Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

1 de febrer de 2010
19 comentaris

Missatge de tranquil·litat, seny i confiança en el futur de Reagrupament

Benvolguts compatriotes,

Des del grup de suport a Joan Carretero i a Reagrupament, ens dirigim a tots els adherits per encomanar-mos tranquil·litat, seny i confiança en el futur de Reagrupament . Com podeu escoltar en l’entrevista a Joan Carretero aquest matí a RAC1.

Joan Carretero ha deixat clar que continua a Reagrupament i amb totes les ganes de lluitar per aconseguir la Catalunya Independent.

Des del grup de Facebook i per correu, feia temps que alguns companys, ens havien fet arribar algunes queixes que en algunes, per sort poques, assemblees comarcals i districtes, s’estaven repetint certes formes d’actuar que entraven en contradicció amb un dels dos pilars fonamentals de l’acció política de Reagrupament: La Regeneració democràtica.

Com Joan Carretero ha explicat avui a l’entrevista, ha deixat de ser president de l’associació, continuant com associat i actiu en el seu treball cap a la independència. Segons ha dit “hi havia unes actituds per part d’alguns, que ens portaven a ser un partit clàssic amb totes les martingales dels partits, amb intents del control del territori, fidels cap aquí, cap allà, etc”. No vull enganyar ningú i no vull portar al Parlament un moviment que els ciutadans ens diguin que és […] més del mateix.”.  Calia una bifurcació. Vaig plantejar que si els discrepants, que eren quatre, volien quedar-se i dirigir l’associació, jo marxaria.”.

Tota la junta va secundar totalment l’actuació del president quan aquestes quatre persones no van voler dimitir.

Davant d’aquesta situació, nosaltres pensem, que les quatre persones que pretenen continuar a la junta, han quedat totalment desautoritzades per continuar. Però no ho exigirem que dimiteixin , això és una cosa que han de triar ells. Tampoc en farem un enfrontament de tot això, com ha dit Joan Carretero “No vull perdre ni un minut amb batalles caïnites i històries vàries, perquè hem de treballar per la nostra llibertat.”

Des d’aquest grup de Suport a Joan Carretero i Reagrupament, continuarem lluitant per aconseguir la nostra llibertat, donem total suport al que és i ha estat sempre la nostra raó de ser:  Ajudar Reagrupament i a Joan Carretero,  a aconseguir fer una candidatura, unitària i transversal ,que proclami unilateralment la independència al Parlament de Catalunya.

Reagrupament ha de ser una eina per aconseguir aquest objectiu, un objectiu de país i no pas no una eina per aconseguir els objectius individuals de cap persona.

Per acabar, Joan Carretero ha dit al final de l’entrevista que tots els associats comptin amb ell i ell també compta amb tots nosaltres per aconseguir la independència de Catalunya.

No dubti ni un moment, Dr. Carretero, que té tot el nostre suport incondicional.

 

Endavant les atxes!!

 

 

  1. Fidelitat als principis : Independència i regeneració política.
    Això no vol dir “adhesió inquebrantable”, la célebre expressió franquista. Les persones també han de mostrar estabilitat, Carretero no pot actuar com una persona individual, ha de pensar en la responsdabilitat que té davant ´prop de 3000 persones que el van triar en assemblea.

  2. Joan Carretero torna a presidir Reagrupament després de la dimissió dels quatre dirigents crítics

    element divisor

    ACN // 01.02.2010 // 19.19 h   separa  Ref. 83012

    element divisor

    Barcelona (ACN).- L’exconseller Joan Carretero ha guanyat el pols als
    crítics i ha acceptat tornar a presidir Reagrupament després que els
    quatre dirigents que li van plantar cara a la junta directiva per la
    fórmula d’elecció dels candidats a les eleccions del 2010, Emili
    Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad hagin anunciat la
    seva dimissió. Carretero ha pres la decisió en una reunió a Puigcerdà
    amb el seu entorn de màxima confiança. Fonts coneixedores de la trobada
    consultades per l’ACN han afirmat que amb Carretero també poden tornar
    a la direcció de Reagrupament els 12 dirigents que el van seguir, tot i
    que donen per fet que no tots voldran tornar.
  3. No es això companys no es això, un cop mes a
    quedat clar, que som pocs i mal avinguts, quina vergonya sento al escoltar el
    que ha passat i per als que penseu en Reagrupament
    com a una assemblea “ERC” no hi ha lloc per a vosaltres, Reagrupament a de ésser, sota la meva manera de veure,
    un partit polític, amb un programa ven clar, perquè senyors, si tot el que
    volem, només es la independència de Catalunya i ja està, anem servits,
    necessitem parlar sobre el dia desprès i crec que en Joan Carretero ho te clar, es per tot això, que demano a tots
    els reagrupats i reagrupades
    un moment de reflexió, per no engegar-ho tot a rodar, fer país vol dir el anar
    tots a una, amb uns objectius comuns i trobar ponts que uneixin i no que
    provoquin dispersió, i crec que el Doctor, i el seu equip, mereix la total
    confiança i respecte, ja es ven cert allò que diu, que de fora vingueren que de
    casa en tragueren. Tot això ho expresso amb coneixement de causa ja que desprès
    d’assistir a moltes presentacions de Reagrupament
    he detectat que hi ha molta gent que no està per la labor de fer de Reagrupament un partit polític amb cara i ulls, es
    pensen que el que es vol fer es un pati d’escola a on tothom digui la seva i
    això Reagrupats només
    te un nom ingobernabilitat i sobre el tema de Joan
    Laporta en Carretero te tota la legitimitat per
    creure que serà un be per Reagrupament i de retruc
    per el país deixem treballar als que en saben i desprès si no ens agrada ja parlarem i més davant d’unes eleccions que
    poden marcar l’esdevenir de Catalunya d’una manera
    definitiva cap a la independència. No es això Companys no es això.

  4. Port uns mesos seguint el camí de Reagrupament: amb il·lusió, també amb una certa prevenció degut a la inexistència de programa més enllà de la independència (que no es proclamará enguany amb deu, potser dotze diputats)…. i mentrestant suposo que caldrà fer alguna cosa.

    L’espectacle d’ahir i avui (he visitat la pàgina de Reagrupament, i he pogut llegir els comentaris dels associats) m’ha deixat ben clar el que hi ha és una adhesió cega a un líder. Cega i sense fissures. Per mí això és el més preocupant en un partit polític. Tothom, per exemple, amb un clam unànime, s’ha llençat a desqualificar i insultar a la “banda dels quatre” amb una violéncia verbal i una mala llet digna de millors objetius. Sobretot quan en realitat ni tan sols sabem amb exactitud, degut a una apagada informativa inexplicable, què ha passat. Suposo que no ho sabrem; a mí em queda clar que abans de la reunió de la crisi hi havia hagut alguns dinars on hi havia una dotzena de persones, on s’havien pactat estratègies i comportaments. Tot a nivell de la cúpula, sense que ningú en sabés un borrall.

    Tot plegat l’antítesi de la democràcia. La relació que sembla haver-se establert els la de general i soldats. Em recorda massa el tipus de democràcia dels partits de la III Internacional. sincerament m’hagués agradat una cosa més americana, la veritat.

    Per a més confusió ara es parla de Laporta, amb una personalitat tan semblant a la del Carretero que molt m’estranyarà que abans de les eleccions no hi hagi un altre estirabot encara més lamentable.

    Per mí ja n’hi ha prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!