Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

11 de novembre de 2007
8 comentaris

Qui sembra trons recull tempestes, Borbó!

El nacionalisme espanyol sempre s?ha caracteritzat per ser molt arrogant i poc modest. Aquesta actitud es troba en molts aspectes de la seva societat i de la forma que tenen d?enfrontar-se al món.

Ara, arran de la reacció del Rei de la Monarquia Constitucional Espanyola en la Cimera Hispano-americana a on ha reaccionat de la forma típica castissa a on es veu de qui manera els espanyols han tractat i encara tracten a les seves antigues colònies: Perdent les formes, de manera mal educada i sobretot amb la típica reacció autoritària del qui no esta acostumat a la crítica.

No es tracta de que la primera reacció del Borbó volen fer callar a un demagog populista com és el president de Veneçuela Hugo Chávez, sinó també d?abandonar la sala quan el president de Nicaragua va començar a desglossar la llista de greuges de les accions perpetrades per les multinacionals espanyoles en el seu territori, sobretot d’una.

(continua)

Darrera te tot aquestes critiques hi és el fruit de sembrar trons per part de les multinacionals espanyoles durant els darrers 15 anys i ara recullen les tempestes…

En l?article La supèrbia dels Espanyols o com amagar les febleses ja vaig desglossar el que pensava d?aquesta forma d?entendre i viure la vida que tenen els espanyols en general.

Els espanyols al final del govern del Felipe González del PSOE i sobretot amb els dos governs posterior de l?Aznar del PP, es varen proposar reconquistar Amèrica després de 500 anys de la descoberta del nou continent.

Els espanyols en els 90 volgueren imitar els que els Alemanys, Japonesos i en menor mesura els Francesos en la dècada anterior havien fet amb l?economia espanyola. Als finals dels 80 i inici dels 90 Espanya s?obria de cames per a la venta del seu teixit industrial a l?hora que es fomentava la especulació. Tot això gràcies a la política nefasta del ministre economia del PSOE de l?època Carlos Solchaga, un ministre que es vanagloriava que Espanya era un dels països a on hom es podia fer ric més despresa que en cap més lloc d?Europa. ¿Com?, doncs venent-se el negoci als inversos estrangers i especular després amb la borsa i la construcció. Aquesta política ha tingut la seva continuïtat fins avui en dia amb en Rato i en Solbes.

Els Alemanys, Japonesos i francesos, es rentaven les mans amb aquesta obertura del mercat Espanyol i a partir d?aquell moment, la majoria de les grans empreses privades solvents o amb futur varen passar a mans d?empreses estrangeres. Ja podeu imaginar a on aquesta desertització de empreses autòctones es va notar més, doncs a Catalunya, perquè els resta d?Espanya en prou feina havia empreses privades solvents o atractives per les empreses estrangeres.

Els nacionalistes Espanyols amb el PSOE, i sobretot amb el PP es varen dedicar, primer a privatitzar, previ una reestructuració pagada amb els impostos de tots els ciutadans, tots els monopolis públics amb posibilitats de ser solvets, per a després amb els diners assegurats que aquestes noves empreses tenien dels seus monopolis, intentar anar a fer les amèriques comprant les empreses de les seves antigues colònies o be agafant un bon pastis de la privatització de les empreses publiques iberoamericanes que la FMI obligava a canvi d’atorgar-lis credits.

Però a diferència dels Alemanys, Japonesos i en menor mesura els Francesos, els Espanyols amb la supèrbia, el menyspreu i amb la prepotència que dóna la manca d?experiència de fer negocis no basats en els monopolis, en comptes de crear riquesa i prosperitat, han contribuït a augmentar la pobresa i l?empobriment d?aquests països.

Quan aquests països s?han adonat de les real intencions d?aquestes empreses que no era més que enriquir-se amb la especulació dels seus recursos sense cap mirament pel progrés del país, han començat a queixar-se i demanar explicacions.

No es tracta de que un o dos líders populistes iberoamericans estiguin fent demagògia, sinó que es tracta d?un malestar més profund tant com es pot despendre de la reacció dels mitjans de comunicació dels diferents països americans. Però en canvi si mirem quina es la reacció en els mitjans espanyols, podrem veure la poca autocrítica que hi ha al respecte deixant a part la típica baralla entre el PP i el PSOE.

A l?Hispana Amèrica realment existeix un malestar per la manera que han estat tractats per les empreses espanyoles, i els espanyols en comptes de demanar perdó i cercar punts d?acords, han anat a aquesta cimera amb actituds típiques del perdonavides. Quan els espanyols s?han vist acorralats per la critica que queia de tots els costats, el seu Rei, el Borbó Joan Carlos I ha demostrat realment quina és la resposta d?Espanya a qui gosen criticar-los:

¿Porque no te callas?

El espanyols han sembrat trons i ara recullen turmentes.

Tot això junt primer amb l?alineació total a la política atlantista de l?administració Busch i Blair per part de l?Aznar a la vegada que menyspreava la política comuna europea, i després la posterior plantada a aquesta aliança d?en Zapatero sense cap avis previ, ha fet que sense dubte cada vegada Espanya quedi més aïllada dins del context internacional. Per a nosaltres els independentistes és un punt que hem de treure?n profit per a trobar complicitats per la nostra lluita.

  1. Doncs que vagin recollint tempestes. Ja no se que pensar després d’escoltar avui diverses opinions, diuen que pot ser que tot estés preparat per part del govern i la casa Rieal, ja que al Borbó porta una bona temporada qüestionat, ell i tota la seva família. Es una forma de treure pit, amb el “Callate Ya!!” El tal Chávez, no es que em caigui be, però va ser elegit per la gent del seu país, i el Senyor Rey, ens el van imposar, per tant, el Borbó, si vol treure pit, que es sotmeti a unes eleccions o referèndum, a veure si surt elegit. Ara, jo com a Catalana que soc, hem preocupen mes altres Reiets que estan al parc de la Ciutadella, que potser també tenen unes intencions no gaire democràtiques, aquests son els que hem preocupen i no se’ls ha de perdre de vista. Gràcies Manel. Visca la terra. 🙂

  2. El post em sembla exagerat. Dir que calli un senyor que no deixa parlar als altres no em sembla gens greu. Més ben dit, em sembla molt bé. També un tal Carod es va emprenyar quan li varen dir José Luis. Això d’emprenyar-se no és característic només des del altiplà, dit també "meseta".

    En quant a l’economia i a les multinacionals, només hem de recordar el que va fer Siemens amb el tren Madrid Sevilla. No tot el què és dolent és propi només de les multinacionals espanyoles.

    Repeteixo, trobo el post exagerat. I tot el que és exagerat només és credible pels que ja estan concençuts. Pels altres és més aviat una prova de feblesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!