Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

7 de febrer de 2008
15 comentaris

Si votes perds, sinó votes també

Des de el dissabte que estic a casa, a Catalunya. He voltat per la Selva, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, i la Garrotxa. 

M’agrada el meu país, quin contrast de paisatges he gaudit mentre he recorregut Catalunya amb el cotxe; amb la mar de color blau marí intents de la Cala SantFrancesc fins el blau amb tons verds grisosos de la mar que es veu des de l’autopista a l’alçada de Sant Vicent de Montalt o el verd intents del bosc de pins pinyoners de vora a la mar de Pinya de Rosa fins els gris nuet del faix de La Fageda d’en Jordà o les muntanyes de l’Ordal amb el Montserrat de fons, o el Montseny solitari amb els imponents blancs Pirineus a la llunyania.

Quin contrast amb Alemanya, realment vivint en una terra privilegiada. 

Però aquest article és escrit en veure alguns articles en la catosfera feien respecte a la intenció de vot, el vot en blanc i l’abstenció.

Aquesta setmana a casa, a Catalunya, he tingut l’oportunitat de dinar amb una persona molt interessant, que no havia pogut conèixer abans i que mai tampoc l’hagués pogut conèixer després, sinó fos gràcies als blocs i la cosa 2.0. 

Hem xerrat de tot el que concerneix al Mon, a Europa, dels moviments sobiranistes, dels partits, de la situació actual de Catalunya i de tot el que la teranyina pot donar de si per la independència.
 

I després de dues hores d’una intensa i interessant conversa, al marxar quan li he preguntat que em pensava de les properes eleccions, doncs com no podria ser menys, hem coincidit:

 
SI VOTES PERDS, SINÓ VOTES TAMBÉ.

 (continuar)


Però no ara només en aquesta elecció del 9 de Març, sinó que sempre en les eleccions Espanyoles els partits catalanistes tenen les de perdre.

La democràcia espanyola està basada en una constitució que no és demòcrata amb els catalans, només amb els castellans. Si vas amb la intenció de negociar, els catalans no tenim cap mecanisme de força que ens permeti de negociar en igualtat de condicions, una nació oprimida que no té llibertat de decidir el seu propi destí, és una nació esclava.

¿Pot un esclau negociar amb el seu amo amb igualtat de condicions? NO, només pot suplicar o demanar favors si l’amo està content!.

¿Pot un esclau reclamar a l’amo que compleixi les promeses donades? NO, només pot esperar que l’amo sigui honest amb la paraula donada. Però sinó ho és, ningú li recriminarà rés.

¿A les hores perquè hi anem a Madrid?

En aquest context, crec que un partit independentista només té sentit anar en aquestes eleccions per poder tenir un altaveu per fer pedagogia per la independència. Però no pas pedagogia a Espanya, sinó pedagogia per als ciutadans dels Països Catalans!.

Hi ha algun partit catalanista o independentista que hi vagi amb aquesta intenció? 

Nota: Gràcies Catalunya per aquests dies tants sentits, gràcies Elisenda per la conversa tant amena i interessant.

Per cert què hi faig jo a Alemanya? 🙁
  

  1. A les preguntes que fas al teu post, et dic que Noooooooooooo!!!!

    A la pregunta, que i fas a Alemanya, això ens preguntem molts, però s’entén que hi visquis, treballis. I segons uns amics que tenim que es diuen Ruth i Fred, ella Catalana de Juneda, i el Fred, Alemany d’Alemanya, que has d’estimar també el seu país, tan com ells estimen Catalunya. I ara pregunto, jo puc prendre numero, per tindré tanda, per a que quan el Senyor tingui temps rebre’m, quan torni al seu país, que també es el meu? Li asseguro senyor que no em menjo a ningú. Ah, sempre acompanyada del meu company. 🙂

  2. Com l’Estat espanyol te la potestat sobre la hisenda catalana i qüestions que poden ser més importants, almenys votar per tindre una veu que tinga la possibilitat del dret de protestar o denunciar-ho-

    De portes endins és on realitat és poden decidir les qüestions més importants i són les bases i la militància i els organs interns dels partits els que deuen decidir les direccions i les estratègies més adients en cada moment i les alternatives polítiques més sòlides. 

    PD.- La pedadogia dels Països Catalans acaba amb la mateixa forma de denominar-los doncs els valencians no és consideren catalans de la mateixa forma que els catalans és consideren valencians. La pedagogia escomença per un respecte a les nomenclatures pròpies dels nostres països.

  3. Benvolgut Manel,
    planteges un dilema. Però jo crec que va molt més enllà fins i tot d’aquests arguments ontològics que planteges. N’hi ha de tàctics i d’estratègics… com perquè ens pensem ben bé què fer el 9 de març.
    I… finalment, després de donar-hi moltes voltes… em sembla que opto pel VOT EN BLANC.
    Tot i que pels teus arguments, que faig meus, la meva opció preferent venia essent l’abstenció, finalment crec que el vot en blanc és el que està guanyant seguidors molt i molt diversos, però bàsicament des del sobiranisme (convergent i d’ERC). Ho he pogut constatar llàrgament aquesta setmana, que he parlat amb molta gent.
    Em fot una mica el tema del Maragall. Però m’és ben bé igual. També és saludable que el vot en blanc aplegui tots els dissidents de la partitocràcia.
    Però… per què en blanc? Perquè la desafecció tingui una presència en el recompte. Per obligar a CiU i ERC a fer els deures. Perquè no em serveix de res quatre anys més com aquests. Perquè el que hem de fer és ser forts aquí. Serem allò que volguem. I per a això, el que no pot ser és que els nostres vots avalin les polítiques de les direccions d’ERC ni de CiU. Cal un sotrac. I aquest sotrac només pot venir d’un massiu vot en blanc que afecti els partits nacionalistes.

  4. Les teves reflexions, son necessàries, afluixa si vols però no el  tanquis del tot. Dit això, dir-te que el que crec es que el poble català va per un canto i els partits,altrament dits sobiranistes i independentistes, van per un altre. I si sortís un altre partit, acabaria igual per que el poder corromp els ideals, i si ho ajuntem amb una mentalitat de polític de rodalies, la mescla es explosiva. Així ens va.

    Una abraçada ben forta!

  5. No sé si segueixes el bloc d’en Joan Ridao, però aquesta entrada respon en part al teu post.

    Salut!

    P.s. per cert, pensava que des de l’estranger votàveu a l’ambaixada i no et calia venir, sinó entenc que t’ho repensis tant.

    Vot de residents a l’estranger (CERA)

    L’Oficina del Cens Electoral remet d’ofici a tots els electors
    residents a l’estranger, inscrits al cens de residents absents, la
    documentació necessària per a que puguin votar per correu.

    • L’enviament d’aquesta documentació es realitza entre el 12 i el
    18 de febrer. Es recomanable però anar a l’ambaixada o oficina consular
    per interessar-se pel tema.

    • Aquests electors poden emetre el seu vot entregant el sobre de
    votació a l’Oficina Consular que correspongui a la seva ciutat de
    residència fins el 2 de març o bé enviar-lo per correu certificat fins
    el 8 de març.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!