Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

23 de desembre de 2009
2 comentaris

Impressions des de Catalunya d?un català « exiliat » d?alemanya quan torna a casa: Els horaris

Per no donar a equívocs, jo no sóc pas exiliat, sinó que sóc un català que ha hagut d’emigrar a l’estranger perquè després de 20 anys de treballar per una multinacional a Catalunya, només tenia dues alternatives si volia continuar treballar de la meva professió mantenien el meu estatus laboral, anar a Madrid o Alemanya. Penso que cada dia hi ha més persones com jo que es troben amb aquesta situació. Catalunya es queda cada vegada amb menys feina qualificada en  els àmbits de les darreres tecnologies, perquè a Catalunya hi ha poques multinacionals a on es pot haver prou massa critica per aquest tipus de treball. La majoria de les multinacionals tenen la seu a Madrid o l’estranger.

Quan vaig decidir escriure aquest bloc, em sentia com un exiliat, encara que fos per qüestions laborals i per això em vaig permetre aquesta llibertat literària de definir-me “exiliat” i posar aquest nom al bloc “Des de l’Exili”.

Aquest és el tercer nadal des de que vaig marxar a Alemanya, i ara que ja estic mig acostumant del ritme de vida d’Alemanya, quan arribo a casa, a Blanes i a Malgrat de Mar, realment els primers dies em trobo una mica fora de joc.

Durant aquests dies, aniré explicant les diferencies que em trobo de viure i treballar a Alemanya respecte a Catalunya.

(continua)

.

Una de les primeres coses que notes, és l’horari dels àpats. Realment estic acostumat a menjar d’hora. De fet a la feina, anem a dinar a dos quarts de dotze i abans de dos quarts d’una del migdia, tothom ja està treballant de valent. Això fa que a les cinc de la tarda, tens ja gana i cap a les sis del vespre ja ets a casa. Molta gent sopa abans de les set del vespre. En canvi ara, a casa dels pares, dinem entre les dues i dos quarts de tres, i sopem a les deu del vespre. El meu pobre estómac ho passa malament els primers dies fins que s’habitua al nou horari.  

Amb l’experiència dels horaris alemanys que són més o menys igual a la resta d’Europa, la meva impressió és que els catalans ens hauríem d’anar acostumant també a aquest horari. Per mi té més avantatges que l’horari que tenim. Per exemple a Alemanya és comença a treballar  normalment entre les set i les vuit del matí. No hi ha la pausa per esmorzar a les deu del matí i es treballa sense cap interrupció fins l’hora de dinar que com he dit abans és abans de les dotze. Amb una hora com a molt la gent ja ha dinat, perquè si has esmorzat abans d’entrar a la feina, no tens molta gana. Això fa que abans de l’una del migdia ja estás treballant i per complir les vuit hores laborals, a partir de les cinc del vespre ja pots tornar a casa. Això fa que realment et queda tota una tarda vespre molt llarga per  activitats culturals o socials. Potser això també explica, perquè en aquests països hi ha tanta tradició en activitats culturals i musicals.

Només entenc que l’horari aquest no és avantatjós per nosaltres a l’estiu, quan tenim horari intensiu i volem estar a les tres a casa per poder anar a la platja i tenir la tarda totalment lliure. Però a la resta de l’any, l’horari europeu és molt millor i saludable. Penso que amb un horari europeu també la societat civil tindria més hores per poder treballar pel país i això per mi és clau perquè funcioni bé.

 

  1. Els horaris a Catalunya són totalment irracionals. L’exemple més clar és la parada de dues hores per dinar que hi ha en alguns llocs de treballar. Durant un temps vaig estar treballant en una empresa on es feia i és una absoluta pèrdua de temps.

  2. Aqui fem el mateix horari, en general a les 6 d ela tarda tothom ja ha plegat d etrreballar i esta a casa. El horari espanyol’ perque recordo a casa dels avis dinar entre 12 i 13, és per a funcionaris i mantinguts!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!