El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

9 de març de 2013
0 comentaris

El Carxe, vint anys després

La primera volta que vaig visitar el Carxe, la petita zona catalanoparlant de Múrcia, va ser el 1992, aprofitant una estada d’estiu a Bellreguart, molt aprop de Gandia. De fet, no sabíem ben bé exactament on eren aquells poblets catalanoparlants que, administrativament, eren murcians. Després de passar el Pinós de Monòver i la “frontera” valencianomurciana (i després de preguntar diversos cops), vàrem arribar a l’Església del Raspai, nom oficial d’un llogarret que depèn del municipi de Iecla i que, de fet, és conegut també amb el nom del Carxe (igual que tota la subcomarca). Allà vam poder parlar amb diversa gent que, malgrat tot, tenien consciència de parlar valencià i que la seva llengua els permetia entendre’s, per exemple, amb aquells “catalans” que érem nosaltres…

Després hi vaig tornar a anar, era el 1995, amb motiu de la 1a Jornada del Carxe i de la sortida d’una de les columnes del Correllengua. Fou una trobada inoblidable, on gent de tot el sud valencià, i algun que altre del nord, ens aplegàrem per “redescobir” aquesta terra de parla catalana, de fet, l’última terra de parla catalana.

En aquells moments, tota la subcomarca del Carxe amb prou feines si tenia uns 700 habitants (durant la dècada dels 40, dels 50 i bona part dels 60 la zona havia arribat als 2.000 habitants). Actualment, hi ha 744 empadronats, dels quals, però, un 47’50 % són de nacionalitat estrangera. La comarca, pel que fa als seus habitants, ha canviat substancialment després de la meva primera visita (com bona part d’aquella zona, sigui al País Valencià, sigui a Múrcia). Amb vint anys ha canviat, en definitiva, el panorama sociolingüística de la zona de forma substancial…

I per tornar a “redescobrir” aquesta zona, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat l’exposició El Carxe, terra de frontera, que està sent visitable a diferents indrets del país.

Una exposició, que he pogut veure Manresa, a la Biblioteca del Casino,  i que ens dóna molta informació de la situació actual de la llengua, que esllangueix entre el desinterès de les autoritats murcianes (el Comitè d’experts del Consell d’Europa que fa un seguiment de l’aplicació de la Carta de les Llengües ja ho ha denunciat repetidament), l’emigració de la població autòctona i la immigració massiva de població benestant estrangera…

En les imatges adjuntes trobareu alguns dels panells de l’exposició que ens permeten veure quina és la situació de la nostra llengua.

L’exposició la podeu veure en aquests moments a Vilanova i la Geltrú, fins al 4 d’abril.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!