El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

23 de desembre de 2013
0 comentaris

“Botigueta”: la Reda on volem parlar alguerés

Amb aquest nom prou explícit, s’ha editat enguany un mapa i una petita guia turística de la ciutat de l’Alguer, que ha comptat amb el suport de l’Assessorat a la Cultura (Ofici de Polítiques Lingüístiques) del Municipi de l’Alguer i de la Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer. En en el marc del projecte “Botigueta”, una xarxa comercial que vol potenciar l’ús del català en els establiments de la ciutat,  s’ha publicat un mapa dels carrers de la ciutat on s’indica on es pot parlar la nostra llengua en l’activitat comercial. Hi podem trobar agroturismes, botigues d’aliments, botigues de regals, hotels, restaurants, llibreries, establiments de lloguer de vehicles i de bicicletes, perruqueries…
Cal felicitar-nos per la iniciativa que posa en valor l’ús de la llengua catalana a l’Alguer, però que ens pot fer reflexionar sobre una idea que, malauradament, plana sobre un part del nostre domini lingüístic, la que cada cop som, especialment en alguns llocs del país, una xarxa de parlants, més que una societat que parla la llengua…

 

M’explicaré… en algunes parts del nostre domini lingüístic històric (la Catalunya del Nord, especialment Perpinyà i entorns, Alacant ciutat i també l’Alguer…) en aquests moments potser ja és més apropiat de parlar de xarxa de parlants del català que no pas de zones on el català és la llengua del territori…
En les dècades darreres, i a mesura que les generacions més grans van desapareixent -i, en alguns casos, a més, accentuat per l’arribada, a voltes massiva, de persones de fora del país-, el percentatge de catalanoparlants ha anat baixant de forma alarmant: per exemple, fa una setmana el director de l’Institut francocatalà transfronterer de la Universitat de Perpinyà, Alà Baylac Ferrer, en una jornada sobre la Catalunya del Nord, ens recordava que les classes bilingües i d’immersió en català produïen 400 joves catalanoparlants anuals a Catalunya Nord, mentre que hi morien uns 3000 adults catalanoparlants cada any…
És un dels drames que s’està vivint en aquells territoris on no hi hagut política lingüística a favor de la llengua o, més aviat, hi ha hagut una política lingüística contra la llengua, sense que la societat en qüestió estés preparada per respondre a la contra, perquè no hi havia el pòsit que, per exemple, podia haver al Principat, ni hi havia unes classes socials disposades (o preparades) a fer de la llengua una arma política, ni hi havia les condicions perquè les persones nouvingudes aprenguessin la llengua i, a més, hi havia unes dinàmiques estatals (espanyoles, franceses o italianes) que  havien aconseguit aturar la transmissió de la llengua de pares a fills…
Som on som i, en aquests territoris, cal tornar a prestigiar la llengua, i iniciatives com aquestes de l’Alguer forçosament han de ser benvingudes…
Arxius: Toponimia catalana de l’Alguer – Fragment del mapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!