Pau Comes

Independència és llibertat

28 de juliol de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Ciutadans

Sí, però quins? Perquè
ara resulta que n?hi ha uns quants. Primer van ser els del canvi. La saviesa
popular els va rebatejar ràpidament: els
estiuejants pel canvi, els teletubbies pel canvi, els ciutadans per la xavalla
(molt més nostrat), i altres apel·latius, cosa que va impulsar els mitjans més
amics (dels ciutadans, no de l?autor) a deixar-ho en ?oeCiutadans?, ras i curt, que
ja ens entenem. Cosa que venia a dir que tots som ciutadans, però uns són més
orwellianament ciutadans que els altres… (segueix…)

I vet aquí que ja no
són sols. Ara ja hi ha els Ciutadans ? Partit per la Ciutadania. Cosa que ha
provocat la rèplica indignada dels altres ciutadans (no tots nosaltres, sinó els de
denominació d?origen). Bé, de fet abans es deien d?una altra manera. Si els
primers ciutadans -amb una poca visió de futur corprenedora per a un col·lectiu
amb tanta presumpta llumenera per metre quadrat- ja es concretaven com ?oedel
canvi?, els competidors eren, simplement, ?oeCiutadans de Catalunya?.

També és sorprenent
que amb tant autoanomenat intel·lectual no se?ls ocorregués una fórmula més ben
trobada ?ja no dic original! I és que el nom tenia uns petits problemes. Per
començar, com a definitori quasi no podia ser més vague i imprecís. Només els
hauria quedat dir-se ?oepersones? per englobar tothom. O tothom menys ells, ja
que si està clar que defensen alguna cosa, és que estan en contra d?una
ciutadania ?oede Catalunya?, ja que per a ells només compta la ciutadania ?oed?Espanya?.
Però sospito que el motiu real per canviar el nom en convertir-se en partit ha
estat un altre: es devien adonar ?tard, és clar-, que les sigles del grupet
dels Ciutadans de Catalunya serien CdC. Sí senyor, es pronuncien exactament
igual que les del partit responsable de la ?oedictadura nacionalista? dels últims 25
anys a Catalunya. Ves, són coses que passen quan els intel·lectuals (sic) que
fan el pallasso s?ajunten amb els pallassos que volen fer d?intel·lectual, i
tots plegats juguen a fer de polític.

Canviem el nom doncs.
I quin nom nou tenen? Com que d?on no n?hi ha no en raja, segueixen amb un nom
digne de la T.I.A. dels Mortadelo i Filemon: Ciutadans – Partit per la
Ciutadania. De debò, tinc una curiositat malsana per saber quantes hores van
trigar a parir un nom tan rebuscat! Espero que els professors de Carreras i
Espada no els toqui mai haver d?explicar què és una redundància als seus
alumnes. Per si de cas, ja tenen un exemple ben a mà. Pel que fa al nom d?un
partit, és tan maco com el de SPS (Socialistes pel Socialisme), DDC (Demòcrata-cristians
per la Democràcia i el Cristianisme), Comunistes Pel Comunisme (ai no! Que
aquestes sigles ja estan ocupades!), i tots els exemples que puguin trobar els
lectors…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!