El pols de la llengua als Països Catalans

Aquí en parlem dues (llàstima que no en siguin més), de llengües, malauradament les parlem com ho explica Carod-Rovira en la seva crònica d’un viatge a Istanbul: “Ja a l’aeroport Atatürk, que duu el nom del modernitzador del país, un parell de musulmans, abillats amb túnica blanca i casquet del mateix color, amb la barba característica d’alguns musulmans, s’orienten i estenen unes mocadors a terra, sobre els quals preguen, de cara a la Meca. Tothom els observa i, poc després, ja a l’avió me’ls trobo asseguts, mirant-me somrients. “Hola, senyor Rovira, com estem? Nosaltres som de Canovelles…”, em diuen, en un català impecable. Els estrenyo la mà i els desitjo bon viatge. Aterrat ja l’avió al Prat, una senyora que parla català amb les seves acompanyants intenta treure una maleta del portaequipatges, mentre un dels dos musulmans li diu en la mateixa llengua: “Aixequi més la tapa, més amunt, senyora!”. I ella, la senyora catalana, els amolla: “Muchas gracias, muy amable”. No hi ha dubte: ja som a Catalunya”.

Nota a la imatge: certs discursos poden donar molt de joc  a aquells qui volen viure al nostre país sense no voler saber res de la nostra llengua (en la fotografia un conegut activista en contra del ple ús de la llengua catalana).