El pols de la llengua als Països Catalans

Uns dels objectius del nostre sistema educatiu, tal com ens recorden els nostres currículums, és que l’alumnat d’aquest país ha de tenir una “actitud positiva d’interès i de confiança davant de l’aprenentatge de llengües estrangeres i per conèixer altres llengües i cultures”, la qual cosa es pot aconseguir, per exemple, mitjançant la “identificació de paraules que s’assemblen en altres llengües, arriscar-se a trobar el significat i identificar les estratègies que fan servir”, en el cas de l’ensenyament primari, o mitjançant la “comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de l’alumnat mitjançant eines i suports adequats”, en el cas de l’ensenyament secundari.

I, justament, aquest és un dels propòsits de l’Euromania: aconseguir que l’alumnat es vegi capaç d’intentar entendre textos escrits en diverses llengües romàniques: el català, llengua de referència d’aquest material, el castellà o espanyol, el francès, l’italià, l’occità, llengua oficial a tot Catalunya i llengua vehicular del sistema educatiu a l’Aran, el portuguès i el romanès… A més, l’alumnat de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana té un avantatge clar amb respecte a l’alumnat d’altres territoris: d’entrada ja té un coneixement important de la llengua vehicular del sistema educatiu, el català (si més no en el cas del Principat de Catalunya, d’Andorra, de les Illes Balears i en una part dels sistemes educatius del País Valencià, de la Catalunya del Nord i de la Franja), té també un bon coneixement de la llengua castellana (que per a molts és també la llengua familiar i, en tot cas, és una llengua omnipresent en els territoris de parla catalana que són a l’Estat espanyol), potser té un coneixement de la llengua francesa (incipient perquè l’estan aprenent o, fins i tot, en el cas d’Andorra o de la Catalunya del Nord molt consolidat perquè fa funcions de llengua vehicular), en alguns casos té coneixement del romanès o del portuguès (unes de les llengües romàniques amb més presència a la nova immigració, a part, és clar, del castellà) i té, en el cas de la Vall d’Aran, un coneixement de l’occità, llengua pròpia de l’Aran i del seu sistema educatiu en la seva forma aranesa, i llengua oficial al conjunt de Catalunya. Un alumnat, per tant, d’entrada clarament predisposat al contacte entre llengües…

L’objectiu d’aquest material és, per tant, desvetllar intercomprensió entre les llengües d’una mateixa família (la romànica) i interès per l’aprenentatge de llengües molt i molt properes en el propi centre educatiu (és el cas del francès, en alguns casos de l’italià i, per què no?, de les classes extraescolars que s’ofereixen de portuguès i romanès…) o mitjançant les Escoles Oficials d’Idiomes. A més, però, permet eliminar prejudicis i saber que hi ha ciutadans d’aquest país que tenen com a llengua pròpia territorial la llengua occitana, amb parlants de la qual descobrirem que ens podem comunicar sense que cap de nosaltres renunciï a la seva llengua (el mateix ho podríem fer amb parlants del portuguès o de l’italià…).

Un instrument, en definitiva, útil per aconseguir ciutadans plurilingües, respectuosos amb la diversitat lingüística, que comencen a dominar la comprensió lectora, en aquest cas, òbviament, plurilingüe com a font de coneixement (un aprenentatge que, en el context actual on la informació a l’abast a la xarxa és clarament multilingüe, els serà molt útil).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!