Després hi vaig tornar a anar, era el 1995, amb motiu de la 1a Jornada del Carxe i de la sortida d’una de les columnes del Correllengua. Fou una trobada inoblidable, on gent de tot el sud valencià, i algun que altre del nord, ens aplegàrem per “redescobir” aquesta terra de parla catalana, de fet, l’última terra de parla catalana.
En aquells moments, tota la subcomarca del Carxe amb prou feines si tenia uns 700 habitants (durant la dècada dels 40, dels 50 i bona part dels 60 la zona havia arribat als 2.000 habitants). Actualment, hi ha 744 empadronats, dels quals, però, un 47’50 % són de nacionalitat estrangera. La comarca, pel que fa als seus habitants, ha canviat substancialment després de la meva primera visita (com bona part d’aquella zona, sigui al País Valencià, sigui a Múrcia). Amb vint anys ha canviat, en definitiva, el panorama sociolingüística de la zona de forma substancial…
Una exposició, que he pogut veure Manresa, a la Biblioteca del Casino, i que ens dóna molta informació de la situació actual de la llengua, que esllangueix entre el desinterès de les autoritats murcianes (el Comitè d’experts del Consell d’Europa que fa un seguiment de l’aplicació de la Carta de les Llengües ja ho ha denunciat repetidament), l’emigració de la població autòctona i la immigració massiva de població benestant estrangera…
En les imatges adjuntes trobareu alguns dels panells de l’exposició que ens permeten veure quina és la situació de la nostra llengua.
L’exposició la podeu veure en aquests moments a Vilanova i la Geltrú, fins al 4 d’abril.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!