El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

10 de març de 2013
0 comentaris

Amb motiu de la diada de l’educació pública al Maresme

Avui s’ha celebrat a Mataró la diada de l’educació pública al Maresme i com a membre de Somescola.cat m’han demanat que intervingui per parlar de la “Llei Wert”, de la situació del català, del paper de l’escola. En el cos de l’apunt trobareu el que penso que ha significat l’escola en català a Catalunya, especialment, encara que no exclusivament, la de titularitat pública, la qual, i cal recordar-ho, és la que ha portat -i porta- el pes més important de la immersió lingüística i de la integració de l’alumnat d’origen estranger…

Com a alumne, com a professor, com a pare de l’escola pública, gràcies per la feina que heu fet, feu i fareu!

Una salutació en nom de Somescola.cat, plataforma unitària que aplega entitats del món educatiu, entitats en defensa de la llengua, associacions de pares i mares, sindicats d’estudiants, sindicats de mestres i professors… i que, arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, s’ha organitzat per refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.

Recordareu que l’any passat el ministre Wert ja ens va amenaçar amb una llei que, a més d’envair competències de la Generalitat, deixava el català per sota de les llengües estrangeres al nostre sistema educatiu.

Gràcies, però, a la mobilització dels pares, dels docents, dels alumnes, de la societat civil i dels representats dels partits polítics que creuen en aquest país i en aquesta llengua com a llengua de cohesió social i, per tant, com a llengua del nostre sistema educatiu (cal recordar un altre cop que la immensa majoria de l’arc parlamentari català, un 80% dels diputats, dóna suport al règim lingüístic actual del sistema educatiu català!)) i no únicament a Catalunya, sinó també al País Valencià, a les Illes Balears (ahir en va haver una mostra a tots els nostres països amb la campanya dels Enllaçats), al País Basc i a Galícia, ara el ministre Wert ha presentat un nou esborrany que, com no podia ser d’una altra manera, equipara les llengües cooficials amb el castellà… Tot i que insisteix a recordar-nos que de l’única llengua de la qual pot estar exempt un alumne és precisament la llengua cooficial que no és el castellà…

Però continua insistint en l’existència de centres docents que utilitzin el castellà com a llengua vehicular en una proporció que el ministre titlla de raonable (?)… Què vol aquest senyor? Partir el model educatiu de Catalunya que ha garantit, i principalment –encara que no únicament– gràcies a l’escola pública, el dret, i ho repetim el dret, de tots els ciutadans de conèixer les dues llengües oficials de Catalunya.

Sense la immersió lingüística, sense una escola bàsicament en català, la immensa majoria de la població no hagués tingut l’oportunitat, el dret, de saber usar les dues llengües indistintament. Potser cal recordar-los el que passa, per exemple, al País Valencià, on els nens que van a línies educatives en valencià saben català i castellà, i els que van a línies en castellà, si no són de família catalanoparlant, no saben català…

Potser també cal recordar-los que les proves que ens aplica l’Estat espanyol demostren que els nostres alumnes saben més castellà que els alumnes del País Valencià i també, sorpresa, que els alumnes d’Andalusia, d’Extremadura o de Canàries… Alguna cosa falla en els discursos de l’espanyolisme…[1]

Això és el que volem també a Catalunya? és evident que no, perquè fa molts anys que les forces polítiques de tradició democràtica ja van apostar per una sola escola, per una escola catalana en llengua i contingut i a la qual ara cal afegir que ha de ser una escola que garanteixi el plurilingüisme de tots els alumnes: el català, el castellà, una primera llengua estrangera, una segona llengua estrangera quan sigui possible i, també quan sigui possible, polítiques de manteniment de les llengües d’origen i del treball de la intercomprensió entre llengües romàniques…

I aquest model l’escola pública d’aquest país el garanteix millor que ningú, perquè creu en una escola per a tothom i creu en una societat lliure i cohesionada…, on tothom té els mateixos drets i les mateixes oportunitats…

 

Mataró, 10 de març de 2013


[1] Tota aquesta ofensiva contra el fet que el català sigui primera llengua a l’escola a

Catalunya es fa malgrat que es tinguin informes oficials, com el titulat La Evaluación

General de Diagnóstico 20102, publicat pel Ministerio de Educación de l’Estat, en què

se’ns confirma que la competència lingüística en castellà de l’alumnat de Catalunya és

a la mitjana de l’Estat i, fins i tot, per sobre de comunitats “monolingües” com Canàries,

Extremadura o Andalusia, o de comunitats “bilingües” on el castellà té una presència

més important com a llengua vehicular (Balears, Galícia, País Valencià).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!