Sala Multiusos i camerino (amb llurs lavabos i aseos) conformen una unitat funcional.

El petit i curt corredor és estructurant. Què condueix a les Aules de cuina i de ceràmica situades en P.B. per poder portar totes les eines i estris de manera còmoda.

Al final del corredor – a tall de tap- hi és el compacte Gimnàs i dos vestidors connectats interiorment amb el primer. Directament.

El Gimnàs, tal i com suggereixen  les previsions de doble alçària situat i orientat vers el sud, doncs, s’usarà per a exercicis i s’il·luminarà suaument en meitat superior amb un frente de U-Glass, què és de fácil manteniment.

A la Planta 1ª s’ha traslladat l’Aula de música, que precisa un aïllament acústic superior i l’Aula d’informàtica i ordinadors junt als 4 despatxos, encloent-hi el de direcció que exercisca el control, així com també de magatzems (al final del corredor) que separa ambdues aules i l’espai d’ instal·lacions junt a ascensor i en la columna de cuines, instal·lacions, lavabos, WC, útils d’endreçar etc. Els despatxos, per llur dimensionat, són susceptibles i espais d’ús d’associacions veïnals.

La terrassa exterior és orientada vers nord de tal manera que la closca en esbiaixada cobert amb plaques solars i fotovoltaiques produïsca ombra en la parte inferior. Plaques que seran direccionables, tot cercant la incidència solar i impedint-hi el sobreescalfament en estiu i sí el caldejat en hivern.

L’orientació de la peça arquitectònica ha sigut fonamental d’acord a les estances i usos interns i externs.

  • Sud: Gimnàs amb la llum natural del U-Glass i espai d’exercici físic.
  • Este: Vestíbul de accés / recepció / cafeteria / Exposicions/ actes, etc. amb la llum natural del matí que nos caldege l’espai a doble altura des de primera hora fins el migdia.
  • Oest: Sala Multiusos i ceràmica amb la llum natural des del sud en la primera hora de vesprada por finestres corregudes en la 2ª que caldrien de protecció adequada front la llum rasant molesta a les vesprades. La concepció és de CATAMARÀ de construcció senzilla a base de tres murs convergents a mode de 3 quilles que contenen dos dipòsits d’activitats diverses.  S’ha cercat, així, una fluïdesa espacial mitjançant la possibilitat d’unir i separar espais en funció de les necessitats actuals i futures. Tot intentant defugir de  segregació  excessiva i tancada. Aquesta peça arquitectònica ha de funcionar com a esperó expansiu urbà i social. 
  • La mateixa organització d’espais en vertical i horitzontal s’ha concebut a partir de la hipòtesi de realitzar l’obra amb la màxima implicació de la prefabricació en pro de la reducción de temps de construcció i de costos per poder guanyar en qualitats d’acabats, llur durabilitat i desmuntatge en acabar son cicle de vida útil .
  • Es important també fer penetrar l’exterior circumdant que ens remembre que cal ser regenerat igualment.
  • Hom es tracta de tamisar l’entrada de llum exterior per estalviar al màxim el consum interior de manera passiva.
  • Sud: Terrassa exterior amb llum natural permanentment durant tot l’any i, alhora, servisca de parasol per a les activitats desenrotllades en planta baixa.
  • Matisant i minvant a voluntat la seua incidència segons l’ estació climatològica.
  • REPRESENTACIONS VOLUMÈTRIQUES. INFOGRAFIES:

Apareixen el segon slidershare superior

VISTA EN ESBIAIX DES DEL NORD-EST: Veiem la realització amb concret blanc d’alta resistència. Observem l’accés principal que deixa penetrar la llum. També el grans finestral esgarrats. Fóra recomanable l’ús d’algun element de control de la llum.

En la façana nord, que dóna al gimnàs, tenim la doble altura i l’entrada de llum a través del parament de U-glass.

Vista des de l’angle sud-est.  Veiem la continuïtat espacial de vestíbul i Sala Multiusos amb la terrassa exterior. Per això té una concepció polivalent espacial. La representació de la infografia amb el seu fondo actual nos impel·leix a acoblar dit entorn a la implantació d’una peça contemporània, que sia respectuosa amb tipologies tradicionals del barri/ciutat.

 

Vista D’OCELL des de l’angle SUD-OEST. En ella podem apreciar l’ús de la coberta vegetal que infon un gran estalvi energètic i d’ús només veure-hi els horts urbans, manteniment d’instal·lacions com ara l’ascensor, el parallamps i climatització.

Plaque solars i fotovoltaiques, eixides de fums, etc. que no s’han traçat per ser motiu de major profunditat que aquest mer avant-projecte i ideació.

  • DISSENY GRÀFIC I INDUSTRIAL:

Hom planteja el disseny d’un logo que representa el volum de l’edifici, amb forma de nau a la deriva. Aquest logo s’usarà tant per al packaging, com per a la representació gràfica del centre a nivell intern i extern.

S’hi presenta de la següent forma que hem col·locat al segon slider:

D’una banda, el logo anirà acompanyat de la denominació del centre Centre Cívic Cabanyal-Canyamelar, que alhora s’utilitza el joc de la inicial per tal de representar els 4 elements. S’aprofita la inicial per a augmentar la seua grandària considerablement i emfasitzar la designació del Cabanyal-Canyamelar, coincidint-hi amb la sigla del Centre i de Cívic.

 

 

 

 

Remolí. Istanbul.

Prenent idees dels seus antecendents ambientals, geogràfics i culturals vam idear una solució que revertia la idea de Frank Lloyd Wright per al Guggenheim de Nova York.

Si ell recorria interiorment les diverses plantes, nosaltres ho feiem per l’exterior com a punt de guaita mòbil del conjunt de la ciutat.

Al buit central passarien tots els esdeveniments, àdhuc, petites simulacions de terratrèmols. Mentre els ascensors panoràmics traginaven visitants fins el cinema Imax instal·lat a l’última planta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam aportar-hi dos solucions de vídeo:

  1. Una casolana amb música Indie d’Òscar Briz, més pausada que s’addia a la idea original.

I la 2ª muntada per l’Àlex Carbonell, més Heavy Metall, més sincopada visualment. On s’hi implementava el procés constructiu prefabricat i l’organització urbanística de l’entorn proper.

HABITATGES A POBLA DE VALLBONA (CAMP DE TÚRIA)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  SUPERFíCIES
UNITAT ÚTIL DESCOBERTA CONSTRUÏDA PP

E. COMUNS

CONSTRUÏDA

+ PP.EC

TOTAL

CONSTRUÏDA

BLOC 1
vivenda A1 1 43,20 12,15 50,40 10,14 60,54 60,54
vivenda A2 1 45,00 12,15 51,85 10,43 62,28 62,28
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 10,43 62,28 249,11
vivenda B 3 70,00 81,90 16,47 98,37 295,12
vivenda C 6 70,00 13,20 84,15 16,93 101,08 606,45
TOTAL HABITATGES 15           1273,50
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 92,90
elements comuns planta 2 92,90
TOTAL E.C.       213,25      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             596,10
BLOC 2
vivenda A2 2 45,00 12,15 51,85 10,41 62,26 124,53
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 10,41 62,26 249,06
vivenda B 3 70,00 81,90 16,45 98,35 295,05
vivenda C 6 70,00 13,20 84,15 16,90 101,05 606,31
TOTAL HABITATGES 15           1274,95
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 92,90
elements comuns planta 2 92,90
TOTAL E.C.       213,25      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             597,75
BLOC 3
vivenda A2 4 45,00 12,15 51,85 9,40 61,25 245,02
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 9,40 61,25 245,02
vivienda B 4 70,00 81,90 14,85 96,75 387,02
vivenda C 8 70,00 13,20 84,15 15,26 99,41 795,30
TOTAL HABITATGES 20           1672,35
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 114,65
elements comuns planta 2 114,65
TOTAL E.C.       256,75      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             780,80
TOTAL EDIFICACIÓ sobre rasant 4220,80
TOTAL EDIFICACIÓN sota rasant 1974,65
TOTAL EDIFICACIÓ           6195,45

Una molt bona notícia (per Ramon Sans i Rovira)

Amb Ramon m’uneix una amistat que es remunta a quasi un lustre. Que, si bé, no és molt sí que sembla que s’acompleix aquella dita que feia Ramon Barnils:

“la gent interessant s’acaba trobant”.

Més que interessant, pel que respecta a mi, diria que interessada.  Interessada pels afers de la Humanitat, amb majúsules. Ell com a director tècnic de la multinacional vigatana Girbau dedicada a la manufacturació de béns, equips de consum i electrodomèstics de llavanderia.

En Ramon ha publicat un parell de llibres que em semblen cabdals per al segle present:

1. La Transició energètica del segle XXI (TE21).  El col·lapse és evitable. Ediciones OCTAEDRO, SL, 2013. BCL. Escrit en col·laboració amb la musicòloga i comunicòloga Elisa Pulla.

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La Transició energètica del segle XXI (TE21). La darrera oportunitat.  (Editorial Octaedro SL, 2016)

 

 

 

 

 

 

 

Amb ell tinc una doble tasca encomanada. De feed-back. Una a ell, per tal d’implementar els mateixos inputs al País Valencià, en què en el primer llibre va fer estudiant el cas del Principat, que ell va dir que faríem plegats, i una segona, que, recentment m’ha encomanat ell, després d’abandonar el CMES, al qual pertanyíem tots dos des de la seua fundació, per divergències sobre les directrius a abordar imminentment, consistent en desenvolupar la part  urbanística i arquitectònica dels inputs aplicables en aquestes àrees per a fer la dita transició. Si bé, crec, que el “tratge” em ve gran, segurament, és una bona avinentesa per a créixer al costat d’un gegant com ell des d’un punt de vista – sempre innovador- i, com diu ell, per a crear disrrupcions en allò que és l’statu quo, procedent de la posada en crisi dels Codis Europeus de l’Edificació i l’aplicabilitat directa en productes dedicats a la fabricació de components i elements constructius, per a encarar l’esdevenidor amb garanties reals d’eficàcia i eficiència.

Ell ha estat tota la seua vida un pràctic durant tota la seua vida professional, amb més d’una trentena de patents aprovades a Brussel·les, que han convertit la seua empresa en una multinacional que competeix arreu del món.

I ara, després de la jubilació, fa un recull d’experiències alçant els ulls sobre com recollir l’experiencia teòrica, però no d’erudició, ans el contrari, com a bon enginyer no entén el món sense la seua aplicabilitat directa i traçabilitat en manufacturar allò que s’idea.

Us dese el darrer article que té unes explicacions substancioses per al moment històric que vivim:

Una molt bona notícia

El Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya (PNTEC), després d’amplis tràmits de consultes a experts i entitats per part de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha passat el tràmit d’aprovació del govern de la Generalitat. Ara resta el pas d’aprovació del Parlament. Permeteu-me la gosadia de dir-vos que aquest fet a mi em genera especial emoció ja que vanéixer amb molts inputs del meu treball i llibre

La transició energètica del segle XXI (TE21), El col·lapse és evitable (Editorial Octaedro 2014).

En ell desmunto la gran quantitat d’errors de comptabilitat i de fal·làcies per aturar o demorar la imprescindible i necessària transició energètica i demostro amb dades ben concretes que una transició, que anomeno TE21, cap al 100% renovable és absolutament viable tant econò- micament, com energètica, com territorial, com, i sobretot, mediambiental. Vegeu les conclusions del meu treball, que parlen per si mateixes:

Quant a xifres econòmiques, Catalunya pagarà de factura exterior acumulada per compra de combustibles fòssils, d’avui a 2050, més de 630.000 milions d’euros, quan la inversió per passar a  100%  renovables,  doblant la potència necessària, és de 70.000 milions. Però a la factura exterior s’hi ha d’afegir el transport, les refineries, la distribució, els impostos i els guanys de les grans empreses energètiques, que tot sumat conforma el que anomeno la factura ciutadana acumulada, que és el que pagarem els catalans d’avui a 2050 per compra de combustibles líquids, de gas i d’electricitat si seguim amb el model actual, que dona l’astronòmica xifra de 1.580.000 milions d’euros (1,58 bilions d’euros).

Ben al contrari si fem la transició TE21, amb la qual garantim a més de l’energia la creació de moltíssims llocs de treball i queden diners de sobres per recuperar l’economia i el malmès estat del benestar.

Quant a xifres energètiques i territorials, Catalunya pot ser autosuficient energèticament sense cap mena de problema usant tecnologies actualment al mercat, doblant la potència necessària per garantir el subministrament i necessitarà ocupar de l’ordre de 39.000 hectàrees, només un 1,22% del territori català.

Quant a dades mediambientals, Catalunya, feta la transició, deixarà absolutament de contaminar per abocaments de CO . Podrem respirar un aire net i saludable tot esperant també que els països veïns i llunyans facin el mateix i així començar a revertir el gran problema de l’escalfament global i les seves fal·làcies minimitzadores, problemes que tracto en el meu nou llibre

La transició energètica del segle XXI (TE21), La darrera oportunitat (Editorial Octaedro 2016).

Parlem una mica del document de la Generalitat que porta les sigles PNTEC. L’objectiu és clar i contundent: assolir un model basat al 100% en energies renovables a l’horitzó dels anys 2050. Aquí val la pena mencionar que no es cau en la clàs- sica fal·làcia tan usada mundialment d’“economia baixa en carboni”, que l’únic que pretén és seguir amb més del mateix (nuclears i CCS) tot maquillant, millor dit amagant la punyetera realitat al temps que minimitzant el canvi climàtic.

Per assolir la missió i els objectius del Pacte Nacional, els eixos estratègics d’aquesta nova política energètica catalana són:

Eix 1. Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors.

Eix 2. Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics.

Eix 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i l’eficiència energètica en l’economia i societat catalanes.

Eix 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones.

Eix 5. Fomentar la recerca i la innovació energètiques com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials.

Eix 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en la definició del nou model energètic.

Eix 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea.

Coses que en el meu entendre queden en el tinter i que en podem parlar en un altre article que podria tenir per títol “El nou paisatge energètic”:

La veritable democratització de l’energia, que per fer-ho bé ha de ser distribuïda i participada. El tancament de les nuclears: no podem seguir assumint el risc d’un accident nuclear, que a part de les víctimes que causaria es perdrien de per vida 450.000 hectàrees (10 vegades més que la superfície necessària per fer la TE21).

L’emmagatzematge d’energia: les renovables generen bàsicament energia elèctrica. Per emmagatzemar-la les bateries són insuficients, cal treballar fermament l’hidrogen.

La nova i molt diferent mobilitat: vehicles elèctrics i autò-noms, trens i transport públic i immensa reducció de camions, avions i vaixells.

La construcció i l’urbanisme: eficiència en construcció i aïlla-ments. Urbanisme tenint en compte els espais ocupats i l’incidència del Sol.

Les transferències: el punt més complex que depèn d’un govern assentat a la capital del regne que, increïblement, en lloc d’afavorir una transició energètica afavoreix els interessos dels seus amiguets i els propis via portes giratòries.

 

 

 

La hiperlocalització de l’arquitectura.

En el desenvolupament d’aquest nou llibre ens recorda el teòric Kenneth Frampton advocant sobre el sis punts del regionalisme crític.

En els temps actuals la complexitat global baixa a cercar aquells punts de contacte entre la construcció local i l’adhesió simbiòtica amb el medi per a elaborar noves maneres de fer arquitectura.

A propòsit d’un nou llibre d’en Andrew Michler:

http://www.amazon.com/ours-Hyperlocalization-Architecture-Contemporary-Sustainable/dp/1938740084

[ours] hyper localization of architecture explores sustainable archetypes

original content
feb 07, 2015
[ours] hyper localization of architecture explores sustainable archetypes
0

 

[ours] hyper localization of architecture explores sustainable archetypes
photo © andrew michler
all images courtesy of [ours] hyperlocalization of architecture

a book will be available in april 2015 written by andrew michler which focuses on a new term in the context, ‘hyperlocal architecture’. in the lexical meaning, ‘hyperlocal’ refers to ‘extremely local’ and collects news and information in the vicinity of its community. the book constitutively takes into consideration a site and its changeable environmental factors playing an important role in the design process. according to berrin chatzi chousein, an architectural theorist that has analyzed the text, ‘although the reader viewed a few pages of the book before entire publication, someone who is not familiar with this book before can easily understand that it is entirely based on a research, well-grounded, experimental, and observantly written over built some selective designs from different climates and geographies.’

 

michler is a sustainable architecture writer, passive house consultant and cibcerbed environmentalist who spent 20 years of his life in colorado pine forests by discovering the essence of design and construction. his consulting company, baosol, collects cutting edge sustainable practices and works in this website. in fact, when his research studies and experimental works are put under the scope, it seems that he is exactly the right person to write this book for the future designs to be dominated. berrin elaborates by saying, ‘michler performs his analyses using passive house design, a term whose meaning has not been fully probed until today, and it is the real breaking point of the book for the readers.’

 

dr. wolfgang feist, the founder and director of the passivhaus institut, in darmstadt, germany, also helped and supported michler’s research throughout the book and at first, he clarifies all the main principles and doctrines of passive house in terms of human activity and conditions occurring in the world. the main reason of starting point of the movement is to expand and maximize deeper meaning of the low impact technology of architecture regarding its own context and environmental facts like climate, materials, weather, fabric, sun, energy, green and all inputs impacting design methodology.

 

particularly, since the main pivot of the book is the human centric, also based on natural and cultural resources within the site, the sense of ‘place’ becomes an important parameter. this helps to improve the design assets by evaluating different or challenging conditions, because if the existing design is defined as ‘extremely local’, it should adapt to everywhere and to every condition without disrupting human comfort and its function. ‘actually, it means that you have made a correct calculations (if it is possible technically) and calculated all the possibilities that you may encounter in different regions,’ adds chatzi chousein, ‘and you got some specific results of that and finally you have formulated some cause-effect situations. however, is it possible? is it possible to reduce to a single result or formula for all possible situations for all possible regions? of course no!’

 

to be more precise, the notion of hyper localization of architecture in this book confronts different environmental situations and tries to solve its own contextual tool within its own boundaries without having to depend on extreme technology. in this way, it explicitly forms, searches, and analyzes different contemporary archetypes by examining or building specific examples over adjusted design parameters. for the very same reason, there is another question that comes to mind: what is the difference between contextualism and hyperlocal architecture?

contextualism in architecture has always been discussed and emphasized with its role and attitudes from 1900s until today and we have encountered different discourses as related to ‘modernism’, ‘postmodernism’, and ‘deconstructivism’. the theorist continues by stating, ‘contextual architecture is a kind of specific framework between the product and the background behind it and directly relates to how it is interpreted by designer. thus, contextualist architecture sets up a visual, tactual, and memorable relationship considering the built environment, existing fabric and history and I think it is still local. when I asked this question to michler, he explains that ‘context is fitting in, passive/established, while hyperlocal is responding to place, active/progressive,’ and we understand from his statement hyperlocal architecture acts as a more environmentalist that is driven by the user/designer and empowered by the specifications of a place so it can be improved, re-generated and be resilient in the long term.’

 

the publication includes several interviews starting from BIG, peter busby, KUUD architects, perkins+will, hassell studios, yasuhiro yamashita, william mcdonough+partners to dr. wolfgang feist and 30 selected projects are presented as a new generic, a convertor of contemporary sustainable archetypes in their own places. hence, it explores all contextual matters under seven chapters titled cascadia harvests, japan condenses, germany naintains, denmark plays, spain wraps, mexico embeds, and australia unfolds.

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
vandusen botanical garden visitors center, vancouver by perkins+will
photo © nick lehous

the first chapter of the book consists mainly of two buildings designed in the pacific northwest region reaching out from british columbia to oregon. in this area, several heavy wood constructions are implemented through new design techniques. due to its strength and availability at any range, wood is the basic material of cascadia. the structures illustrated as the best examples of heavy timber construction are ‘bullitt center’ by miller hull partnership, US, 2013 and ‘vandusen botanical garden visitors center’ by perkins+will, vancouver, 2011.

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
bullitt center, seattle, US by niller hull partnership
photo © andrew michler

‘bullitt center’ uses local sources to represent proper heavy timber construction in the city. the material is an important and rich material for this region, because alternatively it has a variety of benefits and provides as aesthetic different than concrete, glass, and steel and no finishing is required. thus, the center is presented in this volume as the first heavy-timber multi-story architecture in seattle. the building tried to solve tiny, new, or experimental construction methods in its own context. berrin believes, ‘it is not about the end-product, it is about the process and finding, searching, or creating new, healthy conditions through natural resources of a place; which should be the main goal of designers or municipalities.’

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboomkunstmuseum ravensburg by lederer + ragnarsdóttir + oei
photo © andrew michler

the ‘germany naintains’ chapter examines one institution that stands as a very interesting cultural symbol for ravensburg. this museum is an experimental project offered by the investor with the passivhaus standards and carries both the traces of vernacular architecture and self-expressionism of contemporary approach simply in a class of its own. this overwhelming, massive, and introverted building refers to historical brickwork, fabric, and the existing old neighborhood framing the old-new integration of special characteristics of architecture, but sets up efficient low energy use inside.

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
interior of kunstmuseum ravensburg
photo © andrew michler

‘the organization had no windows intentionally, which makes people little bit depressing or angry while walking through in it but according to the designer of the building, arno lederer; this museum definitely proved the idea of passivhaus principles because heavy buildings like kunstmuseum take a long time to get cold in winter and take a long time to get warm in the summer so the building is able to react or adapt according to different climatic conditions. this was an experiment and it worked,’ says chatzi chousein.

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
T-house, tokyo by kubota architect atelier
photo © andrew michler

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
cell brick, tokyo by yasuhiro yamashita
photo © andrew michler

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
house tokyo by A.L.X.
photo © andrew michler

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
institute of neurosciences of castilla y león, salamanca by CANVAS arquitecto
photo © andrew michler

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
E8 building, vitoria-gasteiz by coll-barreu arquitectos
photo © andrew michler

the richest chapter of the book may be designated as ‘australia unfolds’. this section examines different types of projects from sydney to melbourne, from apartments to a pavilion, from urban structures to funny, small houses.

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
mudgee permanent camping, mudgee NSW by casey brown architects
photo © andrew michler

berrin chatzi chousein andrew michler hyper localization architecture book designboom
pixel building, melbourne by studio 505
photo © by andrew michler

the book ‘[ours] hyperlocalization of architecture’ can be seen as a contemporary experimental guide for the future designers and produces different approaches to ‘ordinary architecture’ with regional sources or materials. in this regard, defines a new way of producing through provocative rules and limitations, removing all ambiguity about sustainable architecture.


I.E.S. de Bunyol (Foia de Bunyol).

Una obra del gran arquitecte valencià Manuel Portaceli i Roig, un dels meus mestres més estimat i admirat per mi. A les ordres del qual treballàrem per elaborar aquest projecte, junt als aparelladors o arquitectes tècnics n’Alfred Paredes i n’Àngel Aznar i Orenga.

Després de tants patiments soferts per l’educació valenciana, s’albira l’eclosió d’uns nous temps. Caldrà que implemetem l’arquitectura que mereix la nostra comunicat educativa emmirallant-nos amb els models que estan apareixen en llocs rellevants com Finlàndia.

scriptorium-monk-at-work-571x536 749bd522f3ada2fb97b3bdda01c26169On la integració de l’alumnat i professors siga el fil conductor, la creació d’espais comuns no disgregants i claustrofòbics siga bandejada, la inserció en el medi natural, la flexibilitat espacial, la llum, la multiplicitat espacial i funcional, la interacció entre professorat i alumnes siga activa, relaxada i participativa.

També la reducció de ràtios per espai, la intergeneracionalitat perduda, la reutilització espacial, etc. siguen trets comuns i parets mestres d’aquest nou estadi que se’ns fa avinent.

En definitiva deixar arrere l’educació de l’scriptorium medieval per a inserir-se en l’aprenatge actiu, contemporani, interactiu entre alumnes i professorat, crític i lliure.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Conferència sobre “Els perills de l’amiant”

Aquesta vesprada pronunciarem una conferència un metge pneumòleg especialista en abestosi, un enginyer de Conselleria, el president de l’Associació en defensa de les víctimes de l’amiant de VALÈNCIA i un servidor. Després de les ponències es procedirà a fer un debat obert entre els assitents.

El lloc: Casal faller Trafalgar /Dama d’Elx. carrer d’Illes Canàries, 219.

Hora de començament  17:30 hores de 19 de maig de 2015.

Convocants:

Associació en defensa de els víctimes de l’amiant de València i Compromís pel País Valencià.

Hem confeccionat en l’estudi un slideshare i power point que farà de fil conductor de la nostra exposició. Ací vos el presentem:

 

ESTUDI DE DETALL. UNITAT D’EXECUCIÓ C./BARRASÍ- C./ doctor PESET ALEIXANDRE. SILLA

AVANTPROJECTE D’EDIFICI AMB PASSATGE

PEATONAL COMPOST DE LOCALS, HABITATGES I

 GARATGES

SITUACIÓ: CARRER DE BARRASÍ i CARRER DEL DOCTOR PESET I ALEIXANDRE

PLA REFORMA INTERIOR CARRER BARRASÍ. UNITAT DE EXECUCIÓ

 SILLA (L’HORTA SUD)

 1. MEMORIA JUSTIFICATIVA.

Aquest avantprojecte té per objectiu desenvolupar la U.E. (Unitat d’Execució) del (PRI) Pla de Reforma Interior del carrer del Barrasí a Silla.

L’unitat d’execució es va desenrrotllar mitjantçant el corresponent programa (PDAI) que tenia per únic objectiu formalitzar l’actuació unitària que permet la construcció d’un edifici integrat al seu entorn, i que funcionalitze el pas peatonal públic a través dels passatges assenyalats

El Pla General d’Ordenació preveia i mantenia l’obertura d’un vial que connectara el dit carrer amb el de la Llibertat per tal de millorar les connexions de vehicles la qual determinació trencava totalment la morfologia de les parcel.les i edificacions tradicionals, en pro de la filosofia de prevalença vehicular que primava i orientava el Pla Parcial del Polígon I de Centre Històric aprovat el 18/12/1969.

En aprovar-s’hi el PGO de 14/10/1992, hom pensà a reconduir tal situació que dóna lloc a l’actual imatge desarrollista i mancada de caràcter propi, qualitat estètica i contemporaneïtat. Les urbs no són estàtiques i cal la seua renovació, tot fent relectures que actualitzen i contemporanitzen el desenvolupament de la  societat que és la seua propietària i hereua, tot respectant-se a sí mateixa.

Recuperant-hi espais evocadors, alineacions i morfologies tradicionals, mitjançant la seua actualització i relectura morfotipològica. Com s’està fent, a hores d’ara, mitjançant l’Ordenança Especial de Recuperació de l’Alineació.

Salvant les distàncies d’escala urbana, podem emmirallar-nos en ciutats com ara Munic, Amsterdam o Florència i els seus conceptes d’aplicació urbanística, on en l’actualitat existeix una presa de consciència de que l’espai urbà -domèstic i públic- és un factor de qualitat de vida dels ciutadans així com l’augment de la seua peatonalització en pro de les interelacions personals, el comerç al detall, etc. En definitiva, un redescobriment del model de ciutat a la europea i la seua sinèrgia. On els vehicles tenen un ús més restringit.

Altrament, hem pogut observar la manca de garatges en semi i soterranis, fruit de la proximitat de l’Albufera, nivells freàtics alts, etc. Tanmateix les condcions tecnològiques no són les dels nostres avis. Un ús més adequat dels cotxes comporta, igualment, a aprofitar més i a esbandir dels nostres carrers tant de vehicle que estrangula les circulacions dels vianants i dels altres vehicles. Tot i que millora la custòdia d’aquests.

Temps era temps, aquesta zona comprén els teixits urbans tradicionals majoritàriament d’habitatge unifamiliar, conegudes com a cases de poble, tenint una denominació genérica de Casc Antic. L’edilícia de cinquanta anys ençà, ha comportat la substitució d’aquesta tipologia per la del ús actual global dominant del centre históric que és de Residencial Unifamiliar i Residencial Plurifamiliar. I una notable degradació urbana, cal a dir-ho, també.

 

La intenció d’aquest avantprojecte consisteix a conjuminar en una sola d’intervenció tot allò que se’n desprén del PRI, afegint-ne la relectura de les façanes que s’acullen a:

1)  Parament llis, a l’antiga, amb l’eliminació de qualsevol sobreïxent, tret de la marquesina superior que s’alínea amb els edificis confrontants i mitgers amb ell, en la mida del possible.

2)  Una relectura dels buits apaïsats al c./ de Barrasí, que lliga amb una visió perspectiva de major escala i penetració visual, des de la cruïlla de la rambla de la Independència.

3)  Una composició igualment apaïsada dels buits, vista des de l’estretor del c./ Dr. Peset, que encara s’esbiaixa més en els que s’endivinen venint des del c./ de la Llibertat., compostos amb la mateixa llum que l’obertura del passatge.

4)  El desnivell entre carrers s’hi salva des del c./ Dr. Peset per la inserció d’una escalinata i rampa de minusvàlids per accedir a la plataforma que és el passatge.

5)  El caràcter urbà del passatge es potenciarà amb la inserció de plantes, testos (cal recordar que a sota tenim el garatge) en superfície, escultures i llum. Alhora que serà la cota d’accés als locals i edifici domèstic són situats a planta baixa.

6)  Per últim cal advertir que totes les entrades particulars als habitatges s’hi produeixen per passadissos de relliga metàl.lica que no impedeixen l’entrada de llum i aire, no sent-ne considerades com a superfície construïda. Tenen la doble funció de pas i de brise-soleil.

7)    Igualment s’ha fet una relectura de la composició tallant l’edifici amb una marquesina a l’alçada del sostre de planta d’habitatges segona. Retirant l’edificabilitat sobrant que conforma la planta d’àtics per a evitar dita sobreelevació des dels congostos carrers, sols detectada des de la visió des de la cruïlla de la rambla.

8) Els materials que s’hi preveuen són un aplacat de marbre blanc (dolomita?) als paraments de tot l’edifici, amb franges estretes horitzontals de negre marquina.  Els elements centrals de les finestres que serveixen de separacions i ocultació de pilars, etc, aplacats enretirats de marquina igualment. Tot pel caràcter més representatiu que es vol imprimir als exteriors, mentre que a l’interior vol tindre un caràcter més quotidià (domèstic) i actual mitjançant la inserció de vidre i acers inoxidables.  L’escala serà d’escalons volats ancrats i sobreïxents des del mur de formigó vist apegat a la mitgera vista des del pati del passatge.

9)  El paviment urbà serà de pedra grisa de Sant Vicent dels Horts 30 x 30 cm.

10) Els pilars en planta baixa seran folrats de planta d’acer inoxidable. El fals sostre serà cobert amb lames de fusta envernissada d’exteriors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2. SUPERFICIES DE L’ACTUACIÓ.

SUPERFICIES CONSTRUIDES PER PLANTES

PLANTA SOTERRANI………………………………………..478,24 m2.

BLOC C/ DR. PESET ALEIXANDRE

           P. BAIXA                                                                  70,50 m2.

            P. PRIMERA                                                           123,33 m2.

            P. SEGONA                                                           123,33 m2.

            P. ÀTIC                                                                     76,22 m2.

     TOTAL SUPERFICIE BLOC………………………………393,38 m2.

BLOC C/ BARRASÍ

            P. BAIXA                                                                  138,92 m2.

            P. PRIMERA                                                            232,91 m2.

            P. SEGONA                                                             232,91 m2.

            P. ÀTIC                                                                     169,43 m2.

             TOTAL SUPERFICIE BLOC…………………………774,17 m2.

 

 ELEMENTS COMUNICACIÓ VERTICAL

            P. BAIXA                                                                 38,00 m2.

            P. PRIMERA                                                           21,13 m2.

            P. SEGONA                                                           21,13 m2.

            P. ÀTIC                                                                  21,13 m2.

             TOTAL SUPERFICIE BLOC……………………..101,39 m2.

 SUPERFICIES CONSTRUIDES PUBLIQUES

            PASSATGE C/ DR. PESET ALEIXANDRE           52,83 m2.

            PASSATGE C/ BARRASI                                       85,13 m2.

            PATI INTERIOR                                                  106,80 m2.

            TOTAL SUPERFICIE PUBLICA…………………244,73 m2.

 SUPERFICIES CONSTRUIDES TOTALS

             P. SOTERRANI                                                      478,24 m2.

            P. BAIXA                                                                  247,42 m2.

            PATI INTERIOR (NO COMPUTABLE)                106,80 m2.

            P. PRIMERA                                                            377,37 m2.

            P. SEGONA                                                             377,37 m2.

            P. ÀTIC                                                                     266,78 m2.

             TOTAL SUPERFICIE        ACTUACIÓ  1747,18 m2.

 SUPERFICIES CONSTRUIDES SUSCEPTIBLE D’APROFITAMENT

            P. BAIXA                                                      247,42 m2.

            P. PRIMERA                                                 377,37 m2.

            P. SEGONA                                                 377,37 m2.

             TOTAL SUPERFICIE    D’ACTUACIÓ  1002,16 m2.

 QUADRE RESUM DE L’EDIFICABILITAT

EDIFICABILITAT PRI BARRASI               1025,40 m2t.

EDIFICABILITAT CONSUMIDA              1002,16 m2t.

EDIFICABILITAT SOBRANT                        23,24 m2t.

             A València, a data de dèsset de desembre de dos mil tres.


 

            Sgt: ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA S.L.U.