Les 10 mentides que s’hi analitzen són:
1. Catalunya no ha estat mai una nació.
2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d’Aragó.
3. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola.
4. Catalunya no ha tingut mai un exèrcit propi.
5. Catalunya és bilingüe des del segle XV.
6. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714.
7. El castellà mai no ha estat una llengua d’imposició.
8. El catalanisme és un invent de la burgesia.
9. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres.
10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya.
Un altre argument en aquesta línia és que, a partir del segle XVI, comença a haver-hi escriptors, com Joan Boscà, que comencen a fer servir el castellà, llengua de cort, però també llengua amb un mercat més ampli (que, a més, coincideixen amb el període d’Or de la literatura castellana, o ja podem dir, espanyola). Aquest argument, que sembla indicar una bilingüització de Catalunya, seria com si afirméssim que Catalunya era ja bilingüe a l’edat mitjana perquè els nostres poetes (com els del nord d’Itàlia) escrivien en occità (la nostra llengua bessona del nord); o que Castella era bilingüe també a l’edat mitjana perquè els seus poetes usaven la llengua galaicoportuguesa… i així podríem trobar una infinitat d’exemples arreu del món.
Quan es fa aquesta afirmació s’oblida que la vida, al conjunt dels Països Catalans, continuava fent-se íntegrament en català (i que, de fet, el català no va desaparèixer ni de la literatura culta).
Cal recordar que la bilingüització completa de la població autòctona dels Països Catalans no s’acompleix fins a la segona meitat del segle XX!
Un dels altres grans tòpics és que el castellà mai no ha llengua d’imposició, com ens recordava fa uns anys el rei Borbó. Contra aquest argument, però, hi ha un munt de decrets. reials cèdules (com la de 1768 que prohibia l’ensenyament del català), edictes, reials ordres… que demostren una política no activa, sinó activíssima contra la llengua catalana i arreu dels Països Catalans… Però ja se sap que l’èxit del botxí és fer creure a la víctima que ella és el botxí!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!