Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
La Magdalena Álvarez ens ha ensorrat Rodalies i la Marina Geli ha ensorrat la sanitat catalana
(Nota de darrera hora: Sembla que la campanya per a canviar la consellera de sanitat Marina Geli, ja ha començat segons aquesta es pot veure en aquesta notícia de vilaweb.cat)
Una de les satisfaccions més grans que tinc en fer aquest bloc és rebre comentaris dels lectors, i molt més plaer tinc quan rebo correus com el que he rebut aquesta setmana de Cristina Montané.
La Cristina fa esment del problema de la sanitat catalana, un problema que ella viu molt de prop. Aquest problema ja venia de lluny per la manca de recursos tant de personal com de diners. Però ara aquesta situació s?ha agreujat per l?arribada massiva de més d?un milió de persones, que a més a més porten a sobre una sèrie de malalties fins ara poc freqüents al nostre país. També s?ha de tenir en compte que l?esperança de vida de la nostra societat ha augmentat i per tant cada dia hi ha més persones grans que necessiten més atenció sanitària.
Això fa que des del punt de vista de l?usuari la qualitat del servei en comptes d?avançar està retrocedint de tal manera que els avanços científics i la teòrica millor formació dels metges no es veuen reflectits en el tractament dels pacients. Com tots sabem, la ràpida diagnosi per a qualsevol malaltia és el millor remei per poder afrontar-la amb garanties d?èxit, i en aquests moments ¿qui de vostès no té experiències pròpies viscudes o dels seus familiars més pròxims en què per a la primera visita com a mínim s?ha d?esperar mesos?! Potser ¿que esperen que la malaltia es curi per si mateixa o que el pacient es busqui alternatives en la medicina privada?
Dins d?aquest context, la Cristina Montané m?ha demanat si li podia publicar un article seu dins del meu bloc, i amb molt de gust aquí el teniu…
(continua)
El diari El Periódico de Catalunya posava el 10 de novembre dades a l?ensorrament de la sanitat a Catalunya. El que per als usuaris ha esdevingut els últims temps una sanitat tercermundista, quedava palès en les crítiques que els mateixos professionals feien des de dins. Els metges dels CAP convindria que tinguessin com a màxim uns 1.500 pacients cada un, però en realitat molts en tenen 2.400; 40 visites diàries de 5 minuts, que no donen temps ni de valorar el que tenen els malalts ni per aprofundir en el que expliquen…; els sous més baixos que a la resta de comunitats i el personal estressat i cremat. La manca d?especialistes ha portat que s?hagi carregat el metge de família amb més i més responsabilitats però sense les eines per portar-les correctament, ni la gent suficient per donar un servei de qualitat.
A això hi hem d?afegir que a les universitats catalanes l?alumnat forà supera el 60% en dos de les quatre facultats. D?aquests, un 11% són estrangers, que no necessiten aportar la nota de tall que sí que ha de portar l?alumnat autòcton, per un conveni firmat pel Ministeri d?Educació i Ciències. (1)
Tot això té una lectura, senzilla i simple. L?actual consellera de Sanitat ha centrat la seva labor a abaixar els costos de Sanitat per sobre de tot, com fan els mals executius, aquells que s?acaben carregant l?empresa. Menys facultatius catalans li va a favor: així pot contractar-los de països sud-americans, o de l?est europeu, que es conformen amb sous més baixos. Si l?atenció als CAP i a Urgències és pitjor, més caòtica i més cremada, els usuaris es veuen empesos a contractar una mútua o cobertura sanitària privada que els asseguri un termini d?atenció inferior, i així de retruc la sanitat pública s?estalvia el cost de tots aquests milers de ciutadans.
Des que el govern "d?esquerres" porta la Conselleria de Salut, els més purs preceptes capitalistes i d?estalvi econòmics imperen a la Conselleria. ¿Perquè no es fan públics?, ¿en què consisteixen els múltiples plusos que cobren els metges quan compleixen uns determinats objectius? Volem saber els dels metges de família, però també els dels especialistes i els de les unitats d?expertesa.
La Magdalena Álvarez ens ha ensorrat Rodalies i la Marina Geli ha ensorrat la sanitat catalana.
Cristina Montané
(1) Nota meva: Recomano un article, Medicina com a símptoma…, del blocaire Elies115, on també explica la situació dels estudiants per a metge a les universitats catalanes com a complement al que ha dit la Cristina.
Una de les conseqüències de la política que molt bé ha explicat la Cristina respecte a l?ús de personal no català per a abaratir els costos de la sanitat catalana és que no es pot garantir el servei en català quan un malalt s’adreça a Urgències o als metges. Això, que malgrat que d’entrada ja no compleix la Llei, potser a algú li pot semblar una qüestió secundària, però no ho és tant si tenim en compte la situació d’indefensió per la més que probable feblesa a causa de la malaltia o l?accident que un pot tenir quan requereix els serveis d’urgència d’un Hospital o un ha d?explicar els símptomes al metge que l’atén però potser no l’entén.
Darrerament sembla que pot haver-hi moviment dins de la Generalitat en aquest sentit, perquè la gestió del PSC-PSOE amb la Marina Geli al capdavant ha estat un niu de despropòsits. En un correu posterior la Cristina m?ha escrit que a El Periódico l?exdiputada del PSC i metgessa Carme Valls ha fet un article en què en comptes de defensar la seva companya de partit, més aviat l?article sembla que és per reafirmar la critica situació que viu la nostra sanitat.
Concretament la Cristina ha escrit: "Tots sabem que El Periódico ha estat sempre un diari pròxim al PSC i per tant, quan aquest diari fa un desplegament tan clar i rotund de com està la sanitat a Catalunya, no ho fa gratuïtament ni sense permís. Podria ser que el PSC estigui preparant el terreny per a un canvi en el govern? La Carme Valls no ha entrat a la palestra per ajudar o justificar la seva companya de partit, sinó més aviat per rematar-la. La "massa" està emprenyada amb el govern per com va tot plegat. Podrien haver triat la conflictiva i mal gestora Geli com a boc expiatori?
Si cau la Marina Geli, no cal dir que la Carme Valls es postularà com a nova consellera de Salut. Que Déu ens empari!"
Per acabar m?agradaria fer esment que malgrat la nova situació generada per l?arribada massiva de la nova immigració, la responsabilitat del PSC-PSOE en aquesta situació de la sanitat catalana és molt clara per diversos motius; des del primer Tripartit es va aprovar que els catalans paguéssim un cèntim d?euro (16 pessetes) per litre de benzina més que la resta dels espanyols, és a dir, cada vegada que un català omple el dipòsit paga entre 50 i 100 pessetes de més que la resta dels espanyols per millorar la qualitat de la nostra sanitat! Una millora que no es veu enlloc! També el Tripartit ens va dir que aquests diners extres que els catalans paguem eren per avançar uns diners mentre es negociava amb el govern de Madrid un augment del pressupost sanitari, i jo em pregunto: a on són aquestes partides sanitàries?
No puc acabar sense donar les gràcies a la Cristina Montané pel seu article, que exposa molt bé quina és la situació d?atzucac de la sanitat catalana. Aquest és un dels serveis més bàsics en un Estat de Dret com és el dret a la salut igual per a tothom. Un dret que pel fet de ser dependents d?Espanya no tenim dret ha gestionar ni amb els nostres propis recursos!
Jo em pregunto: ¿com és possible que els principals responsables d?aquesta situació continuïn com si rés al govern de la Generalitat? ¿La salut dels ciutadans catalans esta per sota de la unitat d?Espanya? ¿Pel PSC-PSOE és molt més important el nacionalisme que els problemes dels seus ciutadans? ¿O potser consideren els catalans ciutadans no espanyols?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És un problema greu. La precarietat en l’àmbit sanitari és intolerable en una societat moderna.
Tenim dos àmbits en què estem clarament indefensos lingüísticament parlant. Dos àmbits molt delicats. Si tens un jutge al davant que no entén el català i demanes un traductor, amb quina predisposició et jutjarà?
Si vas a Urgències i vols fer servir els teus drets davant un metge que no t’entén, què faràs? canviaràs de llengua, oi?
Salut (mai millor dit)
Com a malalta crònica, corroboro absolutament tot el que diu la Cristina i, com suposo que també ella, podriem escriure moltes i moltes pàgines per intentar descriure la situació ABSOLUTAMENT INDECENT Y MÉS QUE FAXENDA a la que ens té sobmesos la Conselleria de Sanitat.
En relació al tema de l’idioma…. bé, ja han passat quasi 4 anys… però encara és l’hora que jo pugui "deduir" de quin país era el metge d’urgències que em va atendre a una clínica de la meva mutua. Català, rés; castellà, rés; anglés, rés, i el mateix amb el francés, l’italià i el portugués. Va ser una situació tan absolutament kafkiana que, NI AMB GESTOS CLARS, va arribar a entendre que jo arribava doblegada per un dolor brutal a les puntes de les costelles….. i em va diagnosticar una contractura lumbar (¿¿¿¿?????).
En quan a la MOLT DRAMÀTICA situació que estem visquen, tornant al tema de gestió de Sanitat, encara també és l’hora de que jo hagi vist o sentit que CAP partit polític, com a grup, li hagi donat al PSC el més mínim "toque" al respecte. Potser esperen que continuem siguent els malalts i els metges els únics que, "com podem", anem donant aquest "toque"…. i en aquest sentit, jo ELS HI RECORDARIA que els ciutadans no regalem el nostre vot per no rés; així que potser que "vagin espabilant". La cosa de la "democracia" és una absoluta falàcia quan la realitat demostra que als ciutadans d’empeus no sols no s’ens fa el més mínim cas sino que ens posen totes les trabes possibles inclús com a col.lectiu.
M’ENCANTARIA poder anar a votar… però ara com ara, vista la realitat, CAP partit polític em desperta aquesta il.lusió. Seria TOT UN PLAER que em fessin canviar d’opinió.
Els metges de distints CAP manifestant-se per que no tenen suficient temps per visitar als seus pacients. I, els pacients, que hauríem de fer quan ens tenen esperant a la consulta mes de 1 h.? Si et citen a les 11 h., ja et pots imaginar que serà una hora mes tard, i depèn de com sigui el metge et rep amb, “y, usted que tiene”? I abans que tu et puguis expressar, passa a mirar-se l’ordinador, doncs allí, hi ha les nostres dades. A la sanitat pública hi hauria d’haver una neteja, de metges que tenen la plaça fixa i son uns prepotents, que es limiten a fer passar les visites sense importar-los, que no tan sols som un numero, també som persones humanes. D’aquesta manera, de mica en mica, es va fomentant la sanitat privada. La meva doctora de capçalera, es així, te mes anys que la patum de Berga, i estic segura que no es recicla per res, la plaça la te segura, i a mes no et parla en Català ni que la punxin. Hauria de canviar molt el país per fer una sanitat pública competent, amb metges mes humans i mes moderns, que estiguin al dia, a l’any i al segle que estem. I la Marina Geli, fotra-la fora. Ara, amb aquest govern d’entesa, que no s’entenen ni ells, que en podem esperar? Hi ha algú que m’ho pugui dir? Estic que trec fum, mai millor dit. Manel fote-li fort que no estàs sol. (Ah, espero que cap metge, se m’enfadi, de ben segur que n’hi ha que valen la pena)
Et felicito Manel per com has tractat aquest gran problema. La setmana passada varem visitar urgències dues vegades per un petit accident que va patir el meu fill al pati de l’escola, i en tots dos cassos ens varen atendre metges sud-americans que ni parlaven ni entenien el català. No vaig estar-me de pensar que si haguessin anat a treballar a qualsevol altre país, se’ls hi haurien exigit parlar l’idioma local, però els nostres governants no ho demanen a la gent que ve aquí. No se perquè.
També, fa molt poc, vaig anar a visitar un amic ingressat a l’hospital de
En quan a l’anàlisi que heu fet d’aquest notori i clar deteriorament de tot el sistema sanitari, només te dues explicacions possibles, tal com apunteu. O bé els actuals gestors són nefastos o d’una manera voluntària es treballa per que el major nombre possible d’usuaris es passin a la medecina privada a còpia de donar un pèssim servei.
Hola, treballo a un hospital concertat, dels de la XHUP (Xarxa d’Hospitals d’Utilitat Pública), situat a una capital de comarca barcelonina i la meva feina és administrativa, concretament realitzo els informes mèdics que es donen al pacient quan marxa d’alta. La meva lluita consisteix a fer aquest "document" en català i els faig quasi en un 100%, només aquells casos de malalts desplaçats d’altres territoris de l’Estat espanyol o bé algun "ciudadano" que m’ho reclama.
La norma general, però, no és aquesta. A les meves mans arriben molts informes d’altres Hospitals (Germans Trias i Pujol, Sant Pau, Hospital Clínc, etc) i la gran majoria estan escrits en castellà.
Aquest és un tema molt important, ja que l’informe mèdic és un document escrit que es lliura al pacient i a través d’aquest s’explica què ha tingut, els antecedents, les exploracions i la seva evolució, i és un mitjà de comunicació entre el sistema sanitari i el pacient.
Des de que faig aquesta feina (fa més de 18 anys) mai he rebut cap mena de pressió per part de ningú per tal que fes els informes en castellà, però tampoc he rebut cap tipus de satisfacció per fer-los en català. Diriem que hi ha una gran deixadesa per part de les direccions dels hospitals respecte aquest tema. Tant els dóna com es facin.
Això que us explico per a mí és una autèntica croada, ja que dins el meu hospital també es fan molts informes en castellà (radiologia, patologia, urgències, etc) i us confesso que és una lluita diària. El que hairia de ser normal, emprar el nostre propi idioma, és una excepcció.
Últimament ens estan arriban molts metges d’altres països (Argentina, Rússia, Colòmbia, etc) i certament aquest és un problema que el tenim aquí. Jo, personalment, no m’he trobat amb problemes d’imposició del castellà, però sé de casos que ha passat i és difícil de tractar aquesta qüestió. També darrerament hi ha una forta presència de metges residents procedents d’altres nacionalitats, sobretot d’Espanya, i cal estar amatents amb aquest tema. Jo no veig que la Conselleria es plantegi com afrontar aquesta realitat, més aviat el contrari, es tendeix a la castellanització de la vida diària als hospitals catalans.
Ah, em deixava una qüestió que considero molt preocupant: quan hi ha 2 o 3 catalanoparlants parlant i un castellanoparlant amb ells, automàticament tots parlen en castellà, inclús es dóna el cas que si aquest metge estranger fa l’esforç per parlar i entendre el català, quest fet no es té en compte i, repeteixo, tots li parlen en castellà. És vergonyós.