El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

9 de juny de 2013
0 comentaris

Per una educació que respecti la diversitat lingüística

En d’altres apunts ja hem comentat la importància de treballar les actituds lingüístiques dels nostres alumnes, tot educant-los a viure i a conviure en la diversitat, en aquest cas, lingüística de les nostres societats. És un tema que considero cabdal a l’hora de construir una societat basada en el respecte de l’altri -sense que això impliqui , és clar, la renúncia a la nostra llengua com a llengua de cohesió social…

En aquest sentit, considero interessant comentar un estudi que  m’ha arribat a mans recentment,  La Razón mestiza. Agenda Intercultural  de Manuel García Guerra, un professor d’institut madrileny. Fou publicat l’any 2007 a la col·lecció Estudios CREADE del Ministerio de Educación y Ciencia.

En el llibre ens donen unes dades que, segurament, ens poden fer reflexionar sobre com s’està fent aquesta educació a l’Estat (esperem que ben aviat veí) i el perquè d’algunes reaccions intolerants sobre la diversitat (en la qual suposo que també hi entraríem els catalanoparlants, com a part d’una diversitat mai no entesa per l’Estat espanyol).

(…)

Una de les dades més preocupants que ens ofereix l’estudi (un bon estudi, per cert) és la que ofereix la pregunta feta a un col·lectiu d’aproximadament uns 1.140 alumnes d’un barri de Madrid: “¿Te molesta que los inmigrantes hablen su propia lengua en público aunque no se dirijan a ti?”. Un 50% dels alumnes  va contestar que sí…

Cal tenir en compte que els alumnes de nacionalitat espanyola representen el 87,3 del total d’alumnes enquestats (als 1140 anteriors), caldria sumar 163 alumnes de nacionalitat estrangera, dels quals 58 eren equatorians, 13 colombians, 8 peruans, 8 bolivians, 5 dominicans, 3 vençolans,  3 de la Guinea equatorial, 3 argentins, 3 cubans1 nicaragüenc, 1 mexicà 1 uruguaià i 1 panameny. És a dir, la majoria provenien d’estats on el castellà o és la llengua pròpia d’una part important de la població o, com a mínim, és la llengua oficial coneguda per pràcticament tothom…

És a dir, per a un 50% dels enquestats espanyols és molestós que uns alumnes que no representen ni el 3% del total parlin entre ells (bé entre els que són del mateix grup lingüístic) en la seva llengua…

Sense comentaris… Segurament per a aquest grup (i per als seus pares) també deu ser molestós sentir dos catalans parlar en català encara que no els parlin a ells… 35 anys de, suposada, democràcia, no han servit per entendre el valor de la diversitat, més aviat s’ha intentat amagar i el resultat és que, evidentment, tampoc no es pot entendre la diversitat que ha arribat a l’Estat a l’última dècada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!