Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

1 de juny de 2008
4 comentaris

ERC 2.0, la darrera oportunitat (Partit de govern)

En contra d’alguns comentaris que he rebut darrerament per part d’alguns militants que donen suport a les candidatures oficialistes i que diuen que no fem propostes positives, fa temps ja vaig escriure a l’article ERC 2.0: La darrera oportunitat la meva proposta de com voldria que fos ERC i que coincideix molt amb la proposta d’RCat. Però ara voldria començar una nova sèrie d’articles per anar complementant el que ja vaig dir en el seu moment. . En el segon article ERC 2.0, la darrera oportunitat (El finançament del partit) vaig parlar sobre el finançament. Aquest és el tercer lliurament.

Esquerra Republicana de Catalunya, com a partit que vol governar, ha d’intentar governar sempre que pugui. Però el problema és definir què vol dir sempre que pugui. Per les candidatures oficialistes, aquest sempre que pugui vol dir quasi sempre. Per Reagrupament.Cat significa una altra cosa.

(continua)


Per Reagrupament.Cat sempre que pugui vol dir sempre que serveixi per avançar nacionalment. Per nosaltres no té sentit governar per governar sense que serveixi per aconseguir avançaments reals per al nostre objectiu, i el nostre objectiu, cal recordar-ho a les altres candidatures, no és fer polítiques d’esquerres o socials, sinó aconseguir la independència. Les polítiques d’esquerra són el mitjà per arribar-hi.

ERC ha de tenir clar que per ser al govern per només fer gestió, i si no és per ser protagonistes d’accions reals que incideixin directament en l’autodeterminació dels Països Catalans, no surt pas a compte encara que la gestió sigui modèlica. Per un costat la bona gestió per si mateixa dóna arguments a favor de mantenir l’actual sistema autonòmic, i per l’altre costat estem donant una coartada a altres partits polítics que tenen com a objectiu mantenir també l’actual sistema autonòmic. Per exemple, ara mateix amb el segon tripartit la posició d’ERC és tan dèbil a causa de la manera com s’ha pactat, que si les conselleries d’Esquerra ho fan bé, els ciutadans creuran que és un mèrit d’en Montilla, però en canvi si ho fan malament, el PSC ja s’encarregarà de desmarcar-se’n i donar-nos la culpa a nosaltres.

Ara bé, una vegada es decideix per votació entre tota la militància que es vol entrar a formar part d’un govern, per mi els punts clau per poder governar correctament són:

-Tenir un bon coneixement necessari per governar

Per governar cal proveir-se del coneixement necessari per dur a terme la gestió política. Com a partit que vol marcar diferències respecte als altres, cal que aquesta gestió sigui executada de la millor manera possible, i per això cal dotar-nos del millor coneixement.

Aquest coneixement només pot venir de dues maneres:

a) Crear les condicions dins del partit per tal de crear aquest coneixement.

b) Cercar-lo a fora del partit.

Per al punt a), de crear les condicions dins del partit, cal potenciar les sectorials. Les sectorials són grups de treball formats per un equip de persones expertes en un sector econòmic, industrial, tecnològic, social, polític, etc.

Les sectorials haurien d’estar molt fomentades per part de l’executiva, dotant-les de tots els mitjans tecnològics possibles per tal que no calgués que les seves reunions fossin necessàriament presencials. D’aquesta manera moltes més persones hi podrien treballar.

Però també aquestes sectorials haurien de ser la font d’emmagatzematge dels coneixements que el partit aniria adquirint durant els períodes en què ERC governés, tant a la Generalitat com als ajuntaments.

Enllaçant amb el punt b), les sectorials haurien d’estar obertes també als simpatitzants d’ERC, no només perquè així obtenim molt més coneixement de més persones sinó que també seria una font important de nous militants o de persones que podrien ocupar càrrecs polítics quan fos necessari.

A part de les sectorials, per al punt b) hem de cercar acords d’intercanvi de formació amb les universitats i altres escoles. Per exemple, a canvi de xerrades de militants qualificats en diversos àmbits, inclosos exconsellers, directors i secretaris de la Generalitat o alcaldes, estic segur que, a canvi, certs cursos de formació podrien ser impartits per professors de les universitats en les sectorials.

Amb les sectorials i els acords amb les universitats no només podríem cercar el millor coneixement, sinó també les millors persones preparades per fer la gestió de govern.

Per desgràcia l’actual executiva ha deixat de banda les sectorials, que actualment són totalment inoperatives.

Tenir les millors persones per governar

Com he dit en acabar el punt anterior, el coneixement sense les millors persones per dur-lo a terme no serveix de gaire. Per això cal que les sectorials acabin sent una escola de formació interna per als propers polítics electes.

L’ERC 2.0, tal com ja vaig dir en el primer article, ha d’oferir la possibilitat a qualsevol ciutadà que estigui més ben preparat de formar part de l’equip de govern, encara que no sigui militant.

Per això cal que ERC estigui molt ben connectada amb les universitats i l’empresa per tal de poder triar les millors persones per a cada càrrec.

No cal que siguin militants i com vaig dir en la segona entrega, tampoc cal que aquestes persones estiguin lligades als reglaments interns com la carta financera. Aquestes persones han de tenir clar que la seva contractació és per a només 4 anys o com a màxim 8 anys i que després hauran de tornar a la seva vida laboral. Si estem en contra de la professionalització del polític, encara menys s’ha de fomentar la professionalització de la figura del càrrec de confiança del polític.

També cal recordar que no necessàriament les millors persones per gestionar són les millors per fer política, com també no és bo que certes decisions errònies que pot prendre un gestor perjudiquin el partit si n’és un membre destacat. Per això des de Regrupament.Cat no estem d’acord que els responsables polítics siguin alhora gestors dins del govern, sobretot si estem en un govern de minoria. Però també, atesa la dificultat que comporta aconseguir el nostre objectiu, no és pas bo que els nostres màxims representants polítics estiguin dedicant més temps a governar alhora que estan més coartats per la gestió de govern diària, que dedicant-se a perseguir l’objectiu d’aconseguir la independència dels Països Catalans.

Si fem un repàs del que han fet fins els que es presenten com a candidats oficials, podem trobar que han actuat totalment al contrari. Per desgràcia, la tria dels candidats als càrrecs de consellers i de confiança a la Generalitat l’ha feta a dit l’aparell del partit segons la fidelitat mostrada cap als sectors d’en Puigcercós i en Carod. Com també s’han dedicat més a governar la Generalitat que a dirigir el partit; fins i tot, ara tant en Puigcercós con en Benach volen ser només presidents d’ERC per continuar aspirant a ser al govern!

– Tenir la clau del govern

Allò que en Carod va ensenyar en el primer tripartit, ara, en el segon, ni tan sols se n’ha parlat.

Si ERC no té la clau per poder aplicar les seves polítiques d’esquerra i poder aconseguir fer passos per avançar nacionalment cap a la independència, el fet de ser al govern l’únic que fa és, en el millor dels casos, desgastar-nos si realment es prenen decisions compromeses, o quedar com un partit immadur, que és el que ens passa ara pel fet de voler quedar bé amb tothom, votant a favor del transvasament al govern, abstenint-nos-en al Congrés de Madrid i anant després a les manifestació en contra; això sí, sense que es vegi gaire qui som.

Si el ciutadà no veu que ERC té realment el poder del govern, estem fent que tota la feina que fem sigui a benefici del partit que la té.

– Tenir credibilitat

Un partit, perquè pugi governar sense escarafalls constantment amb els ciutadans que en un moment donat es troben perjudicats per decisions que tot govern ha de prendre, ha de tenir molta credibilitat, tant moral com de competència.

Al Principat, per desgràcia, la ciutadania en general no es fia ni un pèl de les decisions dels governants, moltes vegades amb raó i d’altres no. Però malauradament els polítics, sobretot aquests darrers governs de PSC-ERC-IC, han donat lloc que s’incrementi aquesta desconfiança.

Amb l’espectacle d’aquest darrer any amb tot el problema de les infraestructures i ara amb el transvasament de l’aigua, el ciutadà es malfia, amb raó, de la competència del govern.

Però moralment tampoc, quan veu com es contracta familiars per a càrrecs de confiança i es fan informes com a excusa per subvencionar empreses amigues dels partits del govern.

¿Com podem esperar que el ciutadà tingui respecte per les institucions que ells embruten amb aquests tipus d’accions, potser legals però totalment il·legítimes des de qualsevol punt de vista ètic?

En conclusió, si volem fer d’Esquerra Republicana de Catalunya un partit de govern, cal tenir clars els punts esmentats abans; i ara per ara, l’única candidatura que pensa així és la candidatura de Reagrupament.Cat amb Rut Carandell i Joan Carretero.

RENOVEM ERC. ARA PODEM

  1. A traves de la teva pagina m’he apuntat com a simpatitzant a la pagina de Reagrupament. Fins i tot estic pensant de tornar a militar, després d’uns anys de haver-ho deixat fart d’en Colom i la Rahola.

    salut, i sort el dia 7 de Juny

  2. AMB CARRETERO.

    Promet apunt explicant-m’ho/explicant-ho.

    Una abraçada.

    PS: tu ho vas veure més clar, com en Joan en deixar el càrrec de conseller que ens prenien el pèl. No tots tenim la vostra “finezza” interpretativa, doncs tenim ocupacions, personals, més urgents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!