El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

31 de maig de 2009
0 comentaris

Centre de la Cultura Catalana d’Andorra

Ara fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de compartir amb entitats i organismes públics d’arreu del país una jornada de reflexió sobre la feina que es fa de voluntariat lingüístic, amb experiències que provenien del País Valencià (els inesgotables companys d’Escola Valenciana i el seu Voluntariat pel Valencià), de les Illes (de Mallorca, es presentà la campanya “Amb tu, en català“, organitzada per Paraula, Centre de Serveis Lingüístics de les Illes Balears,  d’Eivissa, on l’Institut d’Estudis Eivissencs s’ha adherit a la campanya de Paraula), del Principat de Catalunya (Plataforma per la Llengua) i d’Andorra (Centre de la Cultura Catalana d’Andorra i el programa que fa de Voluntaris X la llengua amb el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra)…

A la web de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, hi podeu trobar un llistat exhaustiu de les entitats del país que s’han adherit a la campanya.

M’agradaria, però destacar, per poc coneguda a la resta del territori, la feina del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra

Tot i ser l’únic territori en què el català és l’única llengua oficial, no s’escapa a ningú que l’ús social de la nostra llengua no és la que s’esperaria d’una situació com aquesta (de fet, es podria pensar que el català és a Andorra, el que l’espanyol és a Madrid, el francès a París o l’italià a Roma; però tots sabem que la realitat és molt allunyada d’aquesta premissa, i Andorra s’assembla més al Principat de Catalunya del que d’entrada semblaria).

En aquest context, l’any 1995, va néixer el Centre de la Cultura Catalana, amb la voluntat de potenciar la llengua catalana a Andorra. Segons explica la pròpia entitat, es va descartar, d’un bon principi, “la idea de ser un casal català, per la proximitat del Principat amb Catalunya i també es va descartar la idea de fer una casa regional, com hauria agradat a l’Ambaixada d’Espanya”. La voluntat de l’entitat sempre ha estat potenciar la llengua i la cultura catalanes al Principat d’Andorra.

En l’acte fundacional, l’entitat va estar acompanyada per representants d’entitats homòlogues dels altres territoris de llengua catalana: Lluís Puntís, secretari general d’Òmnium Cultural de Catalunya; Joan-Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià; Antoni Mir, president d’Obra Cultural Balear, i Joan Peytaví, president d’entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes de Catalunya Nord. Tota una declaració implícita de principis.

El Centre de la Cultura Catalana té, per tant, com a principals objectius:

· Dinamitzar la llengua catalana i promoure’n l’ensenyament.

· Afavorir que Andorra lideri la internacionalització de la llengua i cultura catalanes.

· Coordinar el foment de la llengua amb diferents entitats i institucions andorranes,

Com a mostra de la feina d’aquesta entitat, us vull recomanar el llibre De fora -sis converses amb persones que van venir a Andorra per començar aquí una nova vida, que publicà el CCC el 2008. Es tracta de sis entrevistes a sis immigrants. La voluntat del llibre és mostrar com s’han integrat cadascuna d’aquestes sis persones. Com diuen els seus autors, Arnau Colominas (Barcelona, 1982) i Maria Cucurull (Valls, 1983), la idea va sorgir del fet que, si es fa una anàlisi de la societat andorrana, es veu clarament que al Principat hi ha més residents que nacionals andorrans. I tot i que el català és la llengua oficial d’Andorra, tothom sap que, pel que fa a l’ús, el castellà té una situació privilegiada al Principat. Per això, a l’entitat li va semblar interessant conèixer les vivències d’alguns immigrants ja establerts a Andorra. En aquestes sis entrevistes han parlat de la seva integració, de les seves vivències i sobre si creuen que és útil aprendre el català. Les conclusions: tots estan d’acord en el fet que l’aprenentatge del català és bàsic per assolir la integració al país. Un llibre interessant que permet descobrir, encara que no sigui explícitament, la realitat sociolingüística d’aquesta part de la nostra comunitat lingüística.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!