El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

7 de febrer de 2014
0 comentaris

Traduccions / Translations

Els processos de substitució lingüística són complicats, extraordinàriament complicats: alguns poden durar segles, estar estancats durant molt del temps, sobretot si la llengua més feble és encara útil per a segons quins aspectes de la vida (el que ha passat a Occitània fins fa unes poques dècades); altres poden ser extraordinàriament ràpids i passar un poble a ser monolingüe en una llengua a ser finalment, en tres generacions, a ser monolingüe en la llengua dels dominadors (a l’Alguer són molt a prop d’aquesta situació). Però, a més, també són molt complicats sociològicament i psicològicament: Qui és realment el botxí? Qui és el que hi col·labora? Per què ho fa? Ho fa en principi a fi de bé? El parlant de la llengua dominant que s’instal·la a la casa del dominat és sempre un ocupant? El progrés, o un suposat progrés, és el denotant de la substitució lingüística? La misèria, l’emigració, com hi influeixen? La repressió sistemàtica a la llarga acaba aconseguint el que es proposa…? Amb la despersonalització lingüística d’un poble s’aconsegueix alguna cosa més que fer-li perdre la llengua? Què hi ha de lluita generacional? Quin és el paper de l’escola? Per què quan s’inicia la despersonalització d’un poble la primera cosa que es fa és la substitució de la toponímia autòctona (pensem en la Franja, en la Catalunya del Nord, en la resta del país durant el Franquisme…)? Per què, també, una de les primeres paraules que es perden són els noms propis de la gent?…

Totes aquestes preguntes, d’una manera o d’una altra, ens apareixen a l’obra Traduccions / Translations de Brian Friel, que, actualment, s’ha està representant a la Biblioteca de Catalunya de la mà de La Perla 29

Una obra situada en la primera meitat del segle XIX en una de les zones encara profundament (i en part orgullosament) gaèliques d’Irlanda, el Donegal, que, certament, aconsegueix, gràcies a un magnífic text, una magnífica interpretació i direcció i, en aquest gràcies també a un marc espectacular com és la Biblioteca de Catalunya, fer-nos endinsar en la vida d’uns personatges complexos, contradictoris, humans en definitiva. I, sobretot, ens permet reflexionar sobre el procés de substitució lingüística en una illa que, contràriament a nosaltres, ha aconseguit la independència, malgrat que hagi renunciat a la seva llengua com a llengua de comunicació real… 

Les reflexions del director de la versió catalana, Ferran Utzet, són realment molt interessants per entendre la possible comparació entre els casos català i irlandès…, segurament omnipresent en el cap de l’espectador durant tota l’obra.

En definitiva, molt interessant com a història, com a posada en escena, com a representació teatral, pel paper dels actors i, des del punt d’interès d’aquest blog, pel contingut sociolingüística que ens aporta… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!