El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

14 de gener de 2013
0 comentaris

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2011): l’ensenyament

Fa just uns dies, s’ha publicat l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2011), elaborat per la Xarxa Cruscat, que depèn de l’Institut d’Estudis Catalans, el qual, certament, ha tingut bon ressò mediàtic. L’informe ens situa en l’estat de la llengua en àmbits com els mitjans de comunicació, les indústries culturals, les institucions públiques, el món de la justícia… i ens dóna informació sobre el context demogràfic, la unitat de la llengua, la relació entre els Països Catalans…

En concret, i aquest és el tercer any consecutiva que ho fem, la part d’ensenyament ha estat feta per Maria Areny (CIEMEN), Teresa Tort (secretària de la Comissió Interterritorial de l’Ensenyament de la Llengua) i jo mateix…  I, certament, com podreu llegir en la informe, ens fa l’efecte que, després de dècades de creixement de la presència de la nostra llengua als sistemes educatius d’arreu (en alguns llocs més ràpidament, en d’altres, menys o molt menys, però sempre creixent). El 2011 va significar un punt inflexió negatiu, que, malauradament, s’ha confirmat el 2012 tant a la Franja, com a les Illes, com al País Valencià i, fins i tot, al Principat de Catalunya, amb sentències que intenten minar el nostre model lingüístic educatiu.

En el cos de l’apunt, podeu llegir una síntesi del que hem escrit sobre la situació de la llengua a l’ensenyament a tots els Països Catalans.

Podeu consultar la seqüència dels informes que s’han fet (2003/2004, 2005-3007, 2008-2009, 2010 i 2011) a:
http://blocs.iec.cat/cruscat/publicacions/informe/

En general, la situació de la llengua als sistemes educatius dels diversos territoris de parla catalana viu moments de canvi. Si fins ara la sensació és que s’anava avançant, en alguns territoris molt més lentament que en d’altres, per primera vegada en, possiblement, tres dècades, hem de dir que, en el millor dels casos, no s’ha reculat.

En el cas de l’Alguer, ja apuntàvem a l’informe 2010 que el model d’ensenyament de la llengua patia símptomes d’esgotament (manca de professionalització, model basat en el voluntarisme, poca voluntat política dels responsables de la ciutat, de la regió i de l’Estat italià, no-oficialització de la llengua…). Només la continuïtat de la línia d’educació infantil en català de La Costura (malgrat que la crisi econòmica que té actualment la Generalitat de Catalunya pot fer perillar greument una de les vies de manteniment econòmic d’aquesta línia en català) i la feina feta amb el Ministeri italià de la Instrucció per part de la Representació del Govern de la Generalitat per tal d’aconseguir que el català pugui tenir una presència oficial en l’ensenyament als centres educatius de la ciutat permeten veure un futur a l’ensenyament de la llengua catalana (i en llengua catalana).

Pel que fa a la Franja i a les Illes Balears, la victòria del Partit Popular a les eleccions autonòmiques, amb un discurs clarament anticatalanista (només cal recordar, per exemple, la campanya del PP d’Aragó: No a la imposición del catalán), va fer aturar l’augment de la presència de la nostra llengua en els centres educatius d’aquestes dues zones. La primera de les mesures va ser desmantellar —totalment en el cas de la Franja i parcialment en el cas de les Balears— l’assessorament i el suport a l’ensenyament de la llengua catalana i en llengua catalana.

Al País Valencià, també vam poder assistir, fins a l’acabament del curs 2010-2011, a declaracions d’intencions del PP a favor d’un ensenyament suposadament plurilingüe, però que, sobretot, significava acabar amb les línies en valencià. Sigui com sigui, l’any 2011 també va significar la desaparició de l’històric Servei d’Ensenyament en Valencià (SEDEV), el servei de l’Administració que es dedicava a l’assessorament de l’ensenyament en valencià i de la immersió lingüística i la seva substitució per un Servici d’Ensenyament en Llengües, la primera funció del qual és “promocionar el plurilingüisme en l’àmbit de l’educació no universitària”.

A Andorra i a la Catalunya del Nord, la situació era força similar a la que hi havia l’any anterior: la consolidació definitiva de l’escola andorrana per davant de l’escola espanyola i francesa, en el primer cas, i un progressiu, però lent, augment de la llengua catalana als centres educatius de la Catalunya del Nord.

En el cas del Principat de Catalunya, com era de preveure, els canvis polítics no van significar cap canvi en la política lingüística en el camp de l’ensenyament. Malgrat alguns fets puntuals com la desaparició del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, les línies engegades en les legislatures anteriors continuen aplicant-se més o menys de la mateixa manera (aules d’acollida, plans educatius d’entorn, programa d’immersió lingüística…). Només la pressió judicial, que arrenca de la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010, que persegueix que el castellà sigui també llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya, ha fet trontollar, de moment sense cap mena de repercussió, el model lingüístic de l’escola catalana. Com argumentava la Generalitat enfront dels tribunals, l’escola ha esdevingut l’únic marc que, vista la realitat sociolingüística del país, permet garantir el dret de tots els ciutadans a conèixer les dues llengües oficials, la qual cosa garanteix la igualtat d’oportunitats per a tothom. Els alumnes de Catalunya, quan acaben el sistema educatiu obligatori, tenen un coneixement molt similar de la llengua catalana i de la llengua castellana, gràcies, sobretot, a la implementació dels programes d’immersió lingüística en llengua catalana (que sempre tenen en compte la llengua familiar de l’alumnat) i pel fet que aquesta és la llengua que s’utilitza normalment a les classes com a llengua vehicular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!