El pols de la llengua als Països Catalans

No cal que ens preocupem perquè el tribunal constitucional hagi deixat ben clar que “toda lengua oficial es (…) lengua de uso normal por y ante el poder público. También, en consecuencia, lo es el castellano por y ante las Administraciones públicas catalanas, que, como el poder público estatal en Cataluña, no pueden tener preferencia por ninguna de las dos lenguas oficiales”, ja que només cal veure cartells, fet per l’Ajuntament de Barcelona, com el de la imatge, que inunden els carrers de Barcelona.

(…)

Si el català no pot ser llengua de referència (“preferent” és el terme que s’ha “carregat” el TC) en cap àmbit (de fet, només ho és, fins ara, a l’administració de Catalunya, als mitjans de comunicació públics de Catalunya, a la toponímia i al sistema educatiu reglat no universitari), per què és necessari aprendre’l?

Si és igual una llengua que l’altra, no dubteu qui té les de perdre…. La llengua que no és necessària, la llengua que no coneix tothom, la llengua que cal fer un plus perquè te la parlin, la llengua amb menys parlants i, per tant, amb menys mercat, la llengua que no té un estat (i una selecció esportiva) al darrere…

Tot plegat molt mala peça al teler i cartells com aquest de l’Ajuntament de Barcelona no ajuden gaire.  O potser és pitjor i ens volen dir que qui fan aquestes coses només són els immigrants castellanoparlants o els turistes procedents de llocs de parla espanyola… (!)

Si es volia posar en altres llengües potser calia apostar per cartells plurilingües on, a més del català, apareguessin altres llengües com el castellà, l’anglès, l’àrab, el xinès…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!