El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

8 de desembre de 2013
0 comentaris

Mapa històric de la llengua catalana/1

lAquest és el títol, encara provisional, d’un mapa que estem elaborant des del CIEMEN dels territoris de llengua catalana, dels Països Catalans actuals, però també dels territoris on el català s’havia parlat, com a mínim, tres generacions…
Per això, a més, de l’habitual mapa dels territoris actualment catalanoparlants, també hi podrem veure l’avanç (i retrocés) territorial de català a la península Ibèrica (fronteres nord-occidentals i fronteres del sud), els territoris on s’havia parlat: Múrcia, part del migjorn valencià, la població actualment nanxega de Cabdet i, aquesta potser és la novetat més important, l’Algèria de parla catalana, la Grècia també catalana, la Florida americana repoblada per menorquins, la Sardenya de parla catalana més enllà de l’Alguer i, finalment, diversos nuclis de població catalanoparlant a Andalusia (inclòs Gibraltar) on el català s’ha mantingut durant força temps.
(…)
En la imatge primer mapa rigorós dels territoris de parla catalana (1906). Dibuixat Antoni Griera sota la direcció de Mn. Joan Aguiló (ambdós manacorins). En les notes del mapa ja s’adverteix que les Illes Balears són dibuixades no segons la situació real sinó molt més a prop del continent perquè “així la tela no ha haguda d’esser tan grossa”. El podeu trobar a la reedició facsímil del llibre Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, any 1906 que publicà l’Editorial Vicens-Vives el 1985 (pàg. 643).

Efectivament, visualitzarem en el mapa (en algun cas a  escala més reduïda) els territoris de fora dels actuals Països Catalans i els  territoris amb els quals hi ha continuïtat territorial en els quals el català havia aconseguit arrelar algunes generacions. Estem pensant en casos com el dels catalanoparlants (de Menorca, de Catalunya del Nord, d’Alacant) que van viure fins a l’any 1962 a Algèria (el potes negres, que parlaven “patuet”), el menorquins de la Florida, les famílies nobles de Càller, Sàsser o Oristany a Sardenya, el catalans de Grècia (després de la conquesta almogàver) o, fins i tot, els pagesos valencians que van repoblar, després de la Guerra Civil, les maresmes del Guadalquivir (Isla Mayor, l’antic Queipo de Llano), els maresmencs que van repoblar Isla Cristina, a Huelva, o els catalans que van arribar a Gibraltar quan va ser ocupat pels anglesos. Sense oblidar, és clar, la profunda petja poblacional i lingüística que deixaren els catalans a Múrcia.
Un mapa per redescobir una història que alguns volen amagar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!