El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

24 de juny de 2009
0 comentaris

Josep Chaqués se’ns jubila, o no

Josep Chaqués és, abans de tot, un mestre (i potser ho hauríem d’escriure en majúscula) valencià que ha fet de l’ensenyament en la nostra llengua un dels seus objectius vitals. I, justament, aquesta setmana, el mateix dia que feia 60 anys, va organitzar al seu poble, Benifaió, una gran festa per celebrar que es jubilava i que començava una nova etapa, que, sens dubte, estarà més orientada a potenciar alguna de les moltes iniciatives que aquest activista per la llengua i pel país ha endegat en aquests anys darrers, i estem pensant bàsicament en el Sambori, un premi literari en què, des de fa més d’una dècada,  participen desenes de milers (i no és cap exageració) d’alumnes del Páís Valencià i, des de fa un tres anys, alguns milers d’alumnes del Principat de Catalunya, de Catalunya Nord i de la Franja, gràcies al suport d’Òmnium Cultural (i, fins i tot, per iniciativa del propi Chaqués i d’Òmnium Cultural de l’Alguer es va poder fer fa uns anys una convocatòria del premi a la ciutat catalana de Sardenya). 

Efectivament, fou una festa que va servir per repassar la trajectòria vital de Chaqués: els seus records d’infantesa a la Ribera, la seva anada a Extremadura a fer de pagès (és poc sabut que molts valencians anaren a cultivar arròs a zones d’Extremadura i d’Andalusia, on, per cert, encara hi ha algun nucli de població que té un gran nombre de catalanoparlants: Isla Mayor), la seva carrera de magisteri, la seva experiència com a professor de l’escola pública al País Basc -on un capellà anomenat Xabier Arzalluz li va fer entendre com era d’important fer les classes en la llengua del país), la seva estada per diversos centres educatius del País Valencià, especialment de primària, però també de secundària, la publicació d’uns 600 llibres de text en valencià…

I, justament, aquí ens volem aturar ja que Cahqués fa quasi vint-i-cinc anys, quan era el director del col·legi Trullàs de Benifaió, va ser-ne l’impulsor de l’ensenyament en català. Ell, amb la seva generositat habitual, ens ho explica en una entrevista que es publicà ara fa quatre anys: “Hi hagué un xicotet sector que es va oposar, fins i tot manifestant-se davant el centre cridant: No volem valencià, volem castellà! A tot allò calia una resposta i va ser la pròpia AMPA la que la va donar. La revolució la van fer els pares i hui en dia seguixen fent-la perquè la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià no obliga que s’estudie en la nostra llengua sinó que dóna eixa opció i estem parlant que a la nostra comarca prop del 95% dels alumnes han escollit el camí del valencià per a educar-se”.

No cal dir que a la festa va aparèixer la reflexió sobre una de les ninetes dels ulls de Chaqués: el Premi Sambori, que va néixer l’any 1998 i que va ser una iniciativa impulsada des d’Escola Valenciana, entitat de la qual forma part activa Chaqués, per a promoure i difondre l’ús del valencià dins l’àmbit educatiu, a més d’incentivar la creativitat artística i imaginativa de les xiquetes i xiquets valencians. L’any 2004, a causa de l’èxit del certamen, Escola Valenciana, juntament amb altres entitats, va crear la Fundació Sambori, de la qual és president Chaués, des de la qual s’impulsen els premis. Actualment el Sambori cobreix tots els nivells educatius, des dels xiquets d’infantil i primària fins als joves de secundària, batxillerat, passant pels universitaris i la gent que estudia a les Escoles d’Adults i l’Escola Oficial d’Idiomes.

En una festa dedicada a Cahqués òbviament no podien faltar la seva passió per la vela llatina, amb la seva Samborineta (que és al port de Silla i que comparteix amb el bon amic Francesc Ferrer, director de l’Editorial  Denes) i la seva participació, de la mà de la seva companya Rosalia, a la festa de moros i cristians de Ricorb, un poble en què, com bé recordava Chaqués, es parla castellà (de fet, un dialecte castellà amb molts elements catalans), però que són més valencians que “molts valencians” (al poble més d’una quarta part de la població parla la nostra llengua).

I, finalment, volem citar el regal en forma de cançó amb el qual l’obsequià el cantant Paco Muñoz, que podeu veure a la fotografia, just davant de Cahqués. Segurament, el moment més emotiu de l’acte…

Amb Chaqués s’ha jubilat un bon mestre, però s’ha guanyat un gran activista a temps complet! Amb ell i amb gent com ell, el País Valencià continua i continuarà sent viu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!