El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

28 de juny de 2009
0 comentaris

SCAT, una novel·la urbana que enganxa joves lectors i que fa reflexionar sobre la situació de les llengües a Catalunya

Pel seu alt component sociolingüístic, presentem en aquest bloc la novel·la SCAT, que pensem que podria ser útil per a l’assignatura de llengua castellana i literatura de molts dels nostres instituts, especialment de les zones urbanes.

La novel·la és obra d’un professor de llengua castellana i de literatura de secundària de l’Hospitalet de Llobregat, el qual prefereix signar amb pseudònim –Albert Garcia Ripoll. De fet, quan aquest autor publicà el recull de poesia 25 sonetos descaradamente eróticos (publicat en edició bilingüe espanyol/portuguès pel Círculo de Estudios Clássicos de Brasília el 2003) també el signà amb pseudònim –en aquest cas, utilitzà el de José Antonio Pérez-Montoro. Dir-vos, però, que l’autor és fill de la immigració espanyola a Catalunya dels anys 60 del segle passat, una persona amb grans coneixements de filologia, molt bon coneixedor de moltes llengües (català, espanyol, portuguès, francès, anglès, italià), amb una inquietud intel·lectual inesgotable, interessat per tot, com bé queda demostrat en aquesta novel·la, en la qual trobem, entre d’altres temes, una profunda reflexió sobre l’expressió artística.

Després d’una estada de sis anys al Brasil, en concret a Brasília, on féu d’assessor d’espanyol a l’ambaixada de l’Estat, tornà a la seva població natal –l’Hospitalet de Llobregat- i els profunds canvis socials que hi trobà (amb l’arribada massiva d’immigrants sud-americans) l’animaren a escriure aquesta novel·la, que treballà conjuntament amb els seus alumnes de secundària d’un institut hospitalenc i que, sens dubte, pot enganxar per a lectura alumnat que, d’entrada, no hi està especialment predisposat.


Presentada de forma autobiogràfica, la novel·la ens narra la història d’un jove grafiter de l’Hospitalet de Llobregat, Albert Garcia Ripoll, que, com molts joves, descontents amb el que els envolta, busca una nova manera de refermar-se, de revoltar-se contra l’actitud del pare, contra la marxa al Marroc, obligada per la família, de la seva estimada marroquina… El noi es presenta com una síntesi de la realitat hospitalenca, si més no de la realitat d’aquesta ciutat abans de l’arribada de la nova immigració. Fill d’un pare d’origen aragonès, la família del qual havia arribat a l’Hospitalet als anys 50 del segle passat, i d’una mare d’arrels catalanes (és interessant com l’autor aprofita aquest fet per citar la catalanitat del País Valencià i de les Illes, on també hi ha gent que duu el cognom Ripoll). De fet, el seu àlies SCAT, malgrat que l’alumnat d’origen sud-americà es pensés que estava relacionat amb el gat –per allò de la influència de l’anglès–, es justifica pel sentiment nacionalista català del protagonista i vol dir literalment “és català”, ja que ha sentit la seva identitat seriosament amenaçada. Hi ha alguns fragments del primer capítol de la novel·la que ens permeten un treball sociolingüístic de fons amb els nostres alumnes: el sentit de l’insult “catalufo”, com un català es pot sentir estranger a casa seva, què va significar l’arribada massiva d’immigrants castellanoparlants durant el franquisme a una Catalunya sense mitjans per integrar-los, la relació amb el català i amb el castellà de les persones que realment són bilingües, com és difícil de comunicar-se mantenint sempre l’ús del català (cosa la qual no passa quan sempre s’utilitza el castellà), la importància de mantenir la llengua davant de les persones que vénen de fora per tal de facilitar-los el coneixement de la nostra llengua, el nacionalisme (sovint neofeixista) dels que es creuen no-nacionalistes… No debades, per a l’autèntic autor d’aquest llibre, l’obra Em dic Paco…d’Enric Larreula, en la qual el protagonista també és un fill de la immigració que abraça amb fervor la causa de la llengua catalana, ha estat, com ens ha explicat en diverses ocasions, una lectura de referència.

A més, el bon domini de la llengua que té l’autor i el fet d’endinsar-nos en temes tan propers als nostres alumnes com pot ser el dels grafitis, el dels amors adolescents apassionats, els dels alumnes nouvinguts, el de les bandes d’adolescents, l’amor per una professora… fa que la lectura del llibre enganxi un públic jove, mancat, moltes vegades, dels referents necessaris per endinsar-se en el plaer per llegir.

La pretensió de l’autor va, però, més enllà i ens vol fer conèixer, de passada, el poliglotisme dels molts immigrants (dels quals alguns professors encara diuen que no “parlen res” –la noia protagonista parla àrab dialectal, àrab estàndard, francès, castellà, català, una mica d’amazic), alguns elements de la cultura del nord d’Àfrica i de la cultura musulmana en general, la intransigència d’algunes religions (és especialment interessant la presència dels testimonis de Jehovà i la seva negativa a les transfusions de sang que costa la vida d’un company del protagonista i la reacció que aquest fet li provoca), una profunda i documentadíssima reflexió sobre l’expressió artística (que ocupa pràcticament tot el capítol darrer de la novel·la)…

Sens dubte, l’autor que amaga Albert Garcia Ripoll (crec que no és gratuït quan fa dir-li al narrador/suposadament autor que “lo de escribir (…) constituye una búsqueda de mi identidad”) és un autor valent que afronta temes que el políticament correcte defuig, que segur que fa que el nostre alumnat pensi, que gaudeixi de la lectura i que aquesta lectura l’ajudi a entendre una mica més la complexitat de la nostra societat. I tot plegat escrit amb una prosa àgil, rica i propera a l’alumnat, on, quan cal, incorpora expressions en llengua catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!