Pau Comes

Mentre m’eixugo les llàgrimes de l’emoció en llegir la teva
nova versió del "deixeu que els escriptors s’acostin a mi" -escriguin
com escriguin-, i donat que, com molt perspicaçment remarcava en Vicent Partal
uns blocs més enllà, els escriptors en castellà van tan de baixa que els seu
principal premi l’han de donar a escriptors catalans per no declarar-lo desert,
jo et proposo un candidat immillorable per a l’excursioneta de Frankfurt d’aquí
a dos anys. (continua…)

Per si encara no l’havies endevinat -sí, ja sé que és
impossible, en una devoradora de llibres com tu-, el seu nom és Sharpe, Tom
Sharpe. Com que viu (ni que sigui una bona part de l’any) i treballa a Catalunya,
suposo que entra dins de la categoria de "cultura catalana" en vigor. T’ho
pregunto perquè aquestes coses canvien molt ràpid, i no he tingut temps de
llegir el DOGC des d’abans d’ahir…

Sí, també sé que malgrat viure en una caseta bufona de
Llafranc -abans vivia en un hotel de cara al mar-, no parla gota de català,
perquè no vol saber el preu de la carn (en realitat, el que vol és aïllar-se
per treballar, el murri!). El problema és que tampoc parla gota de castellà…
Espero que això no el faci ser menys multiculti, i que al final es quedi a
Llafranc en lloc d’anar amb la colla, oi?

De tota manera, pensa que ja és un autor més que consagrat,
i best-seller mundial. Quin ambaixador més incomparable! I a més, quan parla en
anglès, se l’entén la mar de bé, que això ajuda molt, a les fires
internacionals. I amb el seu sentit de l’humor, si els alemanys no acaben de
treure l’entrellat de qui caram han convidat a la seva fira, almenys algú els
farà riure una mica, que no és fàcil.

Apa, al·lota, fes-me cas, i no te’l deixis a casa.

ps. Si plegues abans de fer la llista definitiva, oi que em
faràs el favor de deixar aquesta carta sobre la taula de despatx, quan recullis
les teves coses? Gràcies!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!