El pols de la llengua als Països Catalans

Per aquest motiu, aquesta dimensió es subdivideix en dues competències. Una primera se centra en l’ús de la llengua catalana en una realitat multilingüe com és la Catalunya actual. Per entendre per què és necessari aquest ús, un alumne/a d’aquest país ha de tenir la informació suficient per poder conèixer, críticament, la realitat social de la llengua catalana en els diversos territoris on aquesta es parla. En aquest sentit, també s’haurà de conèixer la pròpia diversitat interna de la llengua, com a element bàsic de respecte entre les diverses variants del català, que trobarà reflectida, bàsicament, en els diversos textos literaris que l’alumne/a es pugi anar trobant al llarg de la vida escolar i en els mitjans de comunicació propis dels diferents territoris.

Una segona competència se centra en el coneixement de la diversitat lingüística de la nostra societat. Partint de la realitat més immediata, també s’ha d’introduir la diversitat, en aquest cas geogràfica, principalment de l’Estat, però també d’Europa i del món. Per fomentar l’interès per aquesta diversitat i per l’aprenentatge de llengües, especialment les llengües més properes a la nostra, és a dir, les llengües romàniques, s’ha de treballar la intercomprensió entre aquestes llengües, com a pas previ perquè l’alumne/a s’interessi en el seu aprenentatge.

Per tant, la dimensió plurilingüe i intercultural està integrada per les competències següents:

• Competència 14. Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, de l’Estat espanyol, d’Europa i del món.

Per avaluar-les, a més, en el document s’ha establert la gradació següent (que va des del que hauria de saber un alumne competent en aquest àmbit al grau, diguem-ne, d’excel·lència):

Pel que fa a la tretzena competència:

13.1. Identificar les principals característiques sociolingüístiques i culturals de la comunitat lingüística catalana. Usar adequadament la llengua catalana en tots els àmbits que implica la vida escolar. Identificar les variants del català i valorar la importància d’un model estàndard de llengua.

13.2. Conèixer les principals característiques sociolingüístiques i culturals de la comunitat lingüística catalana, tot comparant-les. Usar la llengua catalana adequadament en tots els àmbits que implica la vida escolar i saber per què és necessari fer-ho. Conèixer les variants del català i valorar i saber explicar amb arguments la importància d’un model estàndard de la llengua.

13.3. Conèixer les principals característiques sociolingüístiques i culturals de la comunitat lingüística catalana, tot comparant-les críticament. Usar la llengua catalana adequadament en tots els àm-bits que implica la vida escolar, saber per què és necessari fer-ho i col·laborar en la facilitació del coneixement de la llengua als companys que poden tenir-ne dificultat. Conèixer les variants del català i valorar i saber explicar críticament la importància d’un model estàndard de llengua.

I pel que fa a la catorzena :

14.1. Conèixer la diversitat lingüística de la nostra so-cietat i també del món, especialment les grans famílies lingüístiques i en concret les llengües romàniques i l’anglès. Ser capaç d’entendre parau-les del vocabulari bàsic en llengües romàniques diverses, especialment les més properes al català i al castellà. No fer ús dels prejudicis lingüístics.

14.2. Conèixer la diversitat lingüística de la nostra so-cietat i també del món, especialment les grans famílies lingüístiques i en concret les llengües romàniques i l’anglès. Ser capaç d’entendre paraules del vocabulari bàsic i expressions també bàsiques (salutacions, comiats…) en llengües romàniques diverses, especialment les més properes al català i al castellà. No fer ús dels preju-dicis lingüístics i tenir-ne una actitud crítica.

14.3. Conèixer la diversitat lingüística de la nostra societat i també del món, especialment les grans famílies lingüístiques i en concret les llengües romàniques i l’anglès. Ser capaç d’entendre paraules del vocabulari bàsic, expressions també bàsiques (salutacions, comiats…) i frases molt simples en llengües romàniques diverses, especialment les més properes al català i al castellà. Tenir una actitud crítica davant dels prejudicis lingüístics i saber tenir-ne arguments en contra

En definitiva, un pas endavant que ens pot ajudar a formar ciutadans que siguin competents en l’ús de la llengua, que tinguin interès a aprendre altres llengües i que entenguin la diversitat lingüística com una riquesa i no com un problema.

Com no podia ser d’una altra manera, aquest plantejament alguns (pocs) titulars en contra dels de sempre: “La Generalitat premia a los alumnos que expanden el catralán” (La Razón, 17/01/2013), ja que la Generalitat “pide a los maestros que valoren de forma especialmente positiva a los estudiantes que ayudan a sus compañeros”.  En la mateixa línia, el diari ABC del mateix dia en destaca, en un to marcadament negatiu, que en el text s’afirmi que cal “usar adecuadamente el catalán en todos los ámbitos de la vida escolar y saber por qué es necesario hacerlo”. Decididament, el Departament d’Ensenyament ha fet un bon document si totes les crítiques es fan són de la volada de les que hem reproduït…