Arxiu de l'autor: josep_blesa

Quant a josep_blesa

comence un nou llarg viatge....

Place Lalla Yeddouna. FES. Marroc.

Una ordenació urbana entorn al riu. Per connectar ambdues ribes.

Una proposta de rehabilitació i una proposta d’implantació de nova planta per a atraure-hi el turisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Remolí. Istanbul.

Prenent idees dels seus antecendents ambientals, geogràfics i culturals vam idear una solució que revertia la idea de Frank Lloyd Wright per al Guggenheim de Nova York.

Si ell recorria interiorment les diverses plantes, nosaltres ho feiem per l’exterior com a punt de guaita mòbil del conjunt de la ciutat.

Al buit central passarien tots els esdeveniments, àdhuc, petites simulacions de terratrèmols. Mentre els ascensors panoràmics traginaven visitants fins el cinema Imax instal·lat a l’última planta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam aportar-hi dos solucions de vídeo:

  1. Una casolana amb música Indie d’Òscar Briz, més pausada que s’addia a la idea original.

I la 2ª muntada per l’Àlex Carbonell, més Heavy Metall, més sincopada visualment. On s’hi implementava el procés constructiu prefabricat i l’organització urbanística de l’entorn proper.

HABITATGES A POBLA DE VALLBONA (CAMP DE TÚRIA)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  SUPERFíCIES
UNITAT ÚTIL DESCOBERTA CONSTRUÏDA PP

E. COMUNS

CONSTRUÏDA

+ PP.EC

TOTAL

CONSTRUÏDA

BLOC 1
vivenda A1 1 43,20 12,15 50,40 10,14 60,54 60,54
vivenda A2 1 45,00 12,15 51,85 10,43 62,28 62,28
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 10,43 62,28 249,11
vivenda B 3 70,00 81,90 16,47 98,37 295,12
vivenda C 6 70,00 13,20 84,15 16,93 101,08 606,45
TOTAL HABITATGES 15           1273,50
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 92,90
elements comuns planta 2 92,90
TOTAL E.C.       213,25      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             596,10
BLOC 2
vivenda A2 2 45,00 12,15 51,85 10,41 62,26 124,53
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 10,41 62,26 249,06
vivenda B 3 70,00 81,90 16,45 98,35 295,05
vivenda C 6 70,00 13,20 84,15 16,90 101,05 606,31
TOTAL HABITATGES 15           1274,95
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 92,90
elements comuns planta 2 92,90
TOTAL E.C.       213,25      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             597,75
BLOC 3
vivenda A2 4 45,00 12,15 51,85 9,40 61,25 245,02
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 9,40 61,25 245,02
vivienda B 4 70,00 81,90 14,85 96,75 387,02
vivenda C 8 70,00 13,20 84,15 15,26 99,41 795,30
TOTAL HABITATGES 20           1672,35
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 114,65
elements comuns planta 2 114,65
TOTAL E.C.       256,75      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             780,80
TOTAL EDIFICACIÓ sobre rasant 4220,80
TOTAL EDIFICACIÓN sota rasant 1974,65
TOTAL EDIFICACIÓ           6195,45

VANDELLÒS. POLIESPORTIU

 

Aquesta proposta implementa els continguts establerts en l’Annex número 3 del Plec de clàusules administratives que regeixen aquest concurs:

Pavelló triple esportiu PAV-3 i en quant a vestidors els corresponents a un pavelló doble esportiu PAV-2 per compartir amb al piscina coberta els vestidors. Pel que cal connectar ambdues peces arquitectòniques, tot i que creem noves entrades en el pavelló perquè puguen funcionar amb independència.

Millores incorporades als requisits bàsics:

– S’ha creat un segon espai polivalent a l’entrada, en cota ± 0’00, que ordena les circulacions i alhora serveix d’àrea per a desenvolupar altres activitats per a infants, gent gran, etc; a l’entrada del pavelló que permet la vigilància des del control. Així com de la –possible- incorporació d’usuaris des de la piscina. Fins i tot per a lliurament de premis i d’altres actes.

– S’hi ha afegit un espai per a instal·lació de graderies telescòpiques per tal d’augmentar la capacitat d’aforament del públic en ocasions puntuals.

– L’escala situada junt al rocòdrom té les funcions d’evacuació des de cota 0’00 per a públic i d’element de realització de ràpel especial.

– En la primera àrea del accés en primera planta hem creat un petit espai per a fer ioga, al qual es port accedir per l’escala i l’ascensor. Espai separat i tranquil respecte de la resta més sorollós.

S’hi ha implementat un sistema de generació d’electricitat fotovoltaica amb panells en coberta i amb plaques en coberta en dents de serra que tenen l’orientació de màxim aprofitament segons la ubicació de la parcel·la. Amb la necessitat d’amortitzar per un període de anys per a ser rendible. A més, en tres de les façanes –amb alguna component d’orientació sud- s’ha implementat una sèrie de plaques fotovoltaiques de vidre acrílic amb connexió a bateria i xarxa general.

 

PETER RICH. L’ARQUITECTE MANDELIÀ (1)

L’arquitectura no acaba en la materialitat,
doncs, cal donar-li finalitats. Peter Rich.

 

Fa uns mesos el meu company d’estudis, professor de la UPV-ESCOLA D’ARQUITECTURA, amic i director de la meua futura tesi doctoral, Fernando Vegas, va organitzar una Conferència al CTAV amb Peter Rich (1945. Johanesburg), l’arquitecte sudafricà que al meu entendre planteja una nova visió del nostre quefer professional. Un arquitecte blanc amb l’ànima negra passeu-me la frase retòrica joecockeriana.

Un home que coneix tota l’arquitectura occidental però que és capaç de desvelar-nos els  seus orígens ancestrals en el continent africà. Una nova envestida contra l’occidento-centrisme.

Ell visqué l’apartheid racial al costat de les comunitats rurals negres. Quan perfectament -i còmoda- podria haver-ho fet amb l’elit blanca.  La què remenava les cireres en aquella època premandeliana.

Com ell explica va haver de triar entre romandre en la seua comunitat o afegir-se als negres protestataris de la revolta com a actvista anti-apartheid i eixir-ne malmès, que és el que li demanava el cos.

Ell tria una tercera via més fecunda: anar a viure amb les comunitats negres rurals  i aprendre’n d’elles per a poder-ho explicar al món alhora que l’aprenentage implimentaria en la seua obra.

Pertany a allò que es digué The New generation for an Open World. Una generació que en els darrers 30 anys ha intentat explicar-nos des d’un punt de vista desprejuiciat -i obertament- l’existència de les diverses cultures africanes. Una confrontació franca amb l’eurocentrisme i l’americano-centrisme per a fer-nos entendre noves dreceres.

Unes cultures que, per contraposició a l’esdevenir oficial occidental, s’aprèn i transmet majoritàriament amb les femelles, no pas amb els mascles.

L’AFRICA GENIUS

El genius loci africà, ens diu Rich, és un imperi comandat per dones. El seu coneixement començà estudiant un grup particular situat a la cosrta prop front Madagascar. Un grup humà que no marca el territori. Arribant a estudiar 17 grups humans. Uns estudis que passen per Eritrea, Etiòpia, Sudan, Tanzània, etc.

Peter Rich ens explica que a l’igual que els occidentals tenim el meridià de Greenwich com a inici, a l’Àfrica el meridià inicial que tenen és aquell que traça verticalment el globus terraqui des de la desembocadura del riu Nil cap avall, tot seguint una alineació aproximadament vertical que travessa els grans llacs africans. És l’existència d’aigua – o no- la que estructura el continent.

La seua via d’aprenentage la començà amb un grup particular els N’medebe fins estudiar desset grups humans. S’ajudà de la col·laboració d’un matemàtic amic que el portà a determinar que aquests assentaments humans tenien la mateixa lògica matemàtica interna com creix la vegetació, ço és, d’acord amb la secció àuria.

Les tribs, els grups humans s’empoderen de l’assentament, però no se l’apropien, i això ho fan mitjançant embelliment i enriquement de l’entorn. Per això a un home de negocis occidental difílment li pot attraure les formes tradicionals africanes, ens diu l’arquitecte i antropòleg, Peter Rich.

Intuïció i estudi que en el món occidental ha estat advertida per reputats arquitectes d’avantguarda com Maximiliano Fucsas i Bernard Tschumi que han girat els ulls vers Àfrica.

Com en tota cultura hi ha clars i foscors. Com per eemple que les lesbianes i homosexuals eren col·locats a banda i fora dels recintes.

Els materials eren els que tenien a prop, eren els locals, però del mateix lloc, i això té un valor intrínsec d’autosuficiència.

Els africans s’estimen la penombra i construeixen llurs recintes amb la idea de parar l’enlluernadora llum solar -per excés- sense privar-se de tindre vistes cap a l’espai infinit. La relació íntima amb la terra és una mica de “tu a tu” per això colpegen el terra amb les seues branques per a demanar-li que l’univers els siga venturós. Quasi demanant explicacions davant les malvestats naturals. Tot convertint l’espai cobert en recinte sagrat. Eixes penombres s’aconsegueixen amb la vegetació, com ara, plantes enfiladisses, no amb persianes, brise-soleils, verandes, etc.

Rich , per contraposició, fa una crítica a l’arquitectura occidental avisant-nos de que n’hi ha massa actualment. Hem perdut l’encís per aquesta sensació amb tant de vidre, que després cal dominar mitjançant elements superposats per tal de gestionar-hi l’excés.

Estudià els assentaments del poble Massai, que encara són pastors. Quasi l’origen de la nostra espècie.

 

Qui estiga interessat a conèixer una mica més la seua obra, ací teniu l’enllaç al seu web.

Paga la pena de visualitzar-la. Us en sorprendrà. Totes aquelles pruïges que que hui en dia ens capfiquen del món arquitectònic aquells ancestres nostres ja les havien pressentit.

PS: NO TENIEN CAP MÉS ARGUMENT TRANSCENDENT QUE EL PRESENT I LLUR SUPERVIVÈNCIA COL·LECTIVA.

 

NITIDEZ

Una plaça dividida en dos espais per l’església.

Una solución dura. Terapèutica. Diríem minimalista. Paradoxalment i curiosament arrelada al tipus de plaça castellana tradicional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

234 Fotos d’Arquitectura a Venècia.

234 Fotos de la recent Biennal de Venècia d’Arquitectura 2018. Fetes per en John Hill, l’arquitecte novaiorqués autor del blog “A Daily Dose of Architecture”. La qual ha atorgat reconeixements amb El Lleó d’Or a grans trajectòries tant merescudes com la del historiador i crític Kenneth Frampton als seus quasi 90 anys.

Del Pavelló belga EUROTOPIE , l’autor novaiorquès hi diu ENCERTADAMENT:

“National participations that responded to the main exhibition’s “Freespace” theme (not all did so or necessarily had to) tended to empty their pavilions to provide, well, “free space.”

Belgium filled their pavilion with concentric step and gave out books that explained what exactly “Eurotopie” means.

2018 Venice Architecture Biennale

Un fracàs, un esperó.

AUTOCRÍTICA:

No sempre l’encertem. Però serveix per a corregir allò per on hi ha vies d’aigua en la nau.

Cal més qualitat plàstica + valor arquitectònic.

Cal explicar-ho millor. 

Quan hi ha 15 dies només cal sintetitzar.

Minimalisme és de difícil comprensió.

N’Autxa !  

Cal improvisar menys.

Manifesta la manca pràctica concursal.

Calen Plantes de distribució més estructurades i visualment més atractives.

Alçats més audaços.

//e.issuu.com/embed.html#15031000/60689295

Proposta de Centre Sociocultural per al barri de Malilla (València)

Una entrevista ben interessant a Ramon Sans sobre la Transició Energètica del segle XXI

En aquesta entrevista és capaç de condensar el treball de molts d’anys i una molt bona conducció d’en Lluís Reales en Betevé en el programa Terrícoles.

https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=242-789