Fins i
tot la maquinària més potent i precisa es pot desajustar i fer malbé per culpa
d’un granet de sorra posat al lloc adient. Poc es devia imaginar l’Estat
espanyol que el seu granet de sorra, amb una paciència carregada d’humilitat,
però capaç d’encastar-se al bell mig d’aquesta maquinota sorollosa que
arrossega un rovell de tres segles, tindria nom i cognom: Lluís M. Xirinacs
(continua…)
Al final, algú s’ha adonat que aquest Estat, que es pretén
de dret, estava quedant en evidència: ja ho havia fet en condemnar per
terrorisme la persona amb el currículum pacifista i no-violent més
impressionant -de llarg!- d’aquest Estat, precisament per citar un altre símbol
de la lluita no-violenta: el Mahatma Ghandi. El no compliment de la captura de
Lluís Maria Xirinacs havia deixat les coses en suspens, però aquest Estat és
massa espanyol abans que democràtic, de manera que no han pogut resistir la
temptació d’aplicar la seva llei, per absurda que sigui, quan la persona que se
suposa que buscaven durant dos anys els ve a renovar-se el carnet d’identitat. Avui
l’han alliberat, però ja han fet tard.
Aquí està la gran victòria de Lluís Maria Xirinacs: ha
demostrat que vivim en un Estat que s’està tornant paranoic per moments, ja que
es creu en la necessitat de fer una llei que pugui fer empresonar un pacifista
de pedra picada per citar un altre pacifista de renom mundial. Ens la van
vendre com la solució al terrorisme, però el seu impulsor va haver de plegar i
encara tenim ETA en actiu.
Els britànics van intentar una cosa semblant amb Ghandi i el
seu moviment. Però l’exèrcit que va saber aturar la màquina de guerra japonesa
a les portes de l’Índia pocs anys abans, no va poder impedir que un ancià mig despullat
arrabassés a Sa Graciosa Majestat la
Joia de la Corona. Els
anglesos han après alguna lliçó des d’aleshores. Els espanyols encara es pensen
que ficant a la presó algú com en Xirinacs demostraran la seva força. I l’únic
que ens estan demostrant és que només els queda amenaçar amb una força que ja
no poden exercir. Han renunciat a convèncer, a seduir, però tampoc ens poden
aixafar amb la violència. Lluís Maria, ha trigat, però te n’has sortit amb la
teva. Enhorabona!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!