Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

1 de novembre de 2007
8 comentaris

Des de l?Exili: a la criatura li queden 17 dies i un mes per a fer l’any!

El meu bloc va començar 17
de desembre del 2006 a
les 1:41 de la matinada amb el post Bloc d’un exiliat
econòmic
. Un títol de post que feina joc amb el nom del bloc ?Des de
l?Exili
?, i no és pas per que realment estigui exiliat en el sentit
polític, sinó perquè, com vaig escriure en el meu primer post, em considero un
exiliat econòmic.

Em considero un exiliat
econòmic, un tipus d’exiliat que cada vegada serà més comú dins de la societat
catalana. Hom es podria pensar que això és bo perquè vivint en un mon
globalitzar, que cal anar a l?estranger per formar-se i aprendre. Però no és
així quan es necessari emigrar perquè cada dia es molt més difícil trobar
treball qualificat a casa nostra. Sobretot en el ram de la investigació i de la
tècnica aquesta situació és el pa que s’hi dóna. Ja no només es tracta d?anar a
acabar la formació a l?estranger, sinó que ara si vols que els teus estudis i
coneixements tinguin possibilitats de fer-los servir, tens que emigrar. A
Catalunya cada vegada ens quedem sense les empreses que poden donar aquest
tipus de treball d?alta qualificació tècnica. A Catalunya cada vegada queden
menys empreses amb treball d?alt valor tecnològic o qualificat.

Catalunya ha perdut el tren
d?alta velocitat per a poder ser una nació europea moderna i preparada per a
jugar amb bones cartes la mundialització de la econòmica. Ara Catalunya va amb
un tren regional que ha d?anar en compte per no caure en els sotracs que les
obres del tren d?alta velocitat produeixen. Si segueix així aviat haurà que
baixar del tren regional per a agafar un tren de rodalies, que finalment pot
acabar igual a la realitat que s?està vivint al Baix Llobregat, és a dir,
parats i sense saber quan es podrà tornar a posar en marxa.

Però aparquem aquest tema
perquè vull fer referència a les estadístiques del meu bloc, que en aquest mes
d?Octubre del 2007, els posts previs a la Conferència Nacional
d?ERC amb Josep Lluís
Carod-Rovira, l?alliberador dels catalans a Madrid
i ERC: De l?amor al odi
només hi ha un pas
junt amb el que vaig fer per explicar les meves
conclusions de com jo havia vist la Conferència Nacional
d?ERC El soufflé està
baixant: Impressions de la Conferència Nacional d?ERC
, son els posts més
visitats d?aquest mes ja passat.

Però seguit de molt a prop
pels posts que fan referència a la
Fira de Frankfurt destacant el post: La Fira de Frankfurt i el
guaraní
i els dos referents a la meva experiència en la visita que vaig fer
a Frankfurt: Visions i
impressions des de la Fira del Llibre de Frankfurt (Primera Part)
i Visions i impressions des
de la Fira del Llibre de Frankfurt (Segona i darrera Part)
.

Del rànquing del Top 10
post més visitats des de l?inici, ha desaparegut uns dels
meus favorits (ara potser el matisaria una mica) que és el de El Síndrome de Perpinyà,
però en canvi ha entrat en força alguns post referents a la ciència i salut.
Quan faci l?any a part de parlar del rànquing del Top 10 post amb més visites,
faré la meva classificació del Top 10 post que més m?han agradat a mi
personalment.

Si continuem amb els post
més visitats, tinc un parell de curioses i afalagadores anècdotes de la darrera vegada que
vaig venir a Catalunya, concretament el cap de setmana del 20 al 21 d?Octubre
d?enguany per a poder assistir a la Conferència Nacional
d?ERC i a l?acte per a reclamar el retorn a
Catalunya dels papers espoliats a Salamanca.

El dissabte en la Conferència Nacional
d?ERC mentre estava parlant amb un company de Malgrat, es va girar un noi
d?enfront de la cadira per preguntar-me si era el Manel que escrivia el Bloc ?Des de l?Exili?, ja us podeu imaginar
quina sorpresa, tenia un lector del meu post que m?havia reconegut! Crec que es
deia Jaume (perdoneu si m?he confós) , era de Salou i seguidor del bloc
perquè la seva muller tenia el síndrome de la Fatiga Crònica, per culpa d’aquesta malaltia la seva dona
quasi no podia treballar i molt sovint es tenia que passar el dia al llit. Un dia cercant informació per Internet va anar a parar al meu post que havia
fet al respecte d’aquesta malaltia, per això va arribar a conèixer el bloc i ara normalment em
seguia llegint pels temes de política. Espero de tot cor Jaume que la teva dona
millori. Records i ànims des de Alemanya!

L?altre anècdota fou el
diumenge en l?autobús que ens portava de Malgrat al Palau Sant Jordi de
Barcelona per l?acte dels papers de Salamanca, una noia també em va preguntar
si era el Manel del bloc ?Des de l?Exili?,
perquè es veu que a ella pateix dels símptomes de la Fibromiàlgia, que com
explico en els post que he fet, son uns símptomes que tenen punts en comú amb
els el síndrome de la
Fatiga Crònica encara que els seus efectes en la qualitat de
vida dels pacients no es tan forta. Aquesta noia, ho sento però no em recordo
del nom, també m?havia descobert gràcies al post que havia fet al respecte
d?aquestes malalties de molt mal diagnòstic i fins ara sense remei. Però a part
de l?afalagament que vaig tenir de trobar un altre lector del meu bloc, vaig
aprofitar per a parlar amb ella durant tot el viatge d?aquesta malaltia i
també del meu bloc. En un moment donat em vaig recordar que darrerament el post
que havia fet al respecte d?aquesta malaltia havia entrat en el rànquing dels
més llegits i per això vaig preguntar-li si tenia més atacs dels símptomes de la Fibromiàlgia en
començar la tardor o no havia cap relació amb les estacions de l’any. Doncs si,
em va dir que si, que amb els canvis de temps en la primavera i sobretot en la
tardor, era quan a ella li venien més els símptomes que la deixaven molt
xafada. Des de aquest bloc, també l?hi envio una força abraçada i força salut
per superar les adversitats d?aquesta malaltia!

Arran de la resposta
d?aquesta noia puc explicar-me perquè el post del 12 de Gener del 2007 amb el
nom de Una possible
nova teràpia per la Síndrome de Fatiga Crònica
, que no apareixia en els
Top 10 més visitats fins aquest més d?Octubre, ha en entrar en la novena
posició. Per cert n?hi un altre amb las darreres novetats al respecte que no
surt en les estadístiques de data del 9 d?agost amb aquest nom: Noves perspectives per la
Síndrome de Fatiga Crònica
que recomano la seva lectura. Com podreu veure
avui dia 31 d?Octubre encara hi ha hagut 6 visites en el primer d?aquests post.

Ara bé dels que han entrat
en força en aquest rànquing dels Top 10 més visitats han estat els relacionats
amb el meu poble de Malgrat de Mar. En primer lloc degut a unes eleccions
municipals molt disputades amb el títol Per l’Alcaldia de Malgrat
tot s’hi val!
, que fins i tot, avui encara ha tingut 4 visites!. En
segon lloc arran de la problemàtica d?aquest estiu amb la tala que finalment es
va poder impedir dels arbres de la
Riera de lloc conegut de Can Feliciano, ha entrat en la
desena posició dels Top 10 més visitats el post de En defensa dels arbres de
Can Feliciano de Malgrat de Mar: Una l?altre manera d?urbanisme és possible.
.

Per acabar, com podreu
veure si llegiu el resta de l?article, els posts ja clàssics sobre la meva
postura critica a l?actual estratègia que l?executiva d?ERC està duent a terme
i el meu suport al Reagrupament, son els que segueixen apareixent els el Top 10
amb més visites.

Però m?agradaria destacar,
el post GENS DE LA
INTEL·LIGÈNCIA HUMANA (L’ACTUAL)
que malgrat ser un article sobre ciència i
que també és molt antic, concretament el 19 de Desembre del 2006, segueix en
les primeres posicions. Per a mi és sempre una agradable sorpresa que el segon
post del rànquing del Top 10 posts més llegits sigui un relacionat amb la
ciència i no pas amb la política.

Moltes gràcies a tots els
lectors del meu bloc i especialment els que escriuen comentaris.

Salutacions
des de Karlsruhe

Banden-Wütemberg

Alemanya

(continua)

General

  • Posts: 147
  • Comentaris: 597

Visites al llistat principal

  • Avui: 102 visites
  • Aquesta setmana: 397 visites
  • Aquest mes: 3895 visites
  • Des de l’inici: 23974 visites

Entrades més visitades avui (31 d?Octubre)

Entrades més visitades aquesta
setmana

Entrades més visitades aquest mes

Entrades més visitades des de
l’inici

  1. Manel,

    Alguna vegada hi he afegit posts, però poques. No trobo gaire matissacions a fer.
    Hi coincideixo moltes vegades. I des d’opcions partidàries diferents. Però amb visions nacionalistes i patriòtiques semblants.
    Ho superarem, col.lectivament, Manel. De ben segur. N’hem superat de pitjors.
    I, confio, que aquesta curta-massa llarga etapa tripartita del psoe al poder total de Catalunya, esdevingui la vacuna per a una o dues generacions.
    Molts gràcies, Manel.

    Andreu

  2. Si t’explico jo com et vaig trobar per Internet… El meu company sempre llegeix els blocs, i un dia en va dir, mira’t aquest blocaire que t’agradarà, i des de fa mig any que et llegeixo, i com que compartim l’ordenador, jo tinc la meva entrada d’usuari, i ell la seva, i així, cada un tenim els nostres blocaires favorits. No se si m’entens, el Toni i jo, ho compartim tot, la filla, la mare, etc., ell no te fills i els pares ja fa anys que no hi son. Ara per a trobar un company així, he tingut de buscar molts i molts anys, però ja ens tocava ser una mica feliços, a tots dos. Deus pensar, per a que t’explico tot això? segurament es perquè ens fas confiança i per tant ens alegrem de poder llegir-te sempre, encara que pel que a mi respecta, quan parles de malalties, et llegeixo, però com si fos una mica lluny de la pantalla, doncs son coses que a certa edat, penses, ai!! Tindré jo aquesta malaltia? No li tinc por a la mort, li tinc por al patiment. Potser es per covardia. També es que tinc a la Marona a una Residència, i allí, hi veus moltes coses. Allà, la cuiden molt be, i te el cap ben clar, però les cames ja no la porten, però te ganes de viure, i jo, com que soc tan boja (segons diu ella!!), la faig riure. I es cert, a voltes, riure’t de tu mateix es una bona teràpia. També li parlo d’ERC, i ella te por, diu que li trauran la pensió, per culpa meva, per que no parlo amb respecte del Govern. Apa, prou, que aquí si jo no faig el sopar, no sopa ningú. Felicitats per a ser com ets, i pel teu treball. Penso que deu ser molt gratificador que et reconeguin pels teus posts de investigació. Adéu, me’n vaig a la cuina a veure si m’han deixa’t panellets. 😉

  3. Les teves opinions m’ha enriquit tant políticament com personalment.Espero -ja et dic jo que si- continuar llegint les teves aportacions i la teva visió de la realitat política d’aquest país.

    Endavant les atxes!.I no defalleixis

  4. Com que anem sobrats de matèria gris, de gent capacitada, au, només ens falta que emigrin. És un símptoma de decadència, com bé dius.

    Felicitats per aquest aniversari i endavant les atxes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!