El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

12 de juliol de 2010
0 comentaris

“Ultramontano catalanista carpetovetónico”

En plena eufòria nacional (espanyola), després que hagin guanyat el mundial de futbol (encara que sigui gràcies a una colla de catalans, la procedència dels quals de ben segur que serà utilitzada per minimitzar la gran mobilització clarament independentista d’ahir), no em puc estar de pensar que ser català, parlar en català i sentir-se nacionalment únicament català no és fàcil en un context en que els “altres” ho tenen tot: tribunal constitucional que decideix per damunt de la voluntat popular, el deure de tots els ciutadans de conèixer la llengua espanyola, piles i piles de mitjans de comunicació únicament en espanyol, el control econòmic (ara més que mai), l’exèrcit garant de la “indisoluble unidad de España”, els jutges intocables que no tenen cap obligació de conèixer la llengua del país, les seleccions esportives…

Quin dia més contrastat amb el d’ahir: tots els mitjans de comunicació fent surar un espanyolisme ranci, banderes espanyoles arreu, crits a favor d’Espanya en ciutats com Mataró, 75.000 persones veient el partit de la “roja” a Montjuïc…

Però si tot plegat no és suficient, només cal que llegiu aquest text de Carme Riera, que és tot un exemple de com atiar, potser no conscientment, un dels esports preferits dels (nacionalistes i dels que fan veure que no ho són) espanyols: l’odi contra els catalans, contra la llengua catalana, contra, en definitiva, Catalunya…

Efectivament, el Govern d’Aragó va publicar el 2006 el llibre Con ojos ajenos: Aragón, en el qual s’ofereixen diverses mirades sobre la regió per part d’escriptors i de gent de la cultura que, majoritàriament, eren de fora de l’Aragó. Pel que fa a les aportacions de persones dels territoris de parla catalana, cal destacar la de Jesús Moncada (que, en el seu article, fa una defensa de la catalanitat del parlar de la Franja), Rosa Regàs, Manuel Vicent i d’una sorprenent Carme Riera…

I dic sorprenent perquè comença el text de la millora manera que pot començar per a una persona d’Aragó, lloc en el qual el debat anticatalà també té un gran rendiment mediàtic i, sobtretot, polític. Només cal recordar el debat sobre el nom de la llengua, que ha dut el PP a presentar un recurs d’incosntitucionalitat de la Llei de Llengües d’Aragó, el debat sobre els béns de la Franja, la polèmica sobre si cal dir Pere IV (d’Aragó) o Pere III, nom amb el qual el coneixem els catalans el Cerimoniós…

Fixem-nos com comença el seu text (els parèntesis són meus): “Cuando algún ultramontano catalanista (recordem que ultramuntà, per extensió, vol dir partidari d’una doctrina conservadora i reaccionària, vol dir, en defintiva, ser integrista; per tant, ens està parlant d’integristes catalanistes!), de esos que antes se llamaban “de la ceba”, leáse un carpetovetónico (segons la RAE, “Dicho de una persona, de una costumbre, de una idea, etc.: Que se tienen por españolas a ultranza, y sirven de bandera frente a todo influjo foráneo. U. m. en sent. despect.”, que en aquest cas s’ha d’entendre que, en comptes, d’espanyol es refereix a algú exageradament català) del lado pirenaico, valga la aberración geográfica, se refiere a la época gloriosa en que Cataluña era una nación independiente, suelo hacerle notar que está algo equivocado, que los catalanes no anduvieron solos, que durante bastantes siglos fue con los aragoneses con quienes convivieron en un mismo reino (potser cal recordar que era un confederació, que sí que tenien el mateix rei, però que no eren el mateix regne), el de Aragón, y que eso duró hasta la unión con Castilla (un altre mite històric, on es confon la unió dinàstica amb la unió de dos estats que no arribaran a ser un fins al segle XVIII, amb els decrets de Nova Planta, que, amb la força de les armes, acaben amb els regnes de l’antiga Corona catalanoaragonesa).

Només ens cal anar atiant una miqueta més el foc, que no ve d’aquí, i més quan els que l’atien són, suposadament, dels qui ja van més que cremats…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!