Pau Comes

Independència és llibertat

30 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

L’estatut placebo

El placebo és un medicament que s’assembla a un medicament
normal: gust, aspecte, presentació, dosi… Però se’n diferencia en
l’essencial: no té principi actiu, que és allò que cura. Els placebos s’usen en
investigació mèdica per avaluar els efectes del principi actiu en malalts
respecte els efectes del fals medicament en altres malalts. L’èxit de
l’experiment depèn del convenciment que tinguin els malalts que prenen placebo,
que realment estan prenent un medicament que els curarà.

Cada cop tinc més la sensació que un cert dissabte de febrer
d’infausta memòria, uns aprenents de metge ens van canviar el medicament que
ens calia per al nostre autogovern -bé, no el tractament definitiu, sinó una
cura per recuperar la forma. En lloc del medicament que vam dissenyar entre
tots el 30-s, ens han donat un placebo que té tota la pinta d’estatut, que té
molts articles -com un estatut-, que el recolzen alguns partits -tot i que no
tants com l’autèntic Estatut-, però que a l’hora de la veritat, no té allò que
cal per treure’ns d’aquest malestar crònic que patim: poder de decisió sobre el
nostre finançament, les nostres competències, la nostra denominació…

Com amb els placebos reals, aquells dos aprenents de metge
s’aporfiten que la majoria dels mortals -ai!- som completament llecs en
medecina, i ens diuen que ens prenguem la píndola, que és el que ens convé. És
clar que hi ha metges que no es deixen comprar amb promeses d’aconseguir la
direcció de l’hospital, que denuncien el frau, i ens diuen que el placebo ens
pot endolcir la boca, i ens pot fer suggestionar-nos que estem millorant,
mentre en realitat el nostre estat va empitjorant. El problema és que no
començarem a notar la manca d’eficàcia del placebo fins que sigui massa tard.
Els aprenents de metge, gràcies a la nostra cura "miraculosa",
aconseguiran instal·lar-se al capdamunt dels seus hospitals, i aleshores serà
massa tard per reclamar un nou tractament. Dins de poques setmanes en volen fer
signar una declaració segons la qual estem perfectament al corrent del nostre
tractament, i que n’assumim tota la responsabilitat. Doncs jo ho tinc clar: que
em portin una tassa de camamilla, i que s’empassin el seu placebo. Ja vindrà
algú altre amb la bona pastilla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!