El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

23 d'agost de 2009
0 comentaris

Irlanda i el gaèlic (i 2)

Per saber quina és la salut sociolingüística d’una llengua un dels indicadors més clars és veure en quina llengua són els noms propis de les persones. Segurament són de les primeres paraules que passen a la llengua que s’està imposant (qui no es recorda dels nostres avis Federico, Antonio (pronunciats en català central com [federíku] i [antòniu]). Només cal recordar en aquest sentit els noms que es fan servir en els territoris més febles sociolingüísticament parlant (em refereixo a la valoració social de la llengua en aquest cas, i no pas al nombre percentual de parlants) com són la Franja o al País Valencià, on hi ha molts noms en castellà, o l’Alguer, on predominen els noms italians, fins i tot de polítics que es presenten al Principat com a baluards dels  catalanisme (Carles Secchi és Carles per al consum principatí, però és Carlo per a consum sard). No ho jutjo, només dic que és reflex de la situació sociolingüística de la nostra llengua. Un altre tema és el procés de despersonalització que han patit els nostres cognoms quan, en introduir-los al registre dels Estats, han passat pel sedàs normativitzador de les llengües oficials (en el cas de l’Estat francès és més que evident, però també ho és a l’Estat espanyol amb grafies aberrants com Pañella, Panadés, Sardà…).

Però el cas més curiós l’he vist a Irlanda, on, fins i tot, tenen doble versió els cognoms. En la fotografia adjunta, veure-ho els noms en gaèlic de membres de l’IRA que els anys 20 varen lluitar per la llibertat d’Irlanda al sud de l’illa. A la fotografia que poso com a document adjunt veure la placa adjunta en què apareixen els mateixos membres de l’IRA però amb els seus noms i cognoms anglesos…

En el bloc de l’aragonès Chesús Yuste (http://innisfree1916.wordpress.com/) he trobat algunes informacions interessants sobre aquest tema:

En irlandès s’usen tant els cognoms que comencen per Ó (nét de) com per Mac (fill de, com en gaèlic escocès). Cal fer notar que, com que estem acostumats a veure els cognoms irlandesos (i els noms de les ciutats!) amb grafia anglesa (és a dir, com es pronunciarien en aquesta llengua), l’accent de la forma Ó (accents gràfics en el sentit nostre del terme) en anglès passa a ser O’ (amb apòstrof). La versió original dels cognoms O’Connell o McCarthy seria, per tant, Ó Conaill i Mac Cárthaigh.

A més, els cognoms en irlandès aporten informació complementària sobre el seu portador. En primer lloc, si és el cognom és de dona, és diferent. La germana de Seán (John) Ó Conaill es diria Áine (Anne) Ní Chonaill i la de Pádraig (Patrick) Mac Cárthaigh, Máire (Mary) Nic Cárthaigh. Però això si fossin solteres, perquè, si Máire es casa amb Seán, passaria a dir-se Máire Bean Uí Chonaill (literalment, Mary  dona de O´Connell) o simplement Máire Uí Chonaill (uí, per tant, “indica dona de”). I, si es casa Áine amb Pádraig, passaria a dir-se Áine Bean Mhic Cárthaigh o simplement Áine Mhic Cárthaigh.

Com bé destaca Chesús Yuste, les diferències entre els cognoms i les ciutats en irlandès i en anglès és tan gran que, a voltes, costa de relacionar-los. En cita alguns exemples:

Gearóid Mac Ádhaimh és Gerry Adams (fill d’Adam),

Máire Pádraigín Mhic Ghiolla Íosa, presidenta  irlandesa,  és Mary Patricia McAleese,

El Primer Ministre Patrick Bartholomew Ahern (conegut com a Bertie Ahern) és Pádraig Parthalán Ó hEachthairn.

Els líders de la sublevació de Pasqua de 1916: Patrick Pearse és Pádraig Mac Piarais, o el sindicalista James Connolly  és Séamas Ó Conaola.

Els protagonistes de la guerra de independència Mícheál Ó Coileáin i Éamonn de Bhailéara són més coneguts com a Michael Collins i Eamon de Valera.

Roibeard Ó Seachnasaigh, que escrivia perfectament en gaèlic, és el mític Robert (Bobby) Sands

Máirtín Mac Aonghusa és Martin McGuinness

I, per acabar, una petita perla, als polítics nord-irlandesos (proirlandesos) que utilitzen exclusivament el seu nom en gaèlic els mitjans de comunicació probritànics els acostumen a traduir el nom: a l’eurodiputada del Sinn Féin i exministra de Sanitat d’Stormont, Bairbre de Brún, li diuen Barbara Brown…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!