Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

3 de setembre de 2011
6 comentaris

TRANSGREDIR O NO TRANSGREDIR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ!

Fa uns dies el President Pujol a la Universitat Catalana d’Estiu va pronosticar que la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol farà un gir els pròxims dos, tres màxims quatre anys per no caure en una situació d’involució molt greu. El President va deixar clar que era necessari que passés alguna cosa, encara que sigui en forma de xoc de trens, tant a nivell d’economia, com de cultura, política i cohesió social, però ha censurat que s’intenti provocar.

 

(continua)

L’analogia del xoc de trens em sembla una mica optimista, per no dir superba, de quin paper juga Catalunya dins d’Espanya per part del President. Per mi Catalunya mai ha estat un tren. També fa una desena d’anys és deia que Catalunya era la locomotora d’Espanya, però això també era una altra visió superba de quin paper jugàvem a  la modernització de l’Estat espanyol. Per mi, més aviat Catalunya era només el vagó de darrera de la locomotora que va ple de carbó i que servia per alimentar la caldera de la locomotora espanyola. Catalunya només podrà ser un tren, si anem amb la nostra locomotora.

Però bé, acceptem l’analogia del “xoc de trens” del President Pujol en el sentit que Catalunya si s’enfronta a les accions dels espanyols per aniquilar-nos definitivament (de fet mai han deixat d’intentar d’aniquilar-nos), podria semblar-lo. Però perquè això succeeixi cal que els catalans actuem tots units per escenificar que tenim la voluntat de ser un tren. En aquest sentit suposo que el President Pujol demana que la provocació no vingui per part nostra, ja que així serà més fàcil aconseguir que l’efecte de sentir-se agredit provoqui entre tots els catalans un sentiment que ens uneixi per així poder semblar que realment som un tren a punt de xocar contra el tren espanyol.

Bé, no ha calgut que els catalans ho provoquéssim, els mateixos espanyols que viuen a Catalunya, amb la inestimable ajuda de la Presidenta del Partit Popular de Catalunya, han aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya doni dos mesos a la Generalitat que imposi l’espanyol com a llengua vehicular a l’ensenyament. El xoc de trens sembla que serà més aviat del que el President Pujol suposava. Malgrat la Generalitat acaba de dir que presentarà un recurs, però cal tenir ben clar que aquest no eximeix que s’apliqui la sentència del Tribunal almenys que el jutge ho estimi, segons la informació que la conselleria d’ensenyament li faci arribar.  És a dir, que hi ha moltes possibilitats que l’endemà de l’onze de setembre les escoles catalanes hauran de començar d’enterrar el sistema d’immersió lingüística que ha demostrat ser vital per encara mantenir viu (malferit, però viu) el català. Si això és confirma, amb la gran quantitat d’immigració arribada darrerament que a més són els que tenen més fills, algú encara té dubtes que això significarà la sentència final de la mort de la llengua i cultura catalana?

Arriba un moment que els catalans hem d’afrontar la crua realitat. Ningú podrà dir que no ho sabíem. La situació és ben clara, o actuem davant aquesta agressió o com diu el President Pujol, serem residuals fins un punt que en dos o tres generacions el Principat de Catalunya serà tant catalana com és ara la Catalunya Nord.

Ser o no ser, aquesta és la qüestió!, deia  William Shakespeare a Hamlet. Els catalans hauríem de fer nostra aquesta frase, però atès la claredat del dictamen de la sentència del TC pel que fa el paper del castellà a Catalunya , els catalans haurem de contravenir les lleis que l’Estat espanyol ens imposa a partir de la seva lectura de la Constitució sinó volem perdre el poc que hem aconseguit per la normalització del català d’ençà la dictadura.  Per això s’hauria de canviar la frase per: transgredir o no transgredir, aquesta és la qüestió! .

Transgredir, segons el diccionari de la llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans significa: Violar  (una llei, un precepte, una ordre). No és una qüestió trivial. Perquè violar una llei, per molt injusta que sigui, pot significar la presó per qui ho fa.

Espero i desitjo que davant la magnitud de la tragèdia que pot significar el fi de la immersió lingüística per la supervivència de la nació catalana, per mi, fins i tot, molt més greu que l’espoli fiscal, que els polítics catalans tinguin clar que ha arribat el moment d’actuar. El President Mas i el seu govern de millors, han de ser conscients que significarà transgredir o no transgredir aquesta sentència. Per dignitat i patriotisme, espero que tinguin clar que és el millor per Catalunya.

Per mi, està clar que sinó transgredeixen, Catalunya deixarà de ser.

  1. És curiós que tots aquests que demanen la immersió lingüística en castellà i s’escandalitzen perquè alguns criden el professorat a la insummissió, no diuen res, callen, quan fins ara en molts instituts no se sent parlar en català ni a les aules ni als passadissos… i menys al pati, clar. També hi havia una llei, fins ara, que obligava al professorat a parlar en català a les classes, però ha estat transgredida reiteradament i no ha passat res. Em pregunto si ara que sembla que es giraran les tornes, passarà res si es transgredeix, no hauria de ser així. Si fins ara el professorat castellanoparlant no ha canviat de llengua tot i què la llei ho deia i ha continuat fent les classes amb normalitat sense que passés res, per què els catalanoparlants no podem fer el mateix?

  2. Sembla que els catalans estiguin acostumats a anar endavant i no veuen prou clar la magnitud del que significa ésser sota domini espanyol. Potser haurem d’estar molt pitjor per a que despertin, però aleshores potser ja serà massa tard. Conec gent que són independentistes però a l’hora de votar voten CiU o fins hi tot PSC. Així anem. CiU és una colla d’oportunistes liberals que volen fer calés emprant les possibilitats que hi ha. No són valents, són emprenedors i treballadors, però no valents. I per a salvar Catalunya cal molta valentia. Aquests no s’atreviran mai a fer el salt que cal fer per assolir un estat propi.
    Hem de continuar cridant perquè ens sentin els catalans adormits.

  3. “Pla  per evitar el xoc de trens i la permanent
    involució

    Enfront la indefinició permanet de
    Jordi Pujol i el “tu ja m’entens” hem de contraposar la voluntat
    clara i contundent d’alliberament!

    “Algun gir
    s’ha de produir en les relacions Catalunya-Espanya durant els dos, tres, màxim
    quatre anys, altrament, cauríem en una situació d’involució molt greu en tot,
    des de la política o la llengua, passant per l’economia, el benestar i la
    cohesió social”.

    “ … el
    desgraciat procés de l’Estatut, que no és pas culpa dels catalans, ja ha deixat
    clar que la lleugeresa i la imprudència no donen bons resultats. En donen de
    molt dolents. O sigui que durant els dos, tres, màxim quatre anys, el primer
    que cal és molta seriositat, molta preparació prèvia i molt enfortiment
    intern”.

    Jordi Pujol

    —————————

    Resposta de
    Salvador Molins, membre de Berguedans per la Independència de Catalunya:

     

    1 –  Ho entenem bé Sr. Pujol,
    ens cal posar tota la seriositat del món, tota la preparació prèvia compartida
    des d’ara mateix i tot l’enfortiment de que siguem capaços tots junts i units
    en el Procés de Secessió de Catalunya de l’Estat Espanyol.

     

    2 –  Ens cal i ho farem,
    potenciar un lideratge independentista compartit per tots

    “Una Gran Coalició Independentista”
    o en la seva absència promoure la Solidaritat Independentista “SI” perquè
    prengui el relleu dels encaixistes Ciu i Esquerra.

     

    3 –  Ens cal preparar
    l’Assemblea Nacional de Catalunya, les assemblees territorials, les assemblees
    sectorials, la Taula de Partits, la Taula d’Organitzacions Polítiques, la Taula
    d’Organitzacions Culturals i Socials –com OMNIUM-  que vertebraran el
    Moviment per la Independència de Catalunya (MxI)

    capaç de moure i fer efectiva l’Assemblea Nacional
    Constituent.

    4 –   Ens cal tenir els
    ulls ben oberts, la disposició clara i la determinació en tot moment  de
    no amagar el camí que encetem, de no ser lleugers ni imprudents i de no
    autocensurar-nos. Se’n recorda Sr. Pujol quan amb l’estatut vostè va dir que no
    havíem d’autolimitar-nos, “almenys nosaltres no!”.

     

    5 –  Anunciem-ho als quatre
    punts de l’horitzó, siguem clars i contundents: Ha arribat l’hora de la
    ruptura! que tothom, àdhuc vostè, ho sàpiga!

     

    6 –  Només així, disposant-nos a afrontar
    i a aturar de cara la permanent involució a que Espanya ens té sotmesos des de
    fa segles i especialment des de l’anomenada “transició” transformarem
    el temut “xoc de trens” en una eina a favor de l’alliberament i no
    pas en un papus per la no acció en favor de la urgent emancipació de Catalunya.

     

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!