El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

4 d'abril de 2014
0 comentaris

La immersió lingüística a Catalunya

Avui comença a Vic el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. Les edicions anteriors d’aquest Simposi (es fa cada 10 anys) varen servir per fer un balanç de la situació de l’ensenyament en i del català: des dels inicis de la immersió i de l’ensenyament en català, en el primer simposi, fins al començament de la nova immigració i l’esclat de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació, en el darrer…

En aquest, aprofitarem per fer un balanç del que han estat el Pla d’actualització de la metodologia del programa d’immersió i la política d’acollida de l’alumnat d’incorporació tarda de procedència estrangera.

Pel que fa al primer dels temes, la nostra participació arrencarà de les preguntes següents…

Tots els mestres (i hi podríem incloure tots els polítics i tots els periodistes) tenen clar que fer classes en català no vol dir, necessàriament, aplicar un programa d’immersió lingüística (PIL), que, de fet, és una metodologia que s’aplica quan l’alumnat no coneix la llengua de l’escola?

Atès que la metodologia d’immersió demana que el marc teòric sigui compartir per tots els docents, tothom d’un claustre (especialment els mestres més joves que no han rebut la formació de la primera immersió dels anys 80) coneix i comparteix els principis d’aplicació, i, a més, treballava prou les actituds i les motivacions, imprescindibles en un programa de canvi de llengua casa/escola com és la immersió?

Ja que en un programa d’aquestes característiques els pares i les mares han de sentir-se ben acollits, informats i han de compartir els objectius amb l’escola, ens preguntem si s’informa i es comparteix prou amb les famílies el que significa, també per a la llengua familiar, l’aplicació del PIL, si s’explicava prou el procés que fan els infants en adquirir una nova llengua, si aquests mateixos pares coneixen la didàctica que s’aplica i així podien ajudar els seus fills?

Els mestres en general tenen prou present la llengua familiar, la valoren i saben convertir-la en un recurs per treballar la diversitat a l’aula…?

En el terreny encara més metodològic, cal plantejar si s’han establert objectius per nivells o cicles en el procés de l’adquisició de la llengua (en el qual s’hauria de tenir molt present l’expressió i la interacció oral[1])?

Els centres asseguren la metodologia pròpia del programa segons les etapes educatives: s’apliquen estratègies didàctiques adequades a cada nivell al llarg de l’educació infantil i primària o se’n va relaxant l’aplicació a mesura que avancen els cursos?

Es fa un seguiment i una avaluació regular de la competència oral i escrita de l’alumnat?

Hi ha, per tant, un seguiment i una continuïtat entre l’educació infantil, primària i secundària?

Es concreten contextos situacionals rics per a l’adquisició significativa de la llengua (la llengua s’usa en totes les situacions comunicatives: aula, passadissos, pati, menjador, activitats extraescolars, activitats d’entorn…?

A l’aula es fa servir un llenguatge ben contextualitzat i amb suports no verbals?

Els mestres tenen prou consciència de ser un model lingüístic, tant pel que fa a l’ús de la llengua com pel que fa a la qualitat d’aquesta llengua, tant en registres formals com en registres informals…?

No cal dir que la pregunta és extensible al personal no docent i als responsables d’altres activitats educatives…

________________________________________

[1] Entenien que la interacció és fonament i que, per aquest motiu, calia aprofitar totes les situacions comunicatives, interactuant amb cada alumne segons el nivell de competència i organitzant interaccions entre companys del mateix nivell o de nivells diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!