El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

28 d'abril de 2013
0 comentaris

Que contents que fareu en Wert i companyia!

Passo per davant de la porta de l’institut dels meus fills, al centre de la ciutat de Mataró, i veig el mateix que podeu veure en la imatge que acompanya aquest apunt (un mica més amunt hi ha la versió en català del cartell)… Segons sembla els ha fet un dels professors amb, se suposa, el vist-i-plau de la direcció del centre.

Curiosament en aquest centre no hi ha cap referència a la defensa del català, ni a Somescola, ni als atacs de la llei Wert…

No m’he pogut estar d’escriure’ls el següent…

Vull deixar constància de la meva sorpresa en veure com el nostre centre educatiu perd públicament quina és la seva llengua de referència, quina és, en definitiva, la llengua de referència del sistema educatiu a Catalunya.

És evident que el centre ha de treballar per aconseguir el poliglotisme de tots els alumnes, que cal potenciar les diverses llengües, que cal garantir el coneixement del català, del castellà, de l’anglès, del francès i, si fos possible, d’alguna de les llengües d’origen d’alguns dels nostres alumnes, però la llengua de referència, tal com es va decidir democràticament els anys 80 amb la primera llei de normalització lingüística i tal com s’ha anat insistint en les nostres lleis en els últims 30 anys, ha de ser la llengua catalana.

Per aquest motiu no entenc cartells a la façana de l’edifici com “Sí se puede” / “Sí es pot” (per cert, tant en castellà com en català hi hauria d’haver una coma després de l’adverbi d’afirmació!). Potser és que hi ha algú que, si només es posa en català, no ho entendrà?

Si és que el centre veu normal aquest bilingüisme absurd, potser ara entenc per què som dels pocs centres de Mataró que no ens hem posicionat a favor de “Som escola” i hem defensat públicament que la llengua de l’ensenyament a Catalunya ha de ser el català. Potser és que ja ens van bé les sentències contra l’ús del català i les declaracions del ministre Wert?

Potser hauríem de recordar unes de les frases que Salvador Espriu va dedicar als mestres de Catalunya l’any 1981:

Sabran [els mestres] que, si bé les cultures i les llengües poden morir, i doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem lluitar sense treva contra el mal, fins a l’últim alè. Que la fi ens vingui per sinistre i aclaparador genocidi, no per vil suïcidi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!