En aquest article s’exposen les dades del primer trienni de la recerca, la qual encara continua.
De les dades que ens ofereix aquesta recerca, que demostren “la feblesa de l’oferta -si més no, de l’oferta atractiva- en el camp de la televisió, la música i Internet en català” o que entre el pas de primària a secundària hi ha “una caiguda molt significativa del català i un agument del castellà” entre les persones que no tenien el català com a llengua inicial o, en definitiva, que, “en general”, hi ha un retrocés del català”, hi ha una d’especialment preocupant, la de la llengua (model d’ús lingüístic) del professorat, especialment a secundària…
La dada que us comentàvem feia referència a la llengua emprada pels professors amb els alumnes (segons els alumnes, i no segons els professors): mentre que a primària un 75,1% dels professors feien classe només o sobretot en català, a 1r d’ESO aquest percentatge baixava a un 66,5% de les classes. Un 22,8% a primària i un 31,6% a secundària feien la classe en català i castellà, fent servir, segurament, les mateixes normes lingüístiques que fa un ciutadà “estàndard” que sàpiga, i vulgui, parlar en català: dirigint-se en castellà a qui s’adreça en castellà i canviant de llengua sense adonar-se. Sortosament, només un 2% fan les classes sobretot en castellà…
Una dada també preocupant és que només un 67,9% dels alumnes de primària i un 59,1% dels de secundària s’adrecen sempre als seus professors en català. Un 29,2% a primària i un 36,5% a secundària alternen les dues llengües i, també, sortosament, només un 3 i 4,4% respectivament s’adrecen sempre en castellà.
Aquestes dades ens confirmen que, malgrat tot, el català no és “la” llengua vehicular única del sistema educatiu a Catalunya i que no s’han treballat en aquests anys adequadament unes pautes d’ús lingüístics favorables a la llengua catalana.
Per pensar-hi…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!