El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

1 de febrer de 2019
0 comentaris

Antoni Canu, una veu algueresa

L’any 2009, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) lliurava un dels premis Joan Coromines al poeta alguerès Antoni Canu. D’una banda, per l’aportació que Canu ha fet a la literatura catalana des de la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i, per l’altra, per la fidelitat que sempre ha demostrat en l’ús de la nostra llengua. La poesia de Canu, a més, ha estat una ambaixadora excel·lent de la llengua catalana a molts indrets de l’Estat italià.

Antoni Canu ha publicat quatre reculls de poesia: Poesies (l’Alguer: Edicions del Sol, 1995); En l’arc dels dies (l’Alguer: Edicions del Sol, 2000); Nou Cant (l’Alguer: Edicions del Sol, 2007); Les mies mans (l’Alguer/Roma: Edizioni Nemapress, 2014). L’any 2008 l’editorial barcelonina Fasolcat publicà Les veus de l’Alguer. Vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu i l’any 2009 Antoni Canu. Itinerari Poètic, on es recollia la, fins aleshores, obra completa del poeta alguerès. El llibre anava acompanyat d’un CD amb poemes d’Antoni Canu: alguns cantats i musicats per cantants i compositors de Catalunya, de l’Alguer i de Sardenya; altres amb la veu del poeta mateix. El 2013, quinze poesies d’Antoni Canu són incorporades en l’antologia La Tercera Illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013), publica a Edicions Saldonar de Barcelona i a cura del poeta valencianoalguerès Joan-Elies Adell, actual director de la Institució de les Lletres Catalanes. El 2016, les seves poesies (algunes encara inèdites) són incloses en el prestigiós Almanacco dei poeti e della poesia contemporanea, publicat a Rimini per Raffaelli Editore. Aquest 2019 Edicions Saldonar publicarà un nou recull de poesies, que portarà com a títol Ànimes precioses.

L’any 2017, Canu havia de ser un dels protagonistes del cicle  “Els dilluns de poesia”, que organitzava la Institució de les Lletres Catalanes a Arts Santa Mònica. Malauradament, la intervenció econòmica de la Generalitat i la posterior aplicació de l’article 155, que, de facto, suspenia l’autonomia de Catalunya, van impedir fer aquest acte, que volia ser un homenatge merescut a aquest poeta sènior (89 anys), però amb una vitalitat sorprenent i envejable!

Sortosament, l’acte s’ha pogut fer el 2018 i no hem volgut deixar de passar l’oportunitat de parlar-hi…

Antoni, quan i com vas fer teva la llengua de l’Alguer? Tu ets de llengua materna sarda, oi?

Só naixut a la població d’Ocier (Otier en sard) l’any 1929. I, per tant, la mia llengua d’origen és lo sard logudorès. A l’edat de 10 anys só arribat a l’Alguer, on faç mia la llengua del país d’adopció. Puc afirmar que la llengua que jo estim deliciosament s’és apropiada de la mia ànima i n’ha fet lo seu instrument.

Per tant, tu ets testimoni de tres moments clau en la història sociolingüística recent de l’Alguer. En un primer moment, quan arribes a l’Alguer, el català és encara la llengua necessària per viure-hi, veritat?

En aquellos moments a la ciutat tothom parlava alguerès i, si volia jugar, havia de parlar com los altros minyons. Quan al final de la dècada dels 30 arrib a l’Alguer, el català era la llengua principal del carrer, de la vida, de les relacions personals… Era imprescindible per viure-hi. És d’aqueixa manera com jo, i tants altros sards al llarg de la història i fins als anys 60 del segle passat, fem nostra la llengua que els catalans havien portat a Sardenya el segle XIV.

En un segon moment, tu vas poder veure com moltes persones de la teva edat abandonaven l’alguerès a casa per parlar en italià als fills. Per què ho van fer?

Sí, efectivament, la mia muller, Maria Musso, i jo sem estats de les poques parelles que als anys 60 parlàvem en alguerès als fills. Molta gent es passa a l’italià per la pressió dels mestres, de la televisió, de l’ambient. Creieven que, si parlaven italià als fills, aqueixos tengueriven un futur millor. 

I en un tercer moment has pogut veure com han nascut entitats que defensen la llengua del país i de les quals tu has format part. Quina creus que ha estat i és la seva tasca?

Són naixudes en lo moment en què es veu que la llengua mori. La sua tasca és conscienciar la població de la importància que té la llengua, promoure’n l’ensenyament, fer-la viva al carrer, pressionar els polítics, mantenir contacte amb els altros territoris catalans…  

I quan et vas interessar per escriure en alguerès?

Sempre m’havia agradat escriure, però em mancava poder fer-ho en alguerès, la mia llengua. A l’escola no me’l van ensenyar… A partir del 1985 i per aprofundir en el coneixement escrit del català, só anat a l’Escola d’Alguerés “Pasqual Scanu”. El 1990 ús lo català com a llengua poètica.

Què ens pots dir de la teva poesia?

Pel que fa a les característiques de la mia poesia, la professora  Giulia  Lanciani, que desgraciadament és morta recentment, destaca que só sobretot un poeta de la continuïtat, més que no pas un poeta de la metamorfosi, en el sentit que allò que preval és la coherència de les mies opcions: d’una banda, el manteniment d’una acurada estructura; de l’altra, el compactament i la unitat del discurs poètic, tot i que a voltes busc temes que van més enllà de la memòria d’un passat mitificat o d’un present humil. Així, la mia poesia no únicament tracta de temes “pròpiament” algueresos o sards, la mia poesia tracta de temes diversos, motivats per emocions fortes o qüestions importants de la mia vida. Per exemple, la poesia Vibracions és una descripció poètica d’una rentadora, un instrument que en principi ens pot resultar poc poètic, però que faç poesia -durant molts anys he adobat electrodomèstics!

Què en penses, d’aquestes paraules del professor Giuseppe Tavani: “el sociolecte alguerès ha incorporat i està incorporant a partir de l’idiolecte líric de Canu –com de la resta de poetes actius a l’Alguer (de Rafael Catardi fins avui)– aquell suport i aquella legitimació (…) a la poesia, en aquell bescanvi recíproc de saba al qual ha estat sempre confiada l’equació llengua=poesia en qualsevol lloc on hi hagi perill d’aixafament per part de les llengües i de les cultures majoritàries”?

Per a mi, el professor Tavani, el gran catalanòfil italià, és un gran referent i un gran amic. Jo só content de poder difondre la nostra llengua amb la mia poesia a l’Alguer, a la resta dels Països Catalans, però també a la Sardenya i a Itàlia.  

 

Com deia el poeta Joan-Elies Adell, “si no coneixeu encara la poesia d’Antoni Canu, faríeu bé de recuperar-la i així no deixar-vos perdre aquesta veu bella i necessària d’un poeta júnior[1] octogenari de l’Alguer, que ha trobat la llengua justa per parlar de la vida”.

 

 

[1] Júnior, perquè la seva obra literària en català comença quan el poeta té ja 60 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!