El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

4 de setembre de 2012
Principat de Catalunya
0 comentaris

Estrangers a casa nostra a l’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

És cert que al Principat de Catalunya la classe mèdica no s’ha pronunciat, si més no obertament, contra la llengua catalana, com sí ha passat a les Balears, on, amb el suport del PP, fa tres anys es manifestaven contra l’obligació de saber la llengua catalana (per cert, ara deuen estar ben contents quan el català ja no és requisit, sinó un simple mèrit…).

Però al Principat la cosa tampoc no acaba de rutllar. Davant d’una aparent normalitat de l’ús de la llengua en rètols, anuncis, etc., s’amaga un ús oral escàs, molt escàs, del català especialment als grans hospitals públics de la capital i a moltíssims hospitals i centres mèdics privats d’arreu del país…

Malauradament, la setmana passada vaig estar amb la meva mare de 76 anys més de 12 hores als servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge i, pel que fa a la llengua, més d’un cop i de dos ens vam sentir estrangers a casa nostra… 

Només entrar ja ens va atendre un metge molt jove (cal recordar que es tracta d’un hospital universitari) que no entenia res de català. No deixa de ser trist que en un lloc on el primer contacte amb el pacient es basa en la verbalització del problema qui t’atén no entén la llengua del país. La prova va ser que ens va dirigir a orientació quan el problema de la meva mare requeria, com després es va poder veure, una atenció més o menys immediata en un sala tancada.

Un cop a la zona d’urgències, van passar un parell de metgesses, una tampoc no entenia pràcticament res del que li explicàvem en català; l’altra era catalanoparlant…

Pel que fa a les infermeres cap es dirigia en primera instància en català, i això que la meva mare té els dos cognoms clarament catalans… Només després de no girar de llengua es passaven al català… (altres es mantenien en castellà, però…).

Pel que fa a l’informe, tot i que la plantilla era en català, l’escrit era tot en espanyol…

Certament, mantenir-se en català a l’Hospital de Bellvitge és realment una odissea que, a més, et pot fer perdre un temps preciós…

Per arribar aquí, no ens fa falta el PP o el grans defensors del castellà (i de l’exèrcit) que són els de C’s; ja matem el català nosaltres solets…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!