Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

5 de juny de 2009
0 comentaris

Només en Tremosa, en Romera i Armengol responen al qüestionari de deumil.cat

A
escasses hores per a què finalitzi la campanya de les eleccions al Parlament
Europeu, Deumil.cat fa públic el resultat i balanç del qüestionari enviat a
tots els candidats, que us adjuntem amb les seves respostes.

El passat 21 de maig, just abans de l’inici oficial de la campanya, varem fer
arribar un senzill qüestionari de setze preguntes a tots els candidats de les
forces polítiques amb representació parlamentària a Europa i a Catalunya: CiU,
PSC, ERC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans; al Partit Republicà Català (RC) i a
Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles (II-SP).

Només
s’han dignat a contestar els candidats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romera
(ICV-EUiA) i Josep M. Armengol (RC).

En els arxius adjunts teniu les respostes rebudes

Si
premeu, vull llegir la resta de l’article, teniu la Nota de premsa del consell de
Deumil.cat

ELECCIONS
EUROPEES 7-J

              
Balanç de les respostes al
qüestionari dirigit als candidats

 

És necessari aprofundir en el nostre sistema democràtic,
si no volem

que la desafecció als polítics superi quotes inimaginables

 

A escasses hores per a
què finalitzi la campanya de les eleccions al Parlament Europeu, Deumil.cat fa
públic el resultat i balanç del qüestionari enviat a tots els candidats, que us
adjuntem amb les seves respostes.

El passat 21 de maig,
just abans de l’inici oficial de la campanya, varem fer arribar un senzill
qüestionari de setze preguntes a tots els candidats de les forces polítiques
amb representació parlamentària a Europa i a Catalunya: CiU, PSC, ERC, PP,
ICV-EUiA i Ciutadans; al Partit Republicà Català (RC) i a Iniciativa Internacionalista-La
Solidaritat entre els Pobles (II-SP).

Només ens han respost: Ramon
Tremosa (CiU- Coalició per Europa); Raül Romeva (Iniciativa per Catalunya
Verds-Esquerra Unida i Alternativa-IU) i Josep M. Armengol (Partit Republicà
Català).

Tots els candidats varen
rebre el qüestionari el mateix dia a través dels gabinets de premsa i els
equips electorals de les respectives formacions, via correu electrònic i amb
confirmació de la tramesa per contacte telefònic. Tots ells eren coneixedors
que les respostes rebudes les donaríem a conèixer públicament abans de les eleccions
i en faríem l’ús que consideréssim més convenient. Tot i així, només tres candidats
ens han respost. La resta, silenci.

 

Sobre les respostes rebudes

De les respostes rebudes
en destaquem que els tres candidats coincideixen en la necessitat d’una presència
directa de Catalunya a Europa. Com a circumscripció electoral al marge de
l’estatal espanyola, on es faci patent el nostre propi sistema i dinàmica de
partits. Un canvi que subscrivim plenament, donat que ens cal poder votar en
clau catalana. Com també amb presència directa al Consell de Ministres.

Respecte a la llengua
catalana, la novena amb més parlants a Europa, hi ha coincidència en la
necessitat de la plena oficialitat del català, sense matisos. Respecte de si
les institucions europees són un marc on dur les nostres reivindicacions, Ramon
Tremosa considera que sí, “ el Parlament Europeu és un lloc on donar a conèixer
i internacionalitzar el fet català”, mentre que Raül Romeva matisa que “és un
error pensar que al Parlament Europeu Catalunya hi assolirà la independència o
un major grau de sobirania. En qualsevol cas, els passos cal fer-los des d’aquí,
des del Parlament de Catalunya i des de la societat civil”. Mentre que Josep M.
Armengol hi afegeix que no només al Parlament europeu cal dur les nostres
reivindicacions, sinó que situa la necessitat de relacions externes i contactes
on el sobiranisme desenvolupi aliances i interessos amb potències com Estats Units,
Rússia o la mateixa Xina.

Sobre la possibilitat de
signar una possible Declaració entre partits i diputats nacionalistes i
sobiranistes d’arreu d’Europa per bastir estratègies comunes, Armengol no dubta
en afirma-ho; mentre que Tremosa matisa que abans “caldria veure què hi diu
aquesta Declaració, quins països implica i quins partits”. Romeva considera que
una iniciativa d’aquest tipus no passaria de ser un fet simbòlic i que el que
cal fer des de la cambra europea és “ guanyar el suport parlamentari per avançar
cap al reconeixement del dret a l’autodeterminació a la Unió Europea”.

Davant la pregunta si com
a eurodiputat es compromet a impulsar la reivindicación sobiranista a Europa,
Ramon Tremosa afirma: “Sí. Europa pot ser la solució a molts àmbits que l’estat
espanyol ens nega”. Raül Romeva també accepta el repte, tot matisant la seva
resposta: “Sí, em comprometo a continuar treballant-hi, tal i com he fet en
aquests darrers cinc anys. Però també vull advertir que cal ser conscients de
la realitat i que tenim unes possibilitats limitades des del Parlament Europeu”.
I Josep M. Armengol afirma que no hi ha cap objectiu més important que la independència
sense matisos, “no hi ha cap més camí” afirma.

 

Consideracions

En primer lloc agraïm als
candidats Tremosa, Romeva i Armengol les seves respostes i interès envers
nosaltres. Per altra banda, considerem prou lamentable que candidats i formacions
polítiques que s’omplen la boca cada día de la necessitat de debatre amb la ciutadania
sobre els temes que ens afecten i que cal motivar a l’electorat amb la seva participació
com han fet aquest dies Maria Badia, Oriol Junqueras i Alejo vidal-Quadras; no es
dignin a contestar un senzill qüestionari i no els hi pugin els colors en no
prendre’s amb un mínim d’ interès la demanda de diàleg i discussió d’ una
plataforma com la nostra, que representa a més de 10.000 ciutadans que es varen
manifestar justament davant de les institucions Europees.

L’objectiu era conèixer
del candidat quina és la seva opinió i, sobretot, el seu grau de compromís amb
una sèrie de punts que tenen a veure amb els drets nacionals de Catalunya, el
paper o rol que Catalunya hauria de jugar a Europa i si l’escó que probablement
ocuparà a Brussel·les el posarà al servei per a què Catalunya esdevingui
sobirana com a Estat i membre de ple dret de la Unió Europea. Temes que
sí interessen, malgrat que ens vulguin fer creure el contrari, a una part molt important
i creixent de l’opinió pública catalana que reclama poder debatre, discutir i
exercir el dret d’autodeterminació en els diferents fòrums entre els quals el Parlament
de Catalunya i el Parlament Europeu.

La societat civil
catalana ve reclamant de la nostra classe política un compromís explícit amb el
dret d’autodeterminació, que l’ assumeixin en els seus programes i treballin
per assolir-lo. Això mateix és un dels dos objectius principals de Deumil.cat.
El segon és la internacionalització de la reivindicació catalana a tenir un Estat
propi dins de la Unió Europea.

Per tot això, des de
Deumil.cat, som molt crítics amb els partits que majoritàriament prefereixen no
obrir-se al debat sobre el dret d’autodeterminació i la reivindicació dels catalans
a tenir un Estat propi en el Parlament Europeu. Aquests partits, neguen amb aquests
gestos el diàleg amb la societat civil a la qual es deuen. Totes les posicions polítiques,
igualment legítimes, tenen cabuda dins d’un diàleg sincer i transparent.
Negarse a tractar i a discutir el que hauria de ser una normalitat democràtica,
és només una evidència de l’allunyament en que s’hi troben alguns dels
dirigents polítics. La abstenció creixent que els darrers anys ve manifestant-se
a casa nostra, i que diumenge vinent tot indica que no serà una excepció, és
una prova més d’aquesta separació creixent entre polítics i poble.

Estem segurs que aquestes
posicions no fan més que augmentar la desafecció envers ells i la política
mateixa. Campanyes buides de contingut, conduïdes per criteris que desconfien
de la professionalitat periodística i transparència informativa, desconegudes a
altres indrets d’Europa que encara ajuda més al descrèdit de l’actual classe política
catalana, amb honroses excepcions. Una campanya, aquesta que som a punt de
cloure, farcida i amb preeminència de mostres de menyspreu en les declaracions
dels polítics com la recent “promesa electoral” d’un bon finançament a aquestes
altures del president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, tant
desacreditat per l’opinió pública catalana. La estafa de la candidatura del
PSC-PSOE quan amaga els caps de llista per tal de que els ciutadans no sàpiguen
a qui estan votant…O els insults i menyspreus reiterats del candidat popular,
Alejo Vidal-Quadras, envers els drets col·lectius del nostre poble, gairebé
sempre que ha fet comentaris tots aquests dies …

Nosaltres, des de
Deumil.cat, ens neguem a aquest estat de coses. Perquè considerem la necessitat
de recuperar la noblesa i vocació de servei públic de la política per part de
tots els candidats i partits. De tots, sense excepció, especialment dels
catalanistes. I perquè creiem en la necessitat d’aprofundir en els mecanismes
participatius i veritablement democràtics continuarem amb la nostra tasca de
pressió als partits politics i la conscienciació col·lectiva envers el nostre
objectiu d’independència nacional per a Catalunya.

Emplacem a tots els
partits politics que siguin valents i escoltin a la gent. Que si són capaços
facin un emplaçament a iniciar un rigorós debat entre les forces polítiques i socials
sobre el nostre definitiu encaix amb Espanya, que convoqui i impliqui a tota la
societat…Qui té por a les idees?. En definitiva, més democràcia.

Als polítics de Catalunya
només els podem dir que sàpiguen que en el futur intentarem ser tant “molestos”
com puguem o sapiguem fins aconseguir que sigui un fet el debat i diàleg central
dins de la societat catalana el nostre inalienable dret a decidir: el nostre
dret a la independència. Si els actuals polítics es fan els sords i el muts,
treballarem fermament en canviar-los per uns altres de nous que estiguin
disposats a fer-ho.

La nació Catalana, com a poble que aspira a ser
lliure necessita un gir radical a la situació actual. La necessitat de poder
arribar a ser sobirans per fer front als reptes del segle XXI és més urgent que
mai. Per aconseguir-ho cal una regeneració democràtica, on el poble torni a ser
protagonista i subjecte actiu d’aquest canvi. Per això demanem un nou sistema electoral
més participatiu i representatiu que ens ajudi a aquesta regeneració.

Al Parlament Europeu exigim als nostres
representants que facin tot el possible per ajudar al poble català a ser igual
que els demés pobles sobirans de la Unió Europea. Però també demanem que a la
política catalana que s’obri immediatament el debat sobre el nostre futur: La independència o continuar com una
comunitat autònoma de regim comú
. Cal no posposar-ho més, ens juguem la
nostra supervivència com a nació.

 

Consell de Deumil.cat

Barcelona, 5 de juny del 2009

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!