Enguany el tema se centra en els atacs a la llengua catalana, els que hi hagut històricament i els que continuen produint-se ara a cadascun dels territoris catalans. Així es parlarà de la situació de la llengua des dels decrets de Nova Planta fins a la Guerra Civil, de la situació durant el franquisme, de la situació actual i, finalment, es reflexionarà sobre temes tan candents com la immersió lingüística i el bilingüisme.
Tot i que el primer dia també es parlarà de la formació de la llengua catalana i del paper dels dialectes del català en l’actualitat (una conferència que anirà a càrrec del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí), el Congrés, com hem dit, se centra en les circusmtàncies històriques i actuals que han impedit i que impedeixen que el català sigui una llengua “normal” en el seu propi territori (per a mi, normal vol dir que sigui necessària per viure-hi, com ho és l’espanyol a Madrid, el francès a París o l’italià a Roma)…
La meva més sincera enhorabona a aquesta nova generació de joves interessants per la llengua i pel país, i que, esperem, siguin més agosarats dels que hem estat nosaltres (d’entrada, millor preparats seguir!).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!