Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Demà dijous l’Enric Canela, junt amb quatre amics meus que hem compartit el consell de deumil.cat presentaran a títol individual, un manifest “Suma Independència” a on proposa crear una plataforma a on es crida que tothom s’apunti per crear una candidatura per les properes eleccions al Parlament de Catalunya que faci la declaració unilateral de la independència.
Com tothom sap, aquesta proposta és exactament la mateixa que està fent Reagrupament des de ja més de mig any. Aleshores com és que aquests companys han preferit fer-ho des de fora i no pas des de dins com ho estem fen els 3.400 reagrupats? Quina diferència hi ha entre les dues? Que li mou a fer-ho d’aquesta manera i no des de dins de Reagrupament?
(continua)
.
El maig passat , aprofitant que venia a Catalunya per qüestions de feina, vaig aprofitar el dissabte que tenia lliure abans de tornar a Alemanya, per llogar un cotxe i recollir a l’Enric i la Rut Carandell a Barcelona per anar a dinar amb en Joan Carretero a Puigcerdà. Va ser una vetllada magnifica, vam parlar de tot, de Brussel·les, de la ILP , de la situació als partits catalans i sobretot de la proposta de Reagrupament. Tots estàvem d’acord que calia fer la candidatura que proclamés la independència de Catalunya, com també que l’aposta tindria èxit. De fet, possiblement jo vaig ser el que més dubtes tenia que ho fos tan fàcil com ells apuntaven. La sobra taula va durar molt i al final va fer que arribés a Blanes després de deixar a l’Enric i la Rut a Barcelona, cansat, però satisfet, perquè començava a veure que nèxia per fi una alternativa seriosa que podria fer-ho canviar l’atzucac que l‘independentisme es trobava en aquells moments.
Però l’Enric, al cap d’unes setmanes, em va comunicar que no es volia apuntar a Reagrupament, justament perquè feia poc que havia deixat de militar a CDC i creia que des de fora podria aconseguir més suport per la candidatura. Ell havia parlat amb coneguts seus al respecte i havia detectat una certa reticència no a la proposta de reagrupament de fer la candidatura sinó del que ho fes reagrupament pel fet d’haver sortit d’un grup de persones provinents d’Esquerra.
Per la meva part, com també d’altres companys reagrupats amics de l’Enric, varem intentar fer-li veure que si entrava a Reagrupament, seria un bon argument per contrarestar els que diuen que som una escissió d’Esquerra. Però l’Enric va insistir que no, que ho volia fer des de fora. Vaig intentar explicar-li infructuosament que si no tenia uns contactes ben importants i decisius dins de CiU, el partit d’on ell havia militant durant 20 anys, la seva proposta provocaria confusió, que alguns ho aprofitarien per fer valer les seves ambicions polítiques i sobretot seria aprofitada per posar zitzània entre nosaltres. Com també potser no seria ben rebuda per la majoria dels reagrupats que s’estaven apuntant i que no venien de cap partit. Per aquestes persones reagrupades, es pot entendre que una persona que coincideix plenament amb els objectius , no vulgui formar-ne part per raons personals, però no que treballi per convèncer a més gent que no s’hi apunti a Reagrupament per crear un altre grup, això és molt difícil d’entendre.
Al final ens va demanar que li deixéssim passar l’estiu per veure com evolucionava tot, abans de prendre una decisió. Després de l’estiu, ens va dir que esperéssim després de l’assembla constituent, que per cert va ser-hi present quasi tot el dia.
Ha passat l’estiu i la tardor, i l’Enric ha seguit fix amb la seva idea. Ara aprofitant el ressò del 13D, ha triat presentar la seva proposta a la premsa. Però ho fa, en un context molt difícil atès les declaracions del Lopez Tena dient que la coordinadora pels referèndums estava treballant per crear un partit. També el text que proposa “Sumem Independència” és aquell típic text que cap independentista pot dir que no i encara menys els reagrupats, simplement perquè és exactament el que porta proposant Reagrupament des del primer dia. De fet, alguns de les persones que han signat són reagrupats que segur que ho han fet amb tota la bona fe i si per desgràcia tot aquest assumpte evoluciona malament tal com jo penso que pot passar, se sentiran enganyats i utilitzats.
Perquè ho penso així? Com vaig intentar dir-li a l’Enric que podria passar, penso que la seva proposta en l’actual context serà encara més difícil de ser compresa per a tothom, sigui o no sigui reagrupat. Això pot fer, que l’Enric es vegin obligat a justificar la seva postura davant de la incredulitat dels mitjans de premsa i dels milers de simpatitzants que no volen que hagi divisió entre els independentistes. Segons com ho faci, servirà d’excusa per crear més malentesos i greuges entre nosaltres, els que volem la candidatura. També com vaig intentar dir-li, els que defensen status quo actual i no volen de cap manera el triomf de la candidatura, hi posaran tota la zitzània per crear més divisió entre nosaltres.
Aleshores davant de tot això, perquè segueix mirant de fer-ho l’Enric ?
Per mi ho fa, perquè segueix convençut, que l’estratègia de Reagrupament de fer una associació de persones a nivell individual i no com a col·lectiu, que s’associen i que totes sense excepció, se sotmeten a unes regles de joc consensuades i democràtiques, no serà suficient per aconseguir el recolzament de prou gent per obtenir el resultat desitjats per la candidatura. No es tracta de què no li agradi les persones que lideren Reagrupament, ni encara menys dels milers d’associats que hi som. L’Enric pensa que altres grups, pel fet de formar part d’altres col·lectius, mai faran el pas d’associar-se a Reagrupament a nivell individual. Vol convèncer aquests grups que s’apuntin a la candidatura encara que sigui des de fora Reagrupament. Per això sempre ha defensat que és visualitzi que la candidatura és com una gran coalició de grups o col·lectiu que han negociat i han pactat fer la candidatura, que mantenen el seus estatus de col·lectiu i no una llista de persones individuals triades democràticament en unes primàries per una associació encara que aquesta sigui de 10.000 associats.
Jo no puc estar-hi d’acord, perquè la meva experiència política em diu que només un grup de persones individuals i elegides per un procés de primàries, pot donar prou credibilitat i confiança per aconseguir que la candidatura tingui possibilitats de triomfar. Tot l’altre crearà els típics problemes que sempre es donen entre lideratges amb les seves pròpies capelletes i la gent del carrer, no ho veurà clar que no sigui diferent del que ja existeix en els partits actuals. També hi ha un altre problema, és que sembla amb aquesta proposta, digui que per ser de Reagrupament cal deixar ser d’altres grups o col·lectius, cosa totalment falsa. Es pot-s’hi, sent de CiU o d’ERC o de CA o de les CUPs o del PRC o de l’Omnium Cultural o de la colla sardanista del meu poble. Per aixó s’ha triat que Reagrupament sigui una associació de persones i no un partit. El partit que està registrat ès per si cal fer-ho servir per confeccionar la llista. La ponència estratègia deixa clar que la candidatura pot ser una llista electoral formada per un partit o una coalició de partits.
La proposta de l’Enric només tindria sentit per mi, si les direccions d’ERC i CiU, estiguessin disposats a fer el pas de formar part de la candidatura, en aquest cas, malgrat seguiria reclamant unes primàries, potser no ho faria amb molt vehemència, perquè seria d’estúpid posar en perill una candidatura com aquesta. Però per desgràcia no és el cas.
Però com que no dubto de les bones intencions de l’Enric i dels meus companys, jo només puc desitjar-los que tinguin sort, però sobretot que siguin molt curosos com ho presenten. Només cal pensar com ho han aprofitat els declaracions i contradeclaracions entre en Lopez Tena i el Carles Mòra , els mitjans de comunicació ahir per desvirtuar l’excel·lent resultat del 13D. O com avui el Cuni a TV3 quan la pregunta del dia ha estat formulada amb tota la mala llet possible per donar més sensació de que existeix divisió entre l’independentisme. Per cert, quin ha estat el resultat?
Per acabar, malgrat els meus dubtes, jo em quedo amb les paraules d’ahir de Joan Carretero a RAC, en el sentit que totes les iniciatives son benvingudes i que Reagrupament està disposat a Treballar per liderar-les.
Ara, només falta veure quanta gent o col·lectius aconseguirà l’Enric de convencer que s’apuntin a la candidatura que proposa Reagrupament per tal que a la propera elecció al Parlament de Catalunya es declari unilateralment la independència.
Tots podem sumar si ho fem honestament i correctament.
Endavant les Atxes!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es pot ser de Reagrupament sent alhora d’ERC o de CDC o de qualsevol altre partit només fins les eleccions, perquè tot partit polític prohibeix explícitament als seus estatuts fer campanya per qualsevol altra opció política que competeixi en unes mateixes eleccions.
La doble pertinença només seria possible si el militant del partit que sigui deixés de fer campanya per Reagrupament durant la campanya electoral, però alhora seria una contradicció moral.
Reagrupament es mostra arreu com una opció electoral i això en l’imaginari de gairebé tothom és un partit encara que jurídicament no sigui així.
Intueixo que aquí rau la gran diferència que troba l’Enric i que entenc perfectament.
Un error monumental d’en Canela i la resta de “personalitats independents”. Només s’enten si darrera hi ha l’objectiu de promoure interessos personals d’algú ; sinó no s’enten que es faci una nova plataforma que afavoreix qualsevol cosa menys l’independentisme. Molt, molt malament !
A mi em fa la sensació, coincidint bastant amb en Quico, que això és una mica com una presentació de vedets. Segurament estem parlant de grups (per dir-ne d’alguna manera), que amb prou feines representen ningú.
A mi el que em preocupa una mica és que algú no estigui aprofitant-se d’en Canela per afeblir Reagrupament.
És evident que Reagrupament és el “regal” que està esperant el poble de Catalunya, i qualsevol daltabaix o descrèdit que experimenti l’associació, beneficiarà els qui actualment dirigeixen l’oasi.
Tinc la impressió que queda massa temps fins a les eleccions, i que hi ha por als efectes de reagrupament. Una pèssima combinació per als qui voldríem poder presentar-nos nets d’intoxicacions i males pràctiques. Em sembla que vènen corbes…
M’ha agradat molt el teu article i posa una mica de llum al núvol que s’ha creat. Penso que els que estem a Reagrupament no hem de perdre massa temps amb aquestes històries de “capelletes” i “grupúscles” que vagin sorgint. Hem de treballar per enfortir Rcat, que ja és difícil, per organitzar l’associació a nivell territorial i nacional i arribar a les eleccions en una posició sòlida.
La “cuina” que sempre hi ha en el món de la política l’han de fer els que han estat triats per aquest menester i per tant els demanaria que ho facin amb visió estratègica, de l’oportunitat, amb una certa dosi de pragmatisme, sense renunciar als principis fonamentals i sobretot amb discreció.
Bones festes !
Crec que Reagrupament té raó però l’Enric també en té. Només passa que n’Enric s’ha avançat uns pocs anys. Fora dels reagrupats i d’uns 20.000 ciberactivistes, hi ha gent que ni tant sols sap que és Reagrupament. No obstant, si que ho sabran el 2010, un cop haguem aconseguit representació parlamentària. No veig ni a CiU ni a ERC (encara que ara ERC estaria més disposada perquè en Puitxi no és tonto) a presentar-se al 2010 amb una candidatura d’ampli espectre. No obstant, sí que els hi veig a les següents eleccions si Reagrupament entra amb molta força, i aquelles eleccions siguin possiblement avançades. En aquell escenari, llavors les visions de n’Enric s’entendran de manera natural.
Molta gent que potser s’hagues reagrupat ara s’ho esta pensant, i per altra banda, no crec que arrepleguin ningu de CiU ni d’ERC. Si la unitat es el que fa falta crec q ara nomes han creat dubtes. Potser teniu rao, s’han avansat. A l’hora de proclamar la independencia caldra algu que unifiqui els independentistes, CiU, ERC, RCAt, ara no se si la gent dels partits voldra cedir cap protagonisme a Espot, Canela i el capella.
La veritat és que en un primer va impactar molt. Ara bé, un cop es va explicar millor, la cosa va canviar. Estic convençut que aquesta proposta de l’Enric Canela pot acabar confluint amb el Reagrupament ja que, com expliques, proposa el mateix. Units fem força!